Resultats de la cerca

Prevere i professor de llatinitat a la Universitat de Barcelona És autor d’una Gramàtica catalana breu i clara, explicada ab molts exemples Barcelona, 1676, per a l’aprenentatge del llatí, al final de la qual hi ha un breu tractat de retòrica i versificació en català

L’autor les esmena, però no sempre d’acord amb les regles clàssiques i algunes de les esmenes poden identificar-se amb formes pertanyents a la llatinitat cristiana africana o visigòtica Hom el considerava dels s III-IV, bé que la crítica més moderna el data posterior al 568 És un gran instrument de treball per al coneixement i l’estudi del llatí vulgar

Professor a la Universitat de Lund 1913 Figura cabdal de l’escola sueca de llatí tardà amb una gran influència sobre els llatinistes de Barcelona És famós pel seu Philologischer Kommentar zur Peregrinatio Aetheriae 1911 i pels dos volums de Syntactica 1928-1933 La seva obra pòstuma Late Latin 1959, sèrie d’estudis sobre la llatinitat tardana, és, pel seu caràcter programàtic i per la metodologia que revela, una obra fonamental

Començà la seva tasca lingüística estudiant llatinitat medieval addi cions al glossari de Du Cange, però la seva obra més important és el Grammatisch-kritisches Wörterbuch der hochdeutschen Mundarten ‘Diccionari gramàtico-crític dels dialectes alt-alemanys’, publicat a Leipzig 1774-86, que contribuí notablement a la codificació d’aquest idioma Del 1759 al 1761 fou professor del Gymnasium protestant d’Erfurt Turíngia i, des del 1787, conseller de la cort i director de la biblioteca de Dresden

Es formà a París sota el mestratge de Denis Lambin Obtingué la segona càtedra d’oratòria de la Universitat de València 1565-72 i contribuí a l’apogeu filològic d’aquest centre al segle XVI Coincidí en les càtedres de llatinitat amb humanistes com Joan Baptista Pineda i J Lorenzo Palmireno, i tingué com a deixeble Gaspar Guerau de Montmajor Escriví una refutació a la retòrica de Pierre de la Ramée i publicà unes Institutiones oratoriae 1566

Vida i obra Prevere i professor de llatinitat i d’eloqüència al capítol catedralici de València 1709-60, la seva obra està vinculada a aquesta laborpedagògica Publicà a València Explicación de la Sintaxis de Torrella 1712, Centuria de frases 1725, Noches y días feriados sobre la Sintaxis del maestro Juan Torrella 1750 i Diálogos del docto valenciano Luis Vives 1723, versió bilingüe llatí-castellà prologada per G Maians que tingué moltes reedicions Coret fou molt apreciat en l’entorn illustrat valencià Bibliografia Esteban, L 1996 Vegeu bibliografia

Fill de Tancred d’Hauteville i de la seva segona muller Fredesinna, i germà de Robert Guiscard Arribat a Itàlia ~1048, prengué part en les lluites de Calàbria Cridat pels sarraïns de Siracusa per combatre els d’Agrigent, ocupà Messina 1060 i, amb Robert, conquerí Palerm 1072 El papa Urbà II el féu comte de Sicília i Calàbria i legat pontifici, amb poder per a nomenar bisbes Establí, de fet, el regne normand i restaurà el cristianisme i la llatinitat a Sicília, respectant els diversos costums, llengües i religions dels seus habitants

Mercedari, prior del convent de Barcelona 1749-52 i provincial d’Aragó 1752-55, publicà poemes llatins en preliminars de llibres i opuscles religiosos en castellà deixà manuscrites obres molt diverses, com ara una geografia, unes Flors de la llatinitat , amb traducció catalana, francesa i castellana, que és una de les poques mostres d’activitat de filologia grega al període modern en català, les Notícies de l’alfabet grec i d’altres coses que concerneixen a les lletres gregues , totes tres inacabades i en català conservades a l’ACA, a banda d’altres obres

En aquest indret Ramon Llull feu bastir, el 1275, en una cova natural que li havia servit d’aixopluc durant el seu retir, un altar marià la Mare de Déu de Randa amb una cella adjunta, nucli d’un estudi lullià escola de Randa, que perdurà fins el 1826 com a escola de llatinitat El santuari adquirí importància al segle XVI i prengué ja aleshores, sembla, la denominació actual Entrat en decadència al segle XIX, fou restaurat al començament del segle XX pel bisbe Pere Joan Campins els terciaris regulars franciscans se'n feren càrrec el 1913 i hi installaren el noviciat de la…