Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Marthe Lucile Bibesco
Literatura francesa
Escriptora romanesa en llengua francesa.
Tractà temes autobiogràfics i records personals amb una visió aristocratitzant — Images d’Épinal 1937, La nimphe Europe 1960—, i personatges històrics Churchill ou le courage 1956, etc
No dispares contra mí
Cinematografia
Pel·lícula del 1961; ficció de 90 min., dirigida per José María Nunes.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Este Films Enric Esteban, Barcelona ARGUMENT Donald Curtis Juan Gallardo GUIÓ DCurtis JGallardo, JMNunes, GLorente FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Manuel Infiesta MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Josep Solà INTERPRETACIÓ Ángel Aranda David, Lucile Saint-Simon Lucile, Federico Fontenova Carlo, Jorge Rigaud el comissari Martín, Julián Mateos Luigi, Antonio Molino Rojo Krovac, Jaume Picas el cap de la banda, Jordi Torras el metge ESTRENA Barcelona, 08051961, Madrid, 06081962 Sinopsi El jove…
André-Modeste Grétry
Música
Compositor való.
Estudià a Roma, on conegué l’òpera italiana El 1766 anà a Ginebra i el 1767 a París, on combinà l’estil italià i el francès en òperes còmiques d’èxit Le Huron 1768, Lucile 1769, Zémire et Azor 1773, L’amant jaloux 1778, Ricard Coeur de Lion 1784, Guillaume Tell 1791, etc Escriví també quartets, simfonies i un concert per a flauta i orquestra Escriví unes Mémoires 1789-97
François René de Chateaubriand
Literatura francesa
Escriptor francès, vescomte de Chateaubriand.
El paisatge bretó de Combourg, on visqué, i el temperament apassionat de la seva germana Lucile influïren en la seva trajectòria posterior Del 1786 al 1791 fou oficial de l’exèrcit, i conegué París i els cercles literaris En desacord amb la Revolució, el 1791 féu un viatge als EUA, on intentà de descobrir el pas del NW de l’Atlàntic a les mars polars Tornà a Europa i el 1792 s’enrolà en l’exèrcit reialista Ferit, es refugià a Anglaterra 1793 Publicà un Essai sur les Révolutions 1797, on es mostra escèptic i nega la noció de progrés La mort de la seva mare 1798 provocà en ell un…
André-Ernest-Modeste Grétry
Música
Compositor francès d’origen való.
Vida Entre el 1750 i el 1760 fou cantaire destacat soprano i segon violí a la collegiata de l’església de Saint-Denis de Lieja Estudià cant amb F Leclerc, harmonia amb HF Renkin i composició amb H Moreau El 1754 una companyia de cantants italians visità Lieja i possiblement Grétry es beneficià de les seves lliçons Becat per la Fundació Darchis, el 1761 viatjà a Roma En aquesta ciutat tingué l’oportunitat d’estudiar amb GB Casali, mestre de capella de la basílica de Sant Joan del Laterà, el qual li proposà recomençar els seus aprenentatges d’harmonia Conegué N Piccinni i el pare Martini Pel…
dansa teatral
Música
El terme dansa s’aplica a l’acció de moure el cos amb harmonia i ritme, tot aportant alguna expressió dramàtica a l’evolució dels moviments a partir d’una tècnica i d’uns codis socials i artístics.
A l’antiga Grècia, la dansa regla o llei del cos prengué notable importància Tan remota com la humanitat, la dansa escollí el cos com a instrument per a expressar el que no es pot explicar amb paraules Com a ritual, era un acte màgic a través del qual s’accedia al desconegut i a allò que era diví En aquestes danses, hi excellia un escollit o mestre de cerimònies, intermediari entre el poble i els déus, xaman o bruixot D’altra banda, hi havia les danses per a la diversió, procedents de la cultura popular, que eren la manifestació d’una comunitat, els moviments i passos de les quals foren…