Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
laburn
Botànica
Jardineria
Arbust o petit arbre, de la família de les papilionàcies, de fulles alternes trifoliades, de flors grogues i de fruits lleguminosos.
Propi de les muntanyes de l’Europa centromeridional, és conreat com a ornamental
parkinsònia
Botànica
Tecnologia
Arbre de la família de les cesalpiniàcies, de fulles bipinnades, amb el raquis curt i terminat en espina, amb pinnes amples i amb pínnules petites, de flors en raïm i de fruits lleguminosos.
És originari de l’Amèrica tropical i forneix una fusta de qualitat
copaier
Botànica
Gènere d’arbres de grans dimensions, de la família de les mimosàcies, de fulles compostes i de fruits lleguminosos, que comprèn una trentena d’espècies pròpies de l’Amèrica tropical i de l’Àfrica.
Forneixen l’oleoresina anomenada bàlsam de copaiba o simplement copaiba
tamarinde
Alimentació
Botànica
Agronomia
Arbre robust, de la família de les cesalpiniàcies, fins de 24 m d’alçària, de fulles pinnatisectes i penjants; de flors d’un groc pàl·lid, amb esquitxos vermells, sigomorfes, hermafrodites, amb quatre sèpals i tres pètals, i de fruits lleguminosos.
Els llegums, plens d’una polpa acídula comestible, són molt apreciats com a fruita Oriünd de l’Àfrica tropical, és plantat a dojo a les regions càlides com a arbre fruiter, ornamental i d’ombra La polpa del fruit és agredolça i hom sol consumir-la parcialment dessecada la seva composició per 100 grams és de 71,8 g d’hidrats de carboni, 22,6 g d’aigua, 3,1 g de proteïnes, 3,0 g de fibra i 2,1 g d’elements minerals Té vitamines, i el seu valor energètic és elevat 272 quilocalories per 100 g És emprat en medicina popular com a laxant
veça
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, enfiladissa, de 30 a 80 cm, pubescent, de fulles paripinnades i terminades en circell, amb els folíols cuneïformes i mucronats, de flors purpúries, generalment geminades, i de fruits lleguminosos grossos, sovint de color bru un cop madurs.
Creix espontàniament en camps i herbassars, a tot Europa És conreada com a planta farratgera i de gra
El mas
El mas, unitat d’explotació El mas, explotació agrària de caràcter familiar, s’originà a l’alta edat mitjana, a la Catalunya oriental A la fotografia, la masia de Sant Ponç, a Montclar Fototeca - Montse Catalán Un mas és un model d’explotació agrària tradicional constituïda per una casa de camp, les seves dependències i el conjunt de terres de cultiu, forestals i de pastura que té adscrites És alhora unitat de producció, de consum i d’habitació En termes generals, se sol afirmar que el mas –a diferència d’altres formes d’organitzar socialment l’espai agrari com són el cortijo andalús o la…