Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
levogir | levogira
Física
Química
Dit de la substància que desvia el pla de vibració de la llum polaritzada cap a l’esquerra.
Per convenció hom ho representa en la forma -
fel·landrè
Química
Cadascuna de les formes isòmeres α i β d’un terpè monocíclic, de fórmules
.
Ocorre en els olis essencials d’eucaliptus la forma α levogira, de fonoll la α dextrogira i de llimona la β dextrogira i en l’essència de menta la β levogira
canadina

Canadina
©
Química
Alcaloide present en les arrels de la Hydrastis canadensis
, que pertany al grup de la berberina, de la qual deriva per hidrogenació del nucli piridínic que aquella posseeix quan és en forma de base d’imoni.
Existeix en dues formes estereoisòmeres, de les quals la natural és la levogira Aquesta té el punt de fusió a 135ºC Actua com a paralitzant del sistema nerviós central
perítrics
Protistologia
Subclasse de protozous de la classe dels ciliats que inclou espècies que només tenen cilis al camp peristomàtic i amb el nucli en forma de ferradura.
Viuen lliures o sèssils sobre plantes i animals aquàtics, on poden també formar colònies alguns són paràsits La zona ciliar adoral forma una espiral dextrogira o levogira Els gèneres més coneguts són Vorticella i Trichodina
noradrenalina
Bioquímica
Hormona simpaticomimètica del grup de les catecolamines.
La seva forma levogira és el precursor desmetilat de l’adrenalina Es troba en els animals i en l’home En medicina és emprada com a vasopressor, i per a les aplicacions típiques de les amines simpaticomimètiques s’aplica per via parenteral i en forma de perfusió continuada gota a gota
poder rotatori
Física
En una substància òpticament activa (activitat òptica), gir angular que experimenta el pla de polarització de la llum en travessar-ne la unitat de gruix.
És funció de la longitud d’ona de la llum emprada i li és assignat el signe + o - segons que la substància sigui dextrogira o levogira En el cas d’un líquid, cal precisar, a més a més, la densitat o concetració per a les dissolucions de referència, i rep el nom de poder rotatori específic
dopa

Dopa
©
Bioquímica
Farmàcia
Aminoàcid monoaminocarboxílic que es dóna en gairebé totes les lleguminoses i en els mamífers; prové de l’oxidació de la tirosina catalitzada per la tirosinasa.
Té una gran importància com a pas intermedi en la biosíntesi de les catecolamines En són coneguts els tres isòmers òptics, dels quals el que es dóna a la natura és la forma levogira És obtinguda per extracció d’algunes lleguminoses, d’on precipita en forma de sal de plom, que hom tracta amb àcid sulfhídric
asparagina
Bioquímica
Aminoàcid natural, no essencial, que intervé en el metabolisme del nitrogen en els vegetals.
La forma levogira L--asparagina és especialment abundant a les arrels i als brots de les lleguminoses i dels espàrrecs, d’on és extreta per hidròlisi enzimàtica també és obtinguda sintèticament Cristallitza com a monohidrat C 4 H 8 N 2 O 3 H 2 O que es fon a l’entorn de 234-235°C La funció amida li comunica propietats hidròfiles la hidròlisi àcida o alcalina dóna amoníac i àcid aspàrtic És emprada com a diürètic i per a preparar alguns medis de cultiu especials en bacteriologia Sembla ser que es tracta d’una substància indispensable en el desenvolupament de certes cèllules…
diastereomeria
Química
Estereoisomeria no òptica que, en les molècules amb dos o més centres d’asimetria diferents, presenten entre ells els possibles parells de formes enantiomèriques.
Així, si una molècula conté dos centres d’asimetria, A i B , els quals poden adoptar independentment la configuració dextrogira + i la levogira -, pot presentar evidentment quatre formes enantiomèriques + A + B , + A - B , - A + B , i - A - B , de les quals tant la primera i la quarta com la segona i la tercera són parells enantiomèrics, mentre que ambdós parells no ho són entre ells hom diu aleshores que són formes diastereomèriques o simplement diastereòmers En general, una molècula amb n centres d’asimetria diferents dona lloc a 2 n estereoisòmers que formen 2 n - 1 parells d’…
William Standish Knowles
Química
Químic nord-americà.
Es doctorà en química a la Universitat de Columbia l’any 1942, i fins que es retirà 1986 desenvolupà gairebé tota la seva carrera professional a l’empresa Monsanto Descobrí que era possible usar metalls de transició per a obtenir uns compostos quirals que catalitzaven reaccions d' hidrogenació en les quals el producte final majoritari era un dels enantiòmers possibles de la molècula que es volia sintetitzar Això li permeté dissenyar un procés industrial per a obtenir la forma levogira de l’aminoàcid dopa , bàsic en el tractament de la malaltia de Parkinson El 2001 rebé el premi…