Resultats de la cerca

Les lletres són compostes per traços executats segons un ordre força constant, però que, malgrat tot, ha variat durant el curs dels segles L’anàlisi d’aquests traços i de llurs característiques permet de destriar-ne els elements integrants i els factors de transformació paleografia Per a descriure els traços hom usa una terminologia analògica del llenguatge corrent pal, asta, corba, angle, punta, cercle, llaç, etc o figurat, com és ara instruments casolans mànec, nansa, ganxo, etc o parts del cos humà o animal cos, braços, cama, cua, bec, ventre, ull, esquena, etc No tractant-se…

Des d’aleshores, i amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes i l’Institut Ramon Llull, ha anat creixent i desenvolupant els recursos que ofereix fins al punt d’esdevenir un lloc de referència

Deriva de l’anomenada d' albalaes i és una evolució de les gòtiques cursives Es caracteritza per un ductus molt uniforme, pel trencament dels mots i per la gran abundància de nexes Se'n destaca el caràcter decoratiu de certs trets, com el trencament de la ç , que normalment puja per sobre de la caixa d’escriptura, i els pals verticals de la p, q , etc És lletra bàsicament cancelleresca, bé que també fou usada en les escriptures privades Desaparegué de la cancelleria al segle XVI, desbancada per les lletres italianes en els documents privats evolucionà cap a la letra anomenada…

Són exemples de lletres tipogràfiques arial, garamond o times new roman Una lletra tipogràfica pot contenir un sol estil de lletra o diversos, i en aquest cas s’anomena superfamília tipogràfica Les lletres tipogràfiques poden pertànyer a una classe tipogràfica concreta per exemple, la romana antiga, la romana moderna, la lletra de pal sec o l’egípcia o bé a diverses

Inspirat en la cursiva romana, fou gravat per Griffi per a l’edició de les obres de Virgili que imprimí Aldo Manuzio 1501 Rebé el nom de cursiu o cancelleresc i, més tard, aldí o itàlic

De forma epistolar, anaven proveïdes d’adreça, personal o collectiva, i de salutació, i llur funció era molt variada comprenia ordres, disposicions, nomenaments, llicències, correspondència diplomàtica, notícies o comandes diverses Els seus caràcters diplomàtics són molt variats, així com la matèria i la posició del segell, que pot ésser penjant o de plaça Les cancelleries anglesa i francesa usaren exclusivament el pergamí, mentre que les dels regnes hispànics admeteren el paper A la corona catalanoaragonesa, ja des de Jaume I, aparegué el mandat , en paper i segellat al dors Durant el s XIV…