Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
avalot de les Levites
Història
Manifestació que tingué lloc a Barcelona el 21 de juliol de 1840 per part de l’alta burgesia, per demostrar la seva adhesió a Maria Cristina i Isabel II i la repulsa als progressistes.
El nom prové de la indumentària dels manifestants Hi estigueren relacionats l’assassinat de l’advocat Francesc Balmas i la destrucció de la impremta d' El Guardia Nacional
Avalot de les levites a Barcelona
Avalot de les levites a Barcelona, manifestació de rèplica de la burgesia moderada a favor del govern
pans de la proposició
Bíblia
Pans que, en nombre de dotze —en memòria de les tribus d’Israel—, hom oferia els dissabtes al Temple i deixava en el tabernacle.
Cuits en vasos especials, només podien ésser menjats pels sacerdots i levites
efod
Judaisme
Al Pròxim Orient antic, especialment en la tradició d’Israel, ornament a guisa de cosset, distintiu de dignitat profana i sagrada.
L’efod del summe sacerdot hebreu era riquíssim, i efods més senzills eren duts per sacerdots inferiors, levites com Samuel o laics com David
levita
Bíblia
Individu de la tribu de Leví, a la qual fou concedida la dedicació al culte, per la seva fidelitat en el desert, durant la fugida d’Egipte.
Els levites no reberen territori propi foren repartits entre diverses ciutats, i llur manteniment corresponia a tota la nació, a través dels imposts religiosos
llibre de les Cròniques
Llibre de l’Antic Testament, conegut també per llibre dels Paralipòmens.
Anomenat dibrē ha-yāmim ‘Història dels temps’ per la versió hebrea, παραλειπόμενα als Setanta i Paralipomena a la Vulgata en el sentit de “coses omeses en els llibres anteriors”, el nom de Cròniques prové de sant Jeroni Ofereix una visió de conjunt de gairebé tota la història d’Israel, des d’Adam fins a l’edicte de Cir 338 aC, reprodueix escrits anteriors, especialment de Samuel i dels Reis, i hi afegeix tradicions orals El nucli original, escrit probablement vers el s III aC, fou enriquit més tard amb algunes seccions, i la versió alexandrina dividí l’obra en dos llibres De tipus de midraš…
laïcat
Cristianisme
El conjunt dels fidels que no són clergues ni monjos.
En l’Antic Testament el terme corresponent a aquest concepte la denominació catalana del qual deriva del grec laós , ‘poble’ designa el conjunt de persones, no sacerdots ni levites, que han pres consciència de constituir el poble de Déu en el Nou Testament indica regularment el poble d’Israel, la multitud dels jueus Des del començament del s III hom l’aplicà, en l’Església, al conjunt de fidels no clergues Durant tota l’edat mitjana, el laïcat, lliurat a les tasques temporals, no prengué part activa pel que fa a les coses sagrades L’actitud inicialment anticlerical i…
Partit Moderat
Història
Nom que adoptà el corrent liberal partidari del règim iniciat el 1833 amb la regència de Maria Cristina i de mantenir alhora l’ordre social.
Significà, especialment a Catalunya, l’apropament de la burgesia a l’aristocràcia latifundista dominant també en la nova monarquia Inicialment, els moderats foren coneguts com a estatutistes partidaris de l’estatut reial de Martínez de la Rosa del 1834 o jovellanistes, elements liberals que feren costat al baró de Meer el 1837, després dels avalots populars i de l’època de les bullangues 1836-43 Reberen l’impuls sobretot de la Junta de Comerç de Barcelona Malgrat promoure l’anomenat avalot de les Levites, no pogueren evitar la pujada al poder d’Espartero 1840 Tanmateix, foren els…
sacerdoci
Religió
Ofici, dignitat de sacerdot.
Institució comuna a totes les religions, exercida de diverses maneres, forma part de l’activitat social d’un grup Bé que en un principi no sembla que fos un ofici específic d’una casta, aviat començà a ésser exercit pels reis, caps de tribu o de família principi de representativitat i, més tard —per exonerar-se de múltiples responsabilitats—, delegat a persones amb dedicació plena Això apareix clarament a l’antic Egipte, on les accions sagrades pertanyen teòricament al faraó, bé que a la pràctica eren delegades als sacerdots La proliferació del politeisme portà encara a una ulterior…
música dels jueus
Música
Música conreada pels jueus.
Aquest article tracta de la història de la música jueva fins a la creació de l’Estat d' Israel L’assimilació o la fusió amb altres tradicions musicals que caldria esperar de la mobilitat i la dispersió del poble jueu tingué un doble contrapès en la segregació a la qual fou sotmès a partir de les diverses diàspores especialment les del segle VI aC i la del 70 dC, fins a l’emancipació segle XIX, i en l’abast de les normes que regeixen la religió judaica La segregació explica l’absència de certs gèneres cançons associades al treball agrícola, a la guerra, a les tavernes, etc i l’aparició de…