Resultats de la cerca
Es mostren 162 resultats
Maça
Armes dels Maça
Llinatge de rics-homes aragonesos establert a València arran de la conquesta d’aquell regne, amb Pere (I) Maça
.
Fou pare de Balasc I Maça , que prengué part en la conquesta de València i de Múrcia i es casà el 1228 amb Isabel Carròs El seu fill Balasc II Maça i Carròs fou comanador de Montalbà a l’orde de Sant Joan i comprà la senyoria de Vilamarxant, heretada pel seu fill Pere II Maça mort el 1325 Aquest fou pare de Pere III Maça , que tingué un fort protagonisme en la política diplomàtica d’Alfons III, el qual representà, el 1328, a la cort de Castella i, el 1329, davant el papa Nicolau V, i que morí a Sogorb el 1363, durant la guerra contra Pere I…
maça
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió de plaques Consta d’una maça o martell de fusta, similar al que fan servir els boters Era molt utilitzat antigament per a anunciar l’ofici de tenebres de Setmana Santa, en substitució de les campanes Els nois joves passaven per les cases del poble picant les portes de les cases per tal de comunicar l’ofici També era emprat durant l’ofici tot picant en els bancs de l’església, juntament amb el carrau i les matraques
maça
Nom de diferents objectes la forma dels quals recorda la de la maça antiga.
maça
Música
Bola de feltre, de fusta o de roba folrada de cuir, unida a un bastó, que hom empra per a percudir un timbal o un instrument similar.
maça
Entomologia
Bony format pels últims artells de les antenes (o d’altres parts del cos) que presenten alguns insectes, com els lepidòpters ropalòcers.
maça
Construcció i obres públiques
Peça del martinet consistent en un bloc feixuc de fusta o de ferro que, guiat per dos raïls, hom deixa caure sobre l’estaca.
maça
Construcció i obres públiques
Martell gros, amb el ferro de secció octagonal i lleugerament afuat (d’uns 18 cm de llarg), proveït d’un mànec prim i llarg i que és emprat per a picar pedra.
maça
Oficis manuals
Eina de percussió, composta d’un cilindre, o de vegades d’un paral·lelepípede, generalment de fusta dura o de ferro, travessat per un mànec i afectant una forma semblant a la d’un martell; és emprada en diferents oficis per a esclafar, trencar o aplanar alguna cosa.
maça
Insígnia, consistent en un bastó amb el cap d’or o d’argent, que porten certs funcionaris, en determinades solemnitats, davant els reis, els governadors, els ajuntaments i els capítols.
maça
Esport
Mena de bitlla de fusta emprada en els gimnasos per a fer exercicis de desenvolupament muscular.