Resultats de la cerca

De família benestant, en morir el pare i arruïnar-se el comerç familiar residí a l’estranger Anglaterra, Constantinoble, fins el 1885 Des d’aleshores residí sempre a Alexandria, i, no podent acomplir la seva vocació intellectual, treballà de funcionari en l’administració Reclòs a casa seva, produí la seva obra poètica, d’extensió limitada i única pel seu to hi revela un pessimisme i un sentiment tràgic davant la vida, salvats només per l’evocació tèrbola i constant dels amors prohibits —l’amor grec— i de la voluptat que ofereixen a qui —segons el poeta— gosa gaudir-ne Alhora…

Mor Konstandinos Kavafis

Es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona i exercí la docència de les llengües clàssiques a Cuba entre el 1954 i el 1960 a la Universidad de Oriente, a Santiago de Cuba i de literatura espanyola i comparada al Canadà a la Universitat d’Alberta, entre el 1962 i la seva jubilació, el 1985 Entre el 1970 i el 1973 compartí aquesta tasca docent amb la direcció literària de l’editorial Seix i Barral de Barcelona Tornà a Catalunya l’any 1985, on es dedicà a l’assaig, al periodisme i a la crítica literària, de tendència acadèmica i humanística Tota la seva obra literària neix d…

Deixeble de Josep Alsina , es llicencià en filologia clàssica 1969 i es doctorà per la Universitat de Barcelona el 1978 amb una tesi sobre la poètica de Konstandinos Kavafis , mostra de l’evolució del seu interès per la literatura grega moderna Fou professor de literatura de l’Escola de Bibliologia, de llengua i literatura neogregues a la Universitat de Barcelona i, a la mateixa universitat, catedràtic d’història de la literatura Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1988, hi fundà, l’any 1990, l’Institut Català d’Estudis Bizantins i Neohellènics Impulsà les relacions culturals…

Llicenciat en filosofia i lletres, és autor d’una obra poètica marcada per l’entusiasme vital i un lirisme hedonista que inclou les influències de Cernuda, Kavafis i un cert dandisme decadent Sublime solarium 1971, El viaje a Bizancio 1978, Hymnica 1979, Huir del invierno 1981, premi de la Crítica, Como a lugar extraño 1990, Asuntos de delirio 1996, Celebración del libertino 1998 i Las herejías privadas 2001 Tot i que es considera sobretot un poeta, també ha escrit diferents assaigs i novelles, algunes de les quals són Chicos 1989, El burdel de Lord Byron 1995 i El charlatán…

Estudià a Ripoll i a Vic, i, després de llicenciar-se en filologia clàssica a la UB 1948, esdevingué catedràtic de grec dels instituts Lluís de Peguera de Manresa 1954 i Ausiàs Marc de Barcelona El 1956 obtingué el grau de doctor amb una tesi sobre El mito de Helena en la literatura griega Catedràtic de grec de la Universitat de Barcelona 1958, publicà en revistes especialitzades nombrosos estudis de filologia grega, en particular sobre la mitologia i la religió, com Mitología griega 1962, sobre crítica textual, sobre literatura, amb obres com Literatura griega 1967 i Problemas y métodos de…

Estudià filosofia i lletres i es llicencià en filologia catalana Dedicat a l’ensenyament fins el 2004, any que es jubilà, fou també mestre de català per a adults a Manresa de les primeres promocions formades des d’Òmnium Cultural a l’inici dels anys seixanta, i mestre de català i de literatura catalana al projecte d’escola universitària de magisteri a Manresa dependent de la Universitat Autònoma de Barcelona al final dels anys setanta Director teatral de la companyia interdisciplinària Art Viu 1964-68, posteriorment 1996 impulsà i dirigí el grup Faig Teatre 1996 Fou també promotor de l’…

Forma part dels premis Octubre de València Relació d’obres i autors guardonats 1974 Republicans i camperols revoltats , d’Alfons Cucó 1975 La vida valenciana , d’Ernest Lluch 1976  Pèls i senyals , de Dolors Bramon, Teresa Carnero, JAMartínez-Serrano, Màrius Garcia Bonafè i Vicent Soler 1977  Inquisició espanyola i cultura renaixentista al País Valencià , de Jordi Ventura 1978  Lingüística i qüestió nacional , de Sebastià Serrano 1979 desert 1980 desert 1981 Contra moros i jueus , de Dolors Bramon 1982 Fuster Portàtil , de Josep Iborra 1983 Les cendres de maig , d’Ernest Garcia 1984 Crítica…

Fill d’ Antoni Riba i Garcia  Llicenciat en dret i lletres, es doctorà en lletres el 1938 amb una tesi sobre la  Nausica de Joan Maragall El 1911 guanyà una flor natural als Jocs Florals de Girona i l’any següent, en uns altres jocs florals, conegué la poeta Clementina Arderiu, amb qui es casà el 1916 Aquest mateix any fou nomenat professor de l’Escola de Bibliotecàries, càrrec que ocupà fins el 1939, amb interrupcions degudes a la Dictadura 1923-30 i al Bienni Negre 1934-36 Fou un autèntic professional de les lletres, en un intent de realitzar la figura del poeta professor, que començava a…

Trajectòria i obra musical Visqué tota la seva infància a Verges, al Baix Empordà El 1967 passà a formar part d’ Els Setze Jutges  i aviat esdevingué una de les figures més populars de la Nova Cançó Des dels inicis, la seva trajectòria ha compaginat el compromís polític en un sentit ampli amb l’expressió de la vivència personal L’any 1968 compongué L’estaca , cançó de lluita contra el règim franquista que amb el temps s’ha estès arreu del món i s’ha convertit en un símbol de la lluita d’alliberament dels pobles Partint de la interpretació de cançons més convencional dels primers…