Resultats de la cerca

Llicenciat el 1945, fou catedràtic de farmacologia de les facultats de medicina de Cadis, València i de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou rector 1976-80 Fou president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears 1970-74, de l’onzè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana Reus 1980 i de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i del Patronat de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 1993-2002 Especialitzat en temes de drogoadicció, fou autor de Les drogues 1976 Dedicat també a la política, fou diputat per Convergència i Unió al Parlament de Catalunya,…

Es publica la "Revista Literaria", a Barcelona, fundada per Jacint Laporte

En són exemples els Complants a la lamentable presa de Constantinoble , obra anònima catalana del s XV, en 40 estrofes, i també el poema en anglès antic Complaint of Deor s IX, en el qual el poeta es lamenta perquè ha perdut el favor del seu senyor Amb el Romanticisme el gènere ressorgí i donà obres de la categoria de La complanta d’en Guillem 1872 de Manuel Milà i Fontanals, i de les Complaintes 1885 de Jules Laporte

Fou canonge de Sant Joan de Perpinyà i vicari general de la diòcesi d’Elna El 1789 fou diputat del clergat als estats generals Oposat a la Constitució Civil del Clergat, s’exilià, i s’establí a Barcelona 1792, on féu d’intermediari entre el bisbe d’Elna, exiliat a Itàlia, i els sacerdots rossellonesos emigrats com ell Per consell del bisbe, s’adherí al govern de Napoleó i retornà al Rosselló El nou bisbe, AFde Laporte, el nomenà, el 1803, representant seu a la diòcesi d’Elna

Llicenciat en medicina l’any 1943 i en farmàcia l’any 1951, fou catedràtic de farmacologia de les facultats de medicina de Cadis 1965, València 1966-69, de la Universitat Autònoma de Barcelona 1971, de la qual fou degà i vicerector 1973-75 i director de l’Institut de Biologia Fonamental 1976-80, i de farmacologia de la Universitat de Barcelona 1980 en successió del seu mestre Francisco Garcia-Valdecasas  fins a la jubilació 1986 i posteriorment professor emèrit fins l’any 1990 Fou també delegat del Ministeri de Sanitat de la província de Barcelona fins l’any 1982 L’any 1973 ingressà a l'…

El 2014 el Premi d’Honor Lluís Carulla es renovà i es convertí en el Premi Lluís Carulla  d’emprenedoria i d'estímul a projectes culturals Relació de guardonats 1977 Josep Trueta i Raspall 1978 Ventura Gassol i Institut d’Estudis Catalans 1979 Josep Maria de Casacuberta i Obra Cultural Balear 1980 Andreu Alfaro i Abadia de Montserrat 1981 Joan Coromines i Vigneau i Centre Excursionista de Catalunya 1982 Joan Triadú i Centre de Lectura de Reus 1983 Oriol Martorell i Codina i Acció Cultural del País Valencià 1984 Miquel Coll i Alentorn i Abadia de Montserrat i Orfeó Lleidatà 1985 Josep Benet i…

El primer congrés Barcelona, juny del 1913, que aplegà més de cinc-cents participants, fou organitzat per l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya, per iniciativa de Manuel Salvat i Espasa i d’Enric Ribas i Ribas El presidí Miquel Àngel Fargas i constà d’una ponència sobre la vàlua semiològica de la sang i d’uns temes recomanats tifoide complicacions sèptiques dels traumatismes Hom creà l’Associació General de Metges de Llengua Catalana, que s’ocupà des d’aleshores de convocar els congressos El segon Barcelona, juny del 1917 fou presidit per Joan Freixas i Freixas Hi foren…

Es llicencià en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona 1970 i amplià estudis a Suïssa Berna i a Itàlia Gènova Militant de Convergència Democràtica de Catalunya  des del 1979, treballà com a pediatre a l’Hospital Vall d’Hebron 1974-81 El 1981 s’incorporà al Departament de Sanitat dins la Direcció General d’Assistència Sanitària Director general d’Ordenació i Planificació Sanitària 1983-84 i de l’ Institut Català de la Salut 1984-88, el 1988 substituí Josep Laporte  al capdavant del Departament de Sanitat Del 1996 al 2000 fou conseller de la Presidència de la Generalitat…

Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1925 Continuà els estudis a Madrid, on es doctorà el 1928 Guanyà per oposició una plaça de professor a la Universitat de Saragossa Becat pel govern espanyol, amplià estudis a París, Estrasburg i Brusselles De 1934 a 1938 fou professor titular a la càtedra de bioquímica de l’Escola d’Enginyers Agrònoms de Barcelona i director 1934-39 de l’Institut dels Sòls de Catalunya, període durant el qual publicà, juntament amb Josep Valle i Arribas, Què és la ciència del sòl 1938, primer manual d’edafologia escrit en català Fou…