Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
kharja
Literatura
Nom que rep la darrera estrofa de la moaixakha
.
Les kharges, escrites en llengua vulgar romànica o àrab, constitueixen la primera manifestació poètica romànica de la península Ibèrica, anterior i relacionada amb els villancicos castellans i amb les cantigas d’amigo galaicoportugueses El seu tema, habitualment amorós, és posat en boca d’una dona que es lamenta de l’absència o el desdeny de l’estimat El 1948 SMStern descobrí i publicà les primeres vint kharges mossàrabs i ratificà, així, la teoria del poeta egipci Ibn Sanā’ al-Mulk 1155-1211 segons la qual les kharges eren escrites en llengua vulgar
moaixakha
Literatura
Tipus de poema culte, ordinàriament de cinc estrofes i mai amb més de set, l’última de les quals introdueix la kharja, una mena de tornada que generalment és una cançó popular eròtica, a vegades en àrab dialectal, però sovint en mossàrab; la mètrica de tota la moaixakha és determinada per la de la kharja
.
Els poetes hispanohebraics calcaren la moaixakha àrab i en compongueren en hebreu Justament, les primeres kharjes mossàrabs foren descobertes l’any 1946 en moaixakhes hebrees de Yĕhudà ha Leví per JMMillàs i Vallicrosa Posteriorment han estat trobades per diversos tractadistes més de quaranta kharges mossàrabs en moaixakhes àrabs, cinc de les quals foren compostes per poetes naturals de les terres que actualment constitueixen el domini lingüístic català Un d’ells fou Abū ‘Īsà ibn Labbūn, senyor del castell de Morvedre, que fou cadi de València al servei del rei al-Qādir al s XI Hom coneix…
literatura andalusina
Literatura
Literatura àrab d’Al-Andalus.
Derivada de l’oriental, en fou un transsumpte fins al s XI Després conjugà amb aquestes aportacions foranes trets personals que, tot i perdurar la influència oriental, li donaren fisonomia pròpia en el marc de la literatura àrab En la poesia hi hagué dues tendències, moltes vegades cultivades per un mateix autor la clàssica i la popular La poesia clàssica , que seguí els motlles de la poesia clàssica àrab d’Orient, tingué una sola forma estròfica, la cassida Mal coneguts els dos segles inicials de formació, apareix ja perfecta al s X, en què visqué Ibn Darrāǧ al-Qastallī 1030,…