Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
lorenès | lorenesa
Jacques Callot
Disseny i arts gràfiques
Gravador francès, deixeble de Philippe Thomassin i Giulio Parigi.
S'establí a Florència, al servei de Cosme II de Mèdici, on gravà els Capritxos 1617 i la Fira de la Impruneta 1620, model de les kermesses flamenques Tornà a França, al servei del duc de Lorena, i gravà Petita fira 1621 i les sèries dels Captaires 1622 i de la Noblesa Lorenesa 1623 El 1625 Isabel Clara Eugènia el cridà a Flandes, on gravà El setge de Breda 1628, temàtica en què reincidí després, amb El setge de l’illa del rei i El setge de la Rochelle Les darreres composicions gravades, conseqüència de la invasió de Lluís XIII a Lorena, són Misèries de la guerra 1633 i Suplicis…
Mosel·la

El Mosel·la al seu pas per la localitat d’Ehnen (Luxemburg)
© Turisme de Luxemburg
Riu
Riu de França i d’Alemanya, afluent del Rin per l’esquerra (550 km).
Neix a Bussang, a 725 m d’altitud, al vessant occidental dels Vosges, entre el Ballon d’Alsace i el Ballon de Guebwiller A Épinal deixa els Vosges, on corre per una estreta vall, i flueix cap al N, encaixat en els altiplans calcaris Côtes de la Moselle de la Lorena, extrem NE de la conca de París Era un antic afluent del Mosa, abans d’ésser capturat pel Rin per mitjà d’un afluent del Meurthe, cosa que determina l’àmplia recolzada que fa vorejant Toul Al N de Nancy rep el Meurthe, que recull les aigües del vessant NW dels Vosges Passa per Metz i Thionville vorejant la conca minera …
Cisma d’Orient
Ruptura entre el cristianisme llatí i el cristianisme bizantí al segle XI.
El terme, en pura crítica històrica, és inadequat, i hom el manté per rutina En efecte, la separació de l’Orient i l’Occident cristians fou un procés lent, complicat i continu que abastà des del segle IV al XV Els incidents del segle XI representaren un dels moments principals del distanciament progressiu entre el papat i el patriarcat de Constantinoble De fet, els historiadors bizantins desconeixen el “cisma” i donen poca importància als esdeveniments del 1054 Les divergències entre els mons eclesiàstics llatí i grec, patents ja al segle III, s’aguditzaren a partir de la controvèrsia ariana…