Resultats de la cerca

Vida Fou deixeble de N Fago al Conservatorio della Pietà dei Turchini a Nàpols En acabar els estudis, el 1713 fou nomenat organista supernumerari a la capella del virrei Al cap de poc feu de mestre de capella de Santa Maria della Solitaria En morir F Mancini, el 1737, Leo fou promogut a vicemestre de la capella reial El 1739 succeí a F Feo com a primero maestro al Conservatori de S Onofrio Idèntic càrrec ocupà el 1741 al Conservatorio della Pietà dei Turchini, tot assumint les obligacions del seu propi mestre Fago Destacà especialment en la composició d’obres escèniques, opere…

Estudià a París amb Adolphe Adam D’antuvi compongué operetes, però l’èxit del ballet La source 1866 —que compongué a mitges amb Léo Minkus— l’inclinà vers aquest gènere Han restat cèlebres els seus ballets Coppélia 1870 i Sylvia 1876, com també l’òpera Lakmé 1883, d’ambient exòtic

Diputat pel Parti Social Chrétien 1961-89, fou ministre de les Relacions Comunitàries 1968-71 i d’Agricultura 1972-73, i vice-primer ministre i ministre del Pressupost 1973-74 Com a primer ministre 1974-78, impulsà la descentralització de l’estat i la projecció europeista, aspecte en el qual destacà l’elaboració de l’informe conegut amb el seu nom 1975, que tingué una gran influència en la configuració de l’actual Unió Europea Diputat al Parlament Europeu des del 1979 fins al 1999, presidí el Partit Popular Europeu democratacristià en 1979-86 i el seu grup parlamentari en 1992-94 Fou també…

Estudià a la Universitat Lliure de Brusselles on es graduà el 1948 Amplia estudis a la Universitat de Yale amb Rudolf Carnap i Gustav Hempel 1950-51 i posteriorment a Ginebra amb Jean Piaget 1955 Fou professor de lògica i filosofia de la ciència a les universitats de Gant i Vrije de Brusselles 1955-1979 amb algunes interrupcions La seva obra és un intent d’unificar les ciències humanes i les ciències de la natura Publicà, entre d’altres, Logique, langage et théorie de l’information 1957, Atheïstische spiritualiteit 1998 i Oorsprong ‘Origen’, 2000 El 1985 rebé el premi Solvay a les ciències…

Estudià cant amb G Marchesi del 1959 al 1968, i el 1967 guanyà el Concurs A Belli del Teatre Líric de Spoleto, on debutà amb El barber de Sevilla en el paper de Fígaro Ingressà al cor del Teatro alla Scala de Milà i el 1975 debutà a Pàdua amb la mateixa òpera de G Rossini El 1977 tornà a ser Fígaro, aquesta vegada al Teatro alla Scala de Milà, i l’èxit de la seva actuació li valgué un contracte amb la companyia del teatre El 1978 cantà Luisa Miller al Covent Garden substituint el principal baríton, que estava malalt A partir d’aleshores inicià la seva carrera internacional, que l’ha dut a…

Estudià a l’Escola Superior de Música de Budapest i de seguida destacà en composició, matèria en què rebé els primers premis amb obres com la Serenade núm 3 i la Fantasia hongaresa L’obtenció del Premi Coronació de Francesc Josep li permeté anar a Viena, Berlín i París A partir del 1908 ensenyà teoria musical a l’Escola Superior de Música de la seva ciutat, on també impartí lliçons de composició des del 1912 i de música de cambra des del 1920 L’any 1928 formà una orquestra amb els seus millors alumnes La seva obra, amb un llenguatge clar i proper al Romanticisme, comprèn peces escèniques una…

Estudià cant i el 1896 debutà a Brno com a Lohengrin Més tard 1899 triomfà a Breslau, on conegué qui havia de ser la seva esposa, Elsa Wertheim L’any següent cantà al Covent Garden A Viena desenvolupà una prolongada carrera d’èxits Adquirí fama internacional després d’ampliar els seus estudis amb Jean De Reszke el 1907 Posteriorment tornà al Covent Garden, on interpretà els papers d’Otello i Radamés, i es presentà al Metropolitan Opera House també com a Otello Gràcies a aquest nou èxit hi cantà quatre temporades seguides i interpretà Tannhäuser, Walther, Lohengrin, Radamès, Manrico o Hermann…

De petit estudià a Sant Petersburg 1900-07 i el 1907 s’establí a Nova York Les seves primeres obres daten del 1913 -quan escriví Wild Men’s Dance , per a piano- i foren considerades molt innovadores Com a pianista, debutà a Londres el 1914 i fou considerat un intèrpret virtuós de la música contemporània Introduí la música d’A Schönberg als Estats Units Es retirà de la vida de concertista el 1922 i es dedicà a l’ensenyament Des del 1924 feu classes de piano a l’Acadèmia de Música de Filadèlfia, ciutat on més tard fundà l’Ornstein School of Music Es jubilà el 1953 El seu catàleg és compost per…

Educat entre Roma i Niça, entrà en contacte amb el món musical quan es desplaçà a París per estudiar-hi dret Amb la seva característica veu trencada, a vint-i-tres anys debutà com a cantant als cabarets de Montecarlo, i poc temps després ho feu a París Escriví cançons com Paris Canaille o Avec le temps i d’altres sobre textos de poetes com Verlaine, Baudelaire o Rimbaud Pel que fa als gèneres, a més de cançó també feu música de cabaret, rock amb el grup Zoos, compongué i cantà òperes, i dirigí orquestres simfòniques Ideològicament molt vinculat amb els moviments anarquistes, participà en les…

Estudià musicologia a les universitats de Heidelberg, Munic -amb A Sandberger- i Leipzig, centre aquest darrer on fou alumne de Th Kroyer i es doctorà el 1927 amb una dissertació sobre la música antiga per a orgue També estudià història de la música i de la literatura, filosofia i economia Fou professor al seminari de musicologia de la Universitat de Königsberg, on obtingué un postdoctorat el 1929, i també impartí classes a les universitats de Bonn 1932-38, Yale 1938-58 i Basilea 1958-64 Fundà 1947 i edità 1947-58 The Yale Studies in the History of Music i la sèrie de partitures Yale…