Resultats de la cerca

Estudià els raigs catòdics i mesurà, independentment de JJThomson, el quocient e/m entre la càrrega i la massa de l’electró Mitjançant raigs beta de gran velocitat pogué comprovar que la massa dels electrons creix amb la velocitat, d’acord amb la teoria relativista

Autor de curtmetratges i obres de teatre des que era estudiant, l’any 1990 fou contractat per a escriure la telecomèdia Get a Life Treballà en els guions de diverses sèries de televisió fins que la primera pellícula escrita per ell, Being John Malkovich 1999, de SJonze, el féu ésser considerat un dels guionistes nord-americans més imaginatius i personals És autor d’històries protagonitzades per personatges en crisi de personalitat en què costa discernir la fantasia de la realitat També ha escrit Human Nature 2001, de MGondry Adaptation 2002, de SJonze Confessions of a Dangerous Mind 2002, de…

Filla d’actors, ja de petita intervingué en obres de teatre i en comèdies de televisió Debutà al cinema a Heavenly Creatures 1994, de Peter Jackson, i l’any següent la seva interpretació a Sense and Sensibility , d’Ang Lee, causà sensació, com també, més tard, la del Titanic 1998, de J Cameron Altres films en què ha actuat són Jude 1996, Michael Winterbottom, Holy Smoke 1999, J Campion, Enigma 2001, M Apted, Quills 2000, P Kaufman, The Life of David Gale 2003, A Parker, Eternal Sunshine of the Spotless Mind 2004, M Gondry, Finding Neverland 2004, M Forster, Romance &…

Creador del grup Kinoglaz 1922, fou el teoritzador del cinema ull , precedent del cinema veritat Considerat com l’iniciador del cinema documental modern, alguns dels seus films són Godovščina revoljucii ‘L’aniversari de la revolució’, 1919, Šagaj, Sovet ‘Endavant, soviet', 1926, Šestaja Čast’ mirva ‘La sisena part del món’, 1926 i Tri pesni o Lenine ‘Tres cançons sobre Lenin’, 1934, d’evident intenció propagandística, de la qual s’aparta en l’innovador Čelovek s kinoapparatom ‘L’home de la màquina de filmar’, 1929, notable per l’espontaneïtat amb què copsa la vida quotidiana

Estudià a l’Escola de Cinema de Praga i treballà com a guionista i director a la televisió Esdevingué un dels directors més destacats del nou cinema txec Amb un marcat realisme objectiu, entre la seva producció txeca es destaquen els films Černý Petr ‘Pere el Negre’, 1963, Lásky jedné plavovlásky ‘Els amors d’una rossa’, 1965 i Hoří, má panenko ‘Al foc, bombers’, 1967, sàtires més o menys velades del règim comunista de postguerra Arran de la invasió soviètica de Txecoslovàquia s’exilià als Estats Units, on es nacionalitzà el 1975 i continuà la seva filmografia amb  Taking Off 1971, Gran Premi…

Després de participar en alguns films de Pierre Étaix i Jacques Tati, inicià una llarga collaboració amb Luis Buñuel, que abasta tots els seus films des del 1964, i dels quals destaquen Le charme discret de la bourgeoisie 1972 i Cet obscur objet du désir 1977, pels quals fou nominat a l’Oscar Prolífic i brillant, també aplicà la seva ironia als guions de Viva Maria 1965 i Milou en mai 1989, de Louis Malle Taking Off 1971 i Valmont 1989, de Miloš Forman Liza 1972, de Marco Ferreri Die Blechtrommel 1978, de Volker Schlöndorff Sauve qui peut la vie 1980, de Jean-Luc Godard Danton 1982, d’Andrzej…

Crescut en un món rural, treballà en feines vinculades a l’agricultura, i abandonà els estudis d’aquesta matèria el 1962, que es traslladà a Nova York, on entrà en contacte amb l’ambient artístic i intellectual Fou membre d’un grup de rock uns quants anys i escriví lletres per a cantants com John Cale i Bob Dylan, amb qui també escriví el guió del film Renaldo and Clara 1978 Com a dramaturg es donà a conèixer amb obres de teatre avantguardistes, influïdes per la contracultura Chicago , 1965 Icarus’s Mother , 1967 Operation Sidewinder , 1970, i posteriorment, sense perdre aquests trets, la…

Entre els seus primers treballs en el cinema hi ha les pellícules The World Ten Times Over  1963, de W Rilla, i Il castello dei morti vivi  1964, de W Kiefer Tres anys després aconseguí triomfar amb  The Dirty Dozen 1967, de R Aldrich, èxit que repetí a  Mash  1970, de R Altman, i Kelly’s Heroes 1970, de B G Hutton Consolidà la seva trajectòria amb Klute 1971, d’A Pakula,  Johnny Got His Gun  1971, de D Trumbo,  Don’t Look Now 1973, de N Roeg,  Novecento 1976, de B Bertolucci, Casanova 1976, de F Fellini, Invasion of the Body Snatchers 1978, de Ph Kaufman i Ordinary People 1980,…

Després del seu pas per una acadèmia militar de la qual fou expulsat, estudià art dramàtic a l’Acadèmia Juilliard de Nova York S’inicià professionalment en el teatre, que al llarg de la seva carrera professional ha compaginat amb el cinema El 1986 actuà amb Jack Lemon a Broadway en Long Day's Journey into Night , d’Eugene O’Neill, i el 1991 guanyà un premi Tony per la seva interpretació a Lost in Yonkers , de Neil Simon Del 2004 al 2015 fou director artístic de l’Old Vic Theatre de Londres, on també actuà en nombroses produccions El 2010 i el 2015 fou condecorat per la reina Elisabet d’…