Resultats de la cerca

Imitava els “Caxón de Sastre” madrilenys contemporanis, tenia caràcter literari i era molt deslligat de l’actualitat

Actuà en els principals teatres madrilenys, i escriví nombroses obres, entre les quals es destaca La pajarera nacional , molt representada a Madrid

Fou introduït a París el 1849 i, ballat de diverses maneres, fou molt popular fins al començament del s XX La seva popularitat a Madrid ha fet que hom el considerés, erròniament, típic dels madrilenys

Jugà al Cibes, al Betània-Patmos, als equips madrilenys de l’Alcalá i el Real Canoe, on fou campeona de Lliga, i al Tintoretto, amb el qual aconseguí l’ascens a primera divisió 1987 Formà part de la selecció catalana i de l’espanyola en diverses ocasions

Dedicada a la difusió de les activitats del Frontó Barcelonès, promocionava l’esport de la pilota Incloïa el vocabulari del joc, comentaris sobre les regles, biografies de pilotaris, resultats dels partits jugats als frontons de Barcelona per a facilitar la consulta de les travesses i la crònica de frontons madrilenys De periodicitat setmanal, i algun cop bisetmanal, se’n publicaren quaranta-un números Fou substituïda per La Cancha

Milità en el grup conservador de Romero Robledo i fou senador per Madrid, director d’establiments penals i ministre de foment 1895 Havia estat alcalde de Madrid el 1885 i el 1891, però la seva gestió fou molt combatuda El nomenament ministerial ocasionà una manifestació d’uns 60 000 madrilenys, que motivà la seva dimissió Publicà una Colección de discursos políticos 1889 i Manual de astronomía popular 1896

Corresponsal de guerra a la campanya del Marroc 1859-60, collaborà a diversos periòdics madrilenys Fou vocal de la junta revolucionària de Madrid 1868 Afiliat a la Unión Liberal, fou sovint diputat a corts entre el 1861 i el 1881, governador civil de les Balears 1864 i ministre de foment 1875, 1884-86 Publicà Ensayos poéticos 1851, Poesías 1857, Las crisis de España 1870, Notas dispersas 1893 i les biografies O'Donnell y su tiempo 1869 i El Cardenal Cisneros 1869

Representa els afusellaments per part de les tropes franceses d’un grup de madrilenys que resistien l’ocupació Fa parella amb El Dos de Maig a la Puerta del Sol Prado, i l’autor els feu potser per tal de fer oblidar al règim de Ferran VII el seu ambigu collaboracionisme amb Josep Bonaparte Cal considerar l’obra com una renovació absoluta del quadre d’història, la irrupció en l’art d’un realisme sagnant i d’una llibertat tècnica sense precedents que obre el camí no sols al Romanticisme —especialment el francès— sinó a tota la pintura moderna

Feu els primers estudis musicals amb Rafael Pascual i Pascual Posteriorment estudià al Conservatori de Madrid, on més tard fou professor d’harmonia El 1888 obtingué una pensió a instàncies de l’Academia de San Fernando per a ampliar la seva formació a Roma En aquesta ciutat escriví l’oratori Débora L’any 1904 guanyà la càtedra d’harmonia del Conservatori de Madrid, on romangué la resta de la seva vida També feu classes al Colegio de Ciegos de Santa Catalina i dirigí diverses orquestres d’alguns teatres madrilenys Com a compositor destacà en el gènere líric, sobretot en sarsuela…

Estudià dret i belles arts a València, on fou professor d’història de l’art a l’Escola de Belles Arts 1898 i crític d’art a “Las Provincias” fins el 1903 Fou professor a l’Escuela Especial de Pintura, a Madrid El 1913 fou nomenat director del Museo Nacional de Artes Industriales y Decorativas de Madrid, i fou membre de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando Collaborà a les revistes barcelonines “Forma” i “Vell i Nou” i als diaris madrilenys “ABC” i “El Liberal” Dirigí la “Biblioteca de Arte Español” i publicà, entre altres treballs, Sorolla, su vida y su arte 1909 i El nacionalismo en…