Resultats de la cerca

Net de Genguis Kan i germà i successor de Möngke, acabà la conquesta de l’imperi Song 1276 Intentà, infructuosament, l’annexió del Japó 1274-81, la Indoxina 1283-87 i Java 1293, però aconseguí la submissió de Corea, del regne khmer de Cambodja i del regne malai de Txampa Traslladà 1276 la capital a Cambaluc actual Pequín, on acollí el viatger Marco Polo Hàbil administrador, industrialitzà la Xina i protegí la cultura xinesa, el budisme i els nestorians

A la mort de Möngke 1259 aprofità l’absència de Mongòlia del seu germà gran i, ajudat pels prínceps mongols que no aprovaven les tendències xineses de Khublai, es proclamà successor en el kanat 1260 Khublai tornà de la Xina i el vencé sense gaire esforç Morí el 1266 possiblement assassinat

Fill de Genguis Kan i estirp de la dinastia Yuan de Xina, a través del seu fill Khublai Kan  i dels ilkans de Pèrsia, a través de Hülegü El seu fill primogènit, Möngke , fou gran kan mongol, dins la línia d’ Ögödei

Iniciat amb la unificació de totes les tribus de l’actual Mongòlia tàtars, karaits, kirguisos, etc, s’estengué des de Corea fins a la mar Càspia durant el temps del seu fundador A la mort d’aquest, el 1227, i segons la llei mongol, l’imperi fou dividit entre els fills Jöči, que morí el mateix 1227, rebé els territoris de la confederació kiptxak i la Sibèria occidental, que passaren al seu fill Batu Kan , el kanat del qual, conegut com l’ Horda d’Or , fou islamitzat a mitjan segle XIII i es mantingué fins el 1335 Els emperadors mongols Txagatai rebé el kanat de Karakitai i el Turquestan…

Fou durant molts segles la principal via de comunicació entre el N i el S de la Xina La seva part central, entre el Iang-Tsé i el Huan He, fou acabada el 486 aC el seu prolongament meridional, fins a Hangzhou, ho fou al segle VII dC, i la part septentrional fou construïda per Khublai Kan el 1295

Fundada per Genguis Kan 1220, el seu fill Ögödei la fortificà 1235 Amb el trasllat de la cort de Khublai a Cambaluc 1267 s’inicià la seva decadència, malgrat una revifalla, al segle XIV, en tornar a ésser capital de la dinastia mongòlica xinesa Yüan Les seves ruïnes foren excavades 1948-49 per l’Acadèmia de Ciències de l’URSS

Un dels quatre fills de Genguis Kan , a la mort del qual n’heretà el Turquestan oriental i occidental fins al llac Balkhaš Malgrat que l’imperi mongol fou repartit entre Txagatai i els seus tres germans, el predomini d’un d’ells, Ögödei i, posteriorment, dels nets de Genguis Kan, Möngke i Khublai Kan , el mantingué unit i en expansió fins a la primera meitat del segle XIV

És dita també Església assíria, sirooriental o caldea L’evangelització partí d’Edessa, i s’inicià abans de la caiguda de l’imperi part 226 Sota els sassànides 224-632 la situació dels cristians fou afectada per la guerra constant contra els imperis cristians Romà i Bizantí, com també per la proclamació del zoroastrisme com a religió oficial, que produí l’esclat de la persecució oberta 340-379 Un sínode tingut a Selèucia 410 constituí un catolicosat, que el 424 es convertí pràcticament en autònom El 486 aquesta Església acceptà el nestorianisme Sota el domini àrab 637-1258 emprengué una tasca…

El primer emperador fou el mongol Khublai Kan, que rebé el nom dinàstic Yuan 1271 i traslladà 1276 la capital de Karakorum a Cambaluc actual Pequín La ruta de l’Àsia central, tancada durant molt de temps, fou oberta al comerç xinès, i l’espai xinès s’eixamplà i establí la sobirania sobre el Tibet i el Yunnan Emprengué grans expedicions militars contra Birmània, Java i el Japó, bé que en general foren desastroses Fou instaurat el paper moneda com a moneda única i fou construït el Canal Imperial, que facilità la unitat econòmica de la Xina, i les rutes i les estacions de posta…

Acompanyà el seu pare Niccolò i el seu oncle Matteo a l’ambaixada prop del gran kan mongòlic Khublai Kan , encarregada per Gregori IX Fets a la mar 1271 a Laiazzo l’actual Ayas, al golf d’Alexandreta, travessaren l’Armènia i, per Acre, Täbrīz i Kermān, arribaren al golf Pèrsic Des de Pèrsia, passaren per Pamir i el desert de Gobi —regions ignorades pels europeus— i arribaren, a través de les vastes estepes mongòliques, als confins de Catai Xina i, finalment, a Pequín 1275 Protegits pel gran kan, durant els setze anys de sojorn els foren confiades missions importants al Yunnan, al…