Resultats de la cerca

Primer ex-libris modern, dissenyat per l’artista Ramon Casals i Vernis i encarregat pel bibliòfil catalanista reusenc Pau Font de Rubinat

Ex-libris de P Font de Rubinat, R Casals i Vernis, a 1898 Coll P Font de Rubinat, Reus / GS Els ex-libris s’introduïren a Catalunya a la darrera dècada del segle XIX de la mà dels dibuixants Alexandre de Riquer, barceloní inspirat en els pre-rafaelites anglesos, i Ramon Casals i Vernis, reusenc més fidel a la tradició autòctona de dibuix i redactor fundacional del diari catalanista “Lo Somatent” 1886 En coincidir-ne la difusió amb la creixent vertebrado del catalanisme literari i polític, ofereixen un bon retrat dels referents iconogràfics i de divisa dels primers catalanistes amb voluntat de…

De periodicitat trimestral, reproduí una gran quantitat d’exlibris d’artistes com Alexandre de Riquer, J Triadó, etc, i inclogué articles de R Miquel i Planas, Pau Font de Rubinat, el mateix Víctor Oliva i altres collaboradors, en català, castellà i portuguès La impressió emprà els procediments més avançats i era feta damunt paper de fil Deixà de publicar-se cap a la fi del 1905

Notes per a una història singular Tot i que els ex-libris –aquestes marques de propietat que s’adhereixen a les guardes d’un llibre per indicar-ne la pertinença-nasqueren, pròpiament, just després de la invenció de la impremta dins, ja, la segona meitat del segle XV, és fàcilment presumible que, funcionalment considerats com a simples inscripcions manuscrites, hagin acompanyat els llibres en la gairebé tres vegades millenària història de la seva existència Tanmateix, no manquen documents en l’etapa preexlibrística anterior a la impremta, com la plaqueta de terra cuita esmaltada…

El gravat noble durant el Modernisme Des de la invenció de la impremta fins a començament del segle XIX, les úniques tècniques de reproducció gràfica van ser la xilografia i la calcografia Per aconseguir estampes amb aquestes tècniques és imprescindible la figura d’un gravador que treballi la superfície del bloc de fusta ζύλον, en el cas de la xilografia, o de la planxa de coure χαλκός, en el de la calcografia En tots dos casos, el resultat és l’obtenció de matrius «gravades» de manera manual Per bé que la major part dels gravadors del segles XV al XIX van ser d’ofici, dedicats a reproduir…

Un detall del foli 3v, amb una lletra capital “Q”, molt ornamentada, de determinació curvilínia i amb un cap d’animal Museu Episcopal de Vic Dos manuscrits diferents componen segons Josep Gudiol aquest volum en pergamí 111 i 38 folis de 32 x 24 cm Propietat de la catedral de Vic núm 7516 de l’inventari i XXXV de Villanueva, escrit en Carolina, les inicials són més abundants que en el Ms 38 Vic, relatiu també als Diàlegs de Gregori les defineixen amb negre, vermell, blau i groc No hi manquen els ataronjats * Com assenyalàvem ja en les notes sobre el Ms 38, la figura que es publica en Els…

Format a Belles Arts i al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona Des del 1934 es dedicà a l’exlibris —havia estat deixeble de Josep Triadó—, i en feu més de tres-cents en estils diversos Publicà i illustrà Paradigmas 1938, l’antologia pròpia Ex-libris 1955, etc Fou un dels fundadors 1951 de l’Associació d’Exlibristes de Barcelona

Formen dos volums el primer comprèn els quaderns apareguts entre el 1911 i el 1914, i el segon entre el 1915 i el 1920 Les matèries tractades versen principalment sobre bibliografia, antics texts catalans, temes lingüístics i matèries relacionades amb el llibre illustració, relligadura, ex-libris, etc Fou illustrada amb nombrosíssims facsímils, i té un valor considerable com a recull de materials

Format a l’Escuela Especial de Pintura, Escultura y Grabado de Madrid, on després fou professor, com també ho fou a les escoles nacionals de mestres i mestresses de Barcelona Participant habitual de les Exposiciones Nacionales, guanyà primeres medalles 1920 i 1929 Publicà diversos llibres Grabado 1914, El desnudo en el arte, El grabado en la ilustración del libro i Ex-libris y ex-librismo 1949

Excellí en la pràctica de l’aiguafort i de l’aiguada Estudià a París amb el gravador André Lambert L’any 1921 li fou organitzada una exposició personal a Brusselles Obtingué diferents premis internacionals com a exlibrista Féu la revista “Pro Ex-Libris” 1920-21 En el període 1908-10 practicà el dibuix humorístic amb la firma Falgàs a “El Diluvio Ilustrado” i “L’Esquella de la Torratxa”, i també illustrà diferents obres