Resultats de la cerca
Es mostren 120 resultats
sufossió
Geomorfologia
Hidrografia
Erosió produïda per infiltració d’aigua en un terreny, que provoca l’arrossegament del material granular del sòl des de la superfície fins a la part inferior.
Dóna lloc a conductes tubulars de dimensions variables, els quals poden arribar a constituir una xarxa subterrània de drenatge La subfusió provoca la degradació i el collapse de talussos, amb la consegüent pèrdua de sòl Afecta materials poc consistents, com ara llims, argiles, graves, loess i tosques volcàniques, i és característica de zones àrides i semiàrides Als Països Catalans el procés de subfusió té lloc, entre altres indrets, a la formació superficial de la conca d’Òdena Anoia, constituïda per dipòsits incoherents sorres i llims de glacis i terrasses fluvials
Gerard Jakob De Geer
Geografia
Geologia
Geògraf i geòleg suec, professor a l’Escola Superior i director de l’Institut de Geologia d’Estocolm.
Basant-se en el diferent gruix anual dels llims i les argiles glacials varves establí una cronologia geològica, per la qual cosa és considerat un dels creadors de la geocronologia
Beauce
País de l’Illa de França, França, que s’estén entre el Loira i l’Eure.
És una extensa plana a la qual la coberta de llims argilosos permet una agricultura important, especialment de blat La població es concentra en grans pobles, i la terra és a mans de mitjans i de grans propietaris La capital i el mercat regional és Chartres
raiguer
Geomorfologia
Part més baixa d’una muntanya, on comença la pujada.
Pot ésser considerat com a sinònim de glacis o de piemont, i és una superfície d’erosió de poc pendent 1 a 5°, a voltes lleugerament còncava, sovint recoberta per un mantell de reblum graves, sorres, llims i argiles de poca gruixària, elaborada sota climes àrids i al peu de relleus de forta energia Pot ésser també un conjunt de cons de dejecció coalescents
talús continental
Geomorfologia
Hidrografia
Escarpament submarí de fort pendent situat entre la plataforma continental i la zona dels fons oceànics mitjans, és a dir, entre els 180 i els 2 000 m de profunditat, aproximadament.
El talús continental, que té, d’altra banda, un traçat poc sinuós, és accidentat per talls profunds en forma de canyons submarins perpendiculars, d’origen una mica incert i situats, de vegades, en la mateixa prolongació de les valls fluvials el Ganges, per exemple Els sediments del talús, anomenats batials , són formats per llims verds i sorres, acompanyats de galets en el fons dels canyons submarins La superfície de l’escarpament representa el 9% de la superfície total del fons submarí
classificador | classificadora
Química
Màquina per a efectuar la classificació, emprada principalment en les indústries químiques i metal·lúrgiques.
El classificador hidràulic més senzill és el de flux encreuat , que treballa en règim continu i consisteix en un canal semicilíndric inclinat uns 12°, a l’interior del qual hi ha un transportador de vis sens fi que recull les sorres sedimentades del fons del canal i les duu fins a la part alta de descàrrega A l’extrem inferior hi ha un sobreeixidor per on surt el líquid amb els llims, lliure de sorres Tots els classificadors hidràulics treballen semblantment, i només varien la forma del recipient i el sistema transportador
golf de Biscaia
Getaria, al golf de Biscaia
© Fototeca.cat
Sector de l’Atlàntic comprès entre les costes de la conca d’Aquitània i del País Basc.
La plataforma continental és ampla més de 100 km al llarg de les Landes, on només apareix escindida per una estreta fossa de direcció est-oest, davant Cap Bretó és més estreta uns 40-50 km al llarg de la costa de Guipúscoa i de Biscaia, on el talús continental davalla abruptament vers les grans profunditats del golf, superiors als 2 000 m El fons sedimentari és constituït per sorres i llims La salinitat de les aigües és del 35 La mar grossa hi és freqüent, sobretot a l’hivern
estuari
Estuari que forma el riu Bou Regreg a l’Atlàntic
© Corel Professional Photos
Geografia
Àmplia secció terminal d’un riu, afectada per les marees.
L’origen d’una gran part dels estuaris actuals es deu a la transgressió flamenca, que inundà zones baixes i, per tant, les desembocadures fluvials es poden originar també per esfondrament del sector costaner corresponent Els estuaris es formen normalment al llarg de les costes baixes i planeres, obertes a les mars i els oceans amb un alt grau de marees Els sediments són formats per una gran quantitat de llims, d’origen continental o marí, els quals són desplaçats regularment per la marea en un continu moviment de flux i reflux Els estuaris faciliten la penetració de les…
al·luvió

Formació d’una plana al·luvial per acumulació d’al·luvions en una vall d’erosió
© Fototeca.cat
Geologia
Conjunt de sediments transportats i dipositats per les aigües corrents.
Els alluvions es troben a les valls fluvials, deltes, estuaris, llacs i, en general, allà on el poder de transport del corrent decau a causa d’un descens de la velocitat o del volum de les aigües, i aquestes dipositen els materials que han erosionat i transportat Els alluvions són constituïts per argiles, llims argilosos i arenosos, sorres, graves, còdols, blocs, etc, procedents de les roques de la conca fluvial, però de caràcter sovint diferent al d’aquestes, a causa de les modificacions —a vegades intenses— de què han estat objecte durant el transport Inicialment, l’acumulació…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina