Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Liberi
Cristianisme
Papa (352-366).
Fou expulsat de Roma 335 per l’emperador Constanci II perquè es negà a condemnar Atanasi d’Alexandria Posteriorment, potser forçat, signà una fórmula de fe ariana i tornà a Roma 358 Edificà a l’Esquilí una basílica coneguda amb el seu nom basílica liberiana, corresponent a l’actual Santa Maria Major
L’emperador Constant és assassinat a l’Oppidum Helena (Il·liberi, Elna)
Davant la usurpació de Flavi Magne Magnenci a la Gàllia, l’emperador Constant intenta fugir a Hispània, però és atrapat i assassinat a l’Oppidum Helena Illiberi, Elna
Fèlix II
Cristianisme
Papa (355-365).
Fou designat papa per l’emperador Constanci, després que aquest hagué desterrat el papa Liberi, que s’oposava a la política arianitzant de l’emperador En normalitzar-se les relacions entre Constanci i Liberi, amb la tornada d’aquest, Fèlix dimití
Àkhila I
Història
Rei visigot (549-554) elegit pels nobles a Barcelona.
Una revolta de la Bètica l’obligà a transferir la capital a Mèrida La facció contrincant elegí rei Atanagild 551, que demanà l’auxili de Justinià Aquest envià el patrici Liberi, que obligà Àkhila a retornar a Mèrida, on els propis guerrers l’assassinaren
Luis de Molina
Cristianisme
Teòleg castellà.
Jesuïta 1533, fou professor a Coïmbra 1563-67 i a Évora 1568-83 Comentarista de Tomàs d’Aquino, escriví De justitia et jure 1592, però el féu especialment famós el seu tractat Concordia liberi arbitrii cum gratiae donis 1588, el qual provocà la llarga controvèrsia del molinisme
Damas
Cristianisme
Papa (366-384).
Una tradició medieval poc segura el fa originari d’Argelaguer Garrotxa Elegit per una part del clericat romà a la mort de Liberi, lluità contra Ursí, elegit per una altra part i finalment bandejat per un decret de Valentinià I Reuní a Roma uns quants sínodes metropolitans per tal de mantenir l’ortodòxia i la disciplina eclesiàstica Tingué cura especial dels sepulcres dels màrtirs romans, que ornà amb poemes inscripció damasiana que féu inscriure damunt la pedra per un famós callígraf, Furi Dionisi Filòcal Tingué per secretari sant Jeroni Féu construir la basílica de San…
Santa Maria Major

Santa Maria Major
Carmelo Peciña (CC BY-SA 2.0)
Basílica
Una de les quatre basíliques majors de Roma, situada al mont Esquilí.
El nom li ve del fet d’ésser la més gran de les vuitanta esglésies dedicades a la Mare de Déu És coneguda també per basílica liberiana , perquè hom la identifica amb la basílica profana que el papa Liberi, al segle IV, degué cristianitzar una llegenda tardana diu que l’edificà en commemoració del miracle d’una nevada el mes d’agost —d’ací el títol ad nives — i que hom celebra en la festa de les Neus i també per Sancta Maria ad praesepe , perquè ja al segle VII hom hi creia guardat el pessebre de Betlem Sixt III 432-440 li donà l’estructura actual, la dedicà a la Mare de Déu el concili d'Efes…
lletania
Música
Súplica consistent en una sèrie de peticions o d’invocacions breus, adreçades a Déu, a les quals l’assemblea respon cada vegada amb un refrany curt, al més sovint Kyrie eleison ('Senyor, tingueu pietat').
Molt abundants en la litúrgia bizantina, la missa romana ha recuperat les lletanies en l’acte penitencial i en la pregària dels fidels després del concili II del Vaticà Fora de la missa, a Occident són conegudes les lletanies dels sants, que es canten en ocasions solemnes i constitueixen la part central i més característica de les anomenades lletanies majors, i també les lletanies menors, que acompanyaven les processons anomenades popularment "lledànies" Les lletanies majors, atribuïdes al papa Liberi segle IV, es cantaven durant la processó de les rogatives 25 d’abril les…
esgrima

Material i pista per a les tres armes d'esgrima
© Fototeca.cat
Esport
Art de jugar i manejar l’espasa, el sabre o altres armes blanques per tal de tocar el contrari sense ésser tocat.
Els seus orígens i el seu posterior desenvolupament van lligats a la història de l’espasa A partir de l’edat mitjana començà a definir-se com a art, en establir-se unes regles i uns principis mínims per a la defensa i l’atac amb espasa Al segle XV aparegueren els primers tractats els més antic conegut és el Flos duellatorum del friülà Fiore dei Liberi hom té referències, també, d’un tractat del mallorquí Jaume Ponç, escrit a la darreria del mateix segle Les regles i les escoles d’esgrima s’estengueren ràpidament pels països hispànics i itàlics i, després, per França, coincidint amb l’aparició…