Resultats de la cerca

Cal esmentar les sèries mieloide , limfoide , monocítica , eritrocítica , trombocítica , etc

Són anomenades òrgans limfoides les diverses estructures en què s’elaboren i diferencien les cèllules defensives i també les que participen d’una manera o altra en l’activitat del sistema immunitari en conjunt Bàsicament, hom diferencia dos grups d’òrgans limfoides els primaris i els secundaris Els òrgans limfoides primaris són els que elaboren, diferencien i maduren les cèllules defensives la medulla òssia i el tim La medulla òssia és l’estructura que es troba a l’interior d’alguns ossos, dins la cavitat medullar Té per funció l’activitat hematopoètica, és a dir, d’elaborar els elements…

Té un aspecte, doncs, vermiforme, d’on li ve el nom per la seva situació, hom l’anomena també apèndix cecal En l’home, fa de 4 a 12 cm, i en d’altres primats sol ésser més llarg Des d’un punt de vista evolutiu, és un òrgan vestigial, funcional encara en els rosegadors l’apèndix vermiforme i el cec formen un sac on els enzims poden actuar durant molt de temps sobre les fibres vegetals de difícil digestió En l’home, no té cap funció específica destacable Si esdevé seu d’una infecció bacteriana, provoca l'apendicitis Un teixit limfoide, com el que recobreix les amígdales, el…

És anomenat esplenomegàlia l’engrossiment de la melsa La melsa és un òrgan de teixit limfoide, en forma de ronyó, que fa uns 12 cm de llarg, 8 cm d’amplada i 4 cm de gruix, i que es troba situat a l’hipocondri esquerre, és a dir, en la part superior esquerra de la cavitat abdominal Algunes persones tenen la melsa més gran del que és habitual, sense que calgui deduir que existeix alguna afecció tanmateix, però, l’esplenomegàlia sol constituir una manifestació d’algun trastorn Els trastorns que més sovint evolucionen amb esplenomegàlia són la cirrosi hepàtica, les malalties de la…

L’agent arriba a la tràquea i als bronquis per via aèria, i després de fixar-se i d’un període d’incubació d’uns deu dies, inicia l’alliberament d’endotoxines, responsables del quadre clínic La malaltia es manifesta inicialment per un període catarral inespecífic, amb febre i tos irritativa, i progressivament comença l’afectació del sistema nerviós quinta de predomini nocturn, vòmits, dels pulmons hiperplàsia del teixit intersticial i del teixit limfoide, causa de les adenopaties parahilars, dels capillars edemes i hemorràgies subconjuntivals, de la medulla òssia, etc La diagnosi…

El limfoma constitueix una tumoració maligna procedent del teixit limfoide, que normalment s’origina en un gangli limfàtic i que s’estén progressivament a la resta del cos, la qual cosa dóna lloc a manifestacions molt diverses, segons els òrgans que en són afectats Les manifestacions inicials del limfoma varien en els diferents casos De vegades, el primer signe de la malaltia consisteix en un bony localitzat que correspon al desenvolupament tumoral d’un gangli limfàtic, encara que no hi hagi cap molèstia addicional en altres casos, la malaltia es presenta amb alteracions…

Les leucèmies poden sorgir a qualsevol edat, però constitueixen la causa més freqüent de mort per càncer infantil Les leucèmies agudes són formades per cèllules força immadures blasts, predominen en els infants i són de causa desconeguda, encara que en llur gènesi poden contribuir factors genètics, radiacions, fàrmacs i virus Els trastorns més comuns que provoquen són febre, dolors ossis i articulars, hipertròfia de les genives, hemorràgies per trombopènia, hepatosplenomegàlia, adenomegàlies i anèmia l’hemograma sol indicar leucocitosi de grau variable amb presència de blasts, bé que en…