Resultats de la cerca

Creixen sobretot en vores de camins, erms, camps pedregosos i prats de l’Europa meridional L' escurçonera hispànica Shispanica fa de 30 a 100 cm d’alt i té fulles lanceolades, i l' escurçonera laciniada  o cuixabarba Slaciniata és biennal, ateny una alçària de 10 a 45 cm i té fulles pinnatipartides

L’ estepa blanca Calbidus , de 30 a 80 cm d’alt, de fulles oblongues o lanceolades, recobertes d’un toment blanquinós, i de flors roses, es fa en brolles i boscs clars de terra baixa L’ estepa borrera Csalviifolius , de 30 a 70 cm, de fulles ovades o ellíptiques i de flors blanques, és silicícola i característica de la brolla d’estepes i brucs L’ estepa crespa Ccrispus , de 30 a 50 cm d’alt, pelosa, molt olorosa, amb fulles oblongues o ovades, rugoses, reticulades i de marges cresps, i amb flors purpúries, creix en terres pedregoses i sauloses de les comarques del litoral L’…

És una fina indústria de puntes lanceolades, de fulla de llorer, i triangulars amb peduncle Han estat trobades també restes d’aquesta cultura a Bolívia

Fan una alçada de 10 a 50 cm i tenen fulles alternes oblongues o lanceolades i capítols solitaris terminals de 2 a 5 cm de diàmetre, amb el disc groc i les lígules ataronjades, blanques o violàcies

Les fulles, petites, lanceolades, blanquinoses, són recobertes per un borrissol Les flors, petites, són blanques Els fruits són silícules de contorn orbicular És emprada com a depuratiu de la sang Viu als pedregars de les muntanyes, majorment al País Valencià

És constituïda per plantes llenyoses de tronc ramificat sense tràquees en el xilema secundari, amb fulles petites, sovint aciculars, però de vegades també esquamiformes o lanceolades, i amb flors masculines d’estams esquamiformes o peltats, en els grans de pollen dels quals mai no s’originen espermatozoides Comprèn dos ordres, el de les pinals i el de les taxals

Les fulles són lanceolades o ensiformes, disposades en plomall a l’extrem de les branques, les flors blanques, aplegades en panícula, i els fruits en baia Les espècies més destacades considerades a voltes integrants de la família de les liliàcies són Ddraco drago, Dfragans , Dumbraculifera i Dcinnasari , pròpies de països tropicals, i força apreciades com a plantes d’interior

Fa un escapus de 60 a 120 cm, guarnit a la base amb fulles lanceolades i coronades per un verticil de flors penjants campanulades, vermelles, fètides, damunt el qual s’insereix un floc de fulles petites És una planta de creixement ràpid i vol un sòl sa i ric en matèria orgànica La florida és primaveral, i la plantació dels bulbs té lloc per l’agost i el setembre

Eren plantes arbòries de tija ramificada que podia atènyer 30 o 40 m d’alçada, amb creixement secundari en gruix les fulles eren linears o lanceolades, i de llurs axilles naixien les inflorescències, que eren més o menys amentoides i unisexuals Les flors masculines comportaven un eix floral curt en el qual s’inserien primerament un cert nombre d’hipsofilles, i més amunt, alguns estams, cadascun amb cinc o sis sacs pollínics les femenines tenien un únic macrosporofille amb un primordi seminal a l’àpex Durant el Carbonífer i el Permià aquests arbres formaren importants masses…

El pensament de jardí o, simplement, Aspecte general d’un pensament de camp © Fototecacat pensament V wittrockiana , de 20 a 50 cm d’alt, té fulles oblongues crenades i flors grosses, solitàries, generalment discolors, amb prevalença del violat i del groc És una espècie de jardí d’origen híbrid, plantada en tests i platabandes El pensament silvestre V tricolor , de 10 a 40 cm d’alçada, té fulles oblongues o lanceolades, crenades i amb estípules partides, i flors solitàries, generalment tricolors, amb predomini del violat sobre el groc i el blanc Es fa en prats i en camps de…