Resultats de la cerca

La seva personalitat fou tan aviat envoltada per la llegenda, que hom pot agrupar la munió dels seus seguidors segons els punts de vista més diferents També és possible que hom ignori, no solament la categoria, sinó el nom de vastes zones d’opinió que l’hagin protegit També pot ésser que Llull, que a través dels segles molts veneraven i exalçaven, en realitat fos en gran part una figura mítica Llull fou un propagandista de l’ art , a la qual sempre hom lliga el seu nom No pas per orgull ni per vanitat, sinó perquè estava convençut que Déu havia aclarit un dia la seva intelligència perquè…

Inscrit en el corrent del platonisme cristià i influït pels autors llatins del segle XII —sant Anselm, Ricard de Sant Víctor i Joan de Salisbury— i pel pensament oriental —Algatzell i la càbala, sobretot—, el lullisme mostra una estructura original, inigualada al seu temps A l’origen de l' Art general lulliana hi ha una finalitat apologètica, al servei de la qual hi ha el mecanisme lògic cal convertir els homes mitjançant la destresa a convertir proposicions Com que la veritat és una, l' Art ha d’ésser un mètode racional de demostració de les veritats de la fe cristiana per això parteix d’un…

Baronessa de Milany-Vallfogona, senyora de Cartellà Filla de Ramon Galceran de Pinós i de Milany Abans del 1454 es casà amb el seu cosí germà Francesc Galceran de Pinós-Fenollet i de Mur Vídua 1475, el 1478, sota la guia espiritual de l’ermità venecià Mario Del Pascio que vivia de feia un temps a Randa Mallorca i havia obtingut del rei el permís de rehabilitació de Randa com a centre didàctic lullià, legà a Barcelona, davant el notari i cronista Pere Miquel Carbonell amb qui l’uní una amistat de família, els seus béns i drets amb certes condicions, però, les baronies de Milany i la Portella…

Es graduà de mestre en arts a París Aristotèlic en sentit humanista, anà a Itàlia, on el 1492 tractà amb Ermolao Barbaro i amb el platònic Pico della Mirandola Amb aquest, i amb els occamistes, tingué en comú l’interès per les matemàtiques i l’astronomia Home de vida integèrrima, la seva afecció pels místics l’emmenà a editar, entre altres, les obres del pseudo-Dionís 1498 i de Nicolau de Cusa 1514, així com les de R Llull el Liber contemplationis , que coneixia, sembla, des del 1491, el Liber de laudibus b Mariae, el Clericus, el Phantasticus i el Liber natalis 1499 El 1500 copià d’altres…

Jeroni Rosselló i Ribera, poeta mallorquí, edita Obras rimadas de Ramon Llull, precedent del lullisme

Admet articles de tema medieval, en qualsevol llengua europea Fonamentalment, però, publica treballs relacionats amb Ramon Llull i amb la història del lullisme Conté bibliografia i crònica lullística

La posició central de la A fa referència a l’"ens en tant que ens” i al fet que el conjunt de les dignitats, per tal com són atributs essencials de Déu, són convertibles en la divinitat lullisme

Anà a Magúncia a estudiar lullisme amb Guido Salzinger A Mallorca tingué diversos càrrecs dintre l’orde És autor de tres obres filosòfiques i d’algunes de polèmiques, entre elles una refutació a les crítiques contra Llull del dominicà Sebastià Rubí

El 1433, a casa seva, el mestre barceloní Joan Bulons ensenyà l' Ars magna de Llull Esdevingut bisbe de Pàdua 1448, al seu palau sojornà el mestre lullista Joan Ros i hi escriví dues de les seves obres 1449-50 el 1450 regalà a Nicolau de Cusa una versió llatina Barcelona, 1407 de la Lectura super artem inventivam de Llull

Doctor en teologia i mercedari, ocupà diversos càrrecs dins el seu orde, fou qualificador i jutge del Sant Ofici i examinador sinodal de Mallorca i Sogorb Defensà el lullisme Publicà diverses obres de caràcter religiós en castellà i en català Mirall i exemplar de los estudiants, ab algunes addicions 1645