Resultats de la cerca

Avui és admès generalment que una proposició és analítica si enuncia una tautologia

El ple del Parlament de Catalunya aprova la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que anulla tots els judicis de la dictadura La llei inclou els 63961 consells de guerra del franquisme celebrats entre el 1938 i el 1978, reconeix que van ser illegals i autoritza l’Arxiu Nacional de Catalunya a elaborar una llista exhaustiva de totes aquelles persones condemnades Aquesta iniciativa, pionera entre totes les referents a la memòria històrica de l’Estat espanyol, s’aprova per unanimitat

Se celebren a Palència, Palma de Mallorca i València els primers judicis amb jurat popular de l’Estat espanyol

Probablement era ja acabada en 654-655 Els diversos elements que integren el recull conserven llur personalitat i indicació de procedència 319 lleis, dites antiqua —algunes amb l’expressió emendata —, són anteriors a Recared, i 192 són de sobirans posteriors, fins a Recesvint, amb 15 capítols de filosofia política extrets de les etimologies isidorianes Ervigi en feu una revisió el 681 afegint-hi altres lleis i esmenant-ne encara hi foren introduïdes després noves lleis, fins al regnat d’Ègica Abasta els drets polític, civil, penal i processal i en petita part afecta el dret eclesiàstic La…

Segons Aristòtil, la modalitat, o mode com S i P s’uneixen en el judici, pot ésser de quatre tipus de possibilitat , d' impossibilitat , de contingència i de necessitat La similitud entre possibilitat i contingència contingent és allò que alhora pot donar-se i no donar-se, i àdhuc entre impossibilitat i necessitat necessari és allò que no pot no donar-se, ha estat factor determinant del fet que la lògica postaristotèlica hagi cregut necessari de corregir la taula d’Aristòtil, insistint en un ulterior estudi de la modalitat de possibilitat Més radical fou la postura de Kant en establir la…

Hom anomena via contenciosa la tramitació processal que correspon a l’ordre contenciós pot ésser per via ordinària , usada en els judicis declaratius, i per via sumària , forma abreujada de procedir en afers d’urgència o de caràcter purament possessori L’ordenament que regula la tramitació de recursos davant l’administració és anomenat via governativa , i comprèn les reclamacions dels administrats, davant els òrgans superiors, de l’autor d’un acte administratiu, que constitueix el tràmit previ per a incoar el recurs contenciós administratiu Els tràmits del judici executiu per a…

Segons que la síntesi sigui a priori o a posteriori, els judicis sintètics seran o no universals i necessaris

Fou introduïda per primera vegada en l’obra Taula general 1293-94, i represa més tard a l' Ars generalis ultima 1305-08 Es compon de vuitanta-quatre columnes, cadascuna de les quals conté vint cambres o combinacions ternàries de lletres, d’on resulta un total de 1 680 combinacions Les lletres són les nou habituals, de la A a la K, i cada una d’elles representa un cert nombre de principis de l’art Com que els raonaments exigeixen la barreja dels principis absoluts i relatius, Llull introdueix encara en les combinacions ternàries una T, que distingeix els primers dels segons i determina llur…

Bé que hom el confon sovint amb el judici collectiu i àdhuc amb l' universal , una tal identificació és incorrecta En efecte, a diferència del primer —que totalitza una sèrie de judicis particulars—, el judici general no procedeix per totalització, sinó per generalització de judicis particulars i, a diferència del que hom pot dir en relació amb els judicis generals n'hi ha de més generals o de menys, hom no pot dir d’un judici universal que sigui més universal o menys universal En aquest sentit alguns autors recomanen d’excloure la qualificació de…

Deixeble de Brentano i Lotze, fou professor a Praga Interessat en l’estudi del llenguatge des d’un punt de vista psicològic, polemitzà amb Meinong i considerà els judicis existencials com a no denotatius i els judicis de valor com a emotius Entre d’altres, publicà Über den Ursprung der Sprache ‘Sobre l’origen del llenguatge’, 1875 i Untersuchungen zur Grundlegung der allgemeinen Grammatik und Sprachphilosophie ‘Investigacions sobre els fonaments de la gramàtica general i la filosofia del llenguatge’, 1908