Resultats de la cerca

Residí a Palma Mallorca, on aplegà la notable biblioteca científica de la Societat d’Història Natural de Balears, en el butlletí de la qual publicà des del 1964 un gran nombre de treballs que abasten tota la fauna malacològica de les Balears, del País Valencià i de la regió de Múrcia

Residí a Catalunya durant els anys de la Primera Guerra Mundial i hi estudià, amb el suport de la Junta de Ciències Naturals, els molluscs terrestres i d’aigua dolça, sobre els quals publicà nombrosos treballs en alemany, castellà i català, i en particular la síntesi Fauna malacológica terrestre y de agua dulce de Cataluña 1929 Posteriorment tornà a Alemanya, on dirigí els Archiv für Molluskenkunde fins el 1936, que emigrà al Brasil i després als EUA

Fill de Julià de Chia Collaborà a Revista de Gerona , dirigí Las Ciencias Médicas i publicà Contribución a la epidemiología histórica de la provincia de Gerona 1901 Aplegà una important collecció de fòssils de les comarques gironines i publicà estudis sobre malacologia catalana Catálogo de los moluscos testáceos, terrestres y fluviátiles, de la comarca de Gerona 1886, Nota acerca de los moluscos terrestres y de agua dulce de los alrededores de Barcelona 1887 i els primers fascicles de la Fauna malacològica de Catalunya 1916, publicada per l’Institut d’Estudis Catalans

Fou descrit l’any 1909 per Dorothea Bate, a partir d’una conversa amb el malacòleg anglès mossèn Aschington Bullen, que va comunicar-li l’existència d’unes bretxes riques amb material ossi en el llevant mallorquí La seqüència evolutiva més ben documentada és la de l’illa de Mallorca Fou iniciada amb M pepgonellae del Pliocè inferior, el qual esdevingué M antiquus en el Pliocè superior en el Plioplistocè donà lloc a M kopperi , en el Plistocè inferior a M batei , i finalment esdevingué M balearicus en el Plistocè mitjà Aquesta darrera població migrà cap a Menorca aprofitant un descens del…

El seu camp té un abast molt ampli, que inclou tots els éssers vius, llevat dels organismes vegetals, estudiats per la botànica, i els bacteris, objecte d’estudi de la microbiologia Dins el sistema modern de classificació de la biologia o ciències biològiques, hom inclou la zoologia dins la biologia d’organismes que fóra la ‘biologia clàssica'', nivell d’integració superior al de la biologia molecular i la biologia cellular i inferior al de la biologia de poblacions i al de la biologia d’ecosistemes o ecologia Pel seu caràcter de ciència global, la zoologia se serveix del suport d’una sèrie…

L’àmbit d’estudi de la zoologia és tan ampli que no hi ha gens d’unitat en el desenvolupament dels diferents camps d’investigació D’una banda, hi ha una primera gran divisió entre els estudis dels grups zoològics de l’hàbitat marí, els de les aigües continentals, els terrestres i, encara, els de vida paràsita Al nostre país, els estudis zoològics en cadascun d’aquests camps han estat duts a terme per equips diferents i sovint també en centres diferents A continuació presentem una síntesi general de l’evolució històrica d’aquests estudis al nostre país, i després, concretament, la manera com…

Els precedents Des de temps immemorials els fòssils han estat objecte d’atenció popular, però llur coneixement científic és relativament recent Cal tenir en compte que la ciència paleontològica no establí els seus fonaments fins no fa gaire més de dos-cents anys, tot i que de molt abans algunes mentalitats despertes ja havien aconseguit una interpretació correcta de llur naturalesa Malgrat tot, durant el segle de la Illustració continuaven manifestant-se encara algunes idees pintoresques relatives a llur significació veritable Als Països Catalans no fou fins a mitjan segle XIX que s’iniciaren…

Situada en el context mundial, l’ornitologia als Països Catalans ens apareix com una de les branques de les ciències naturals històricament menys desenvolupades —molt per sota de la botànica, per exemple—, que fins dates molt recents no adquireix un nivell comparable al que ateny en d’altres contrades europees, i que gairebé no comença a professionalitzar-se fins la dècada dels vuitanta, havent estat anteriorment objecte de l’atenció ocasional de botànics, farmacèutics i metges i, més darrerament, de simples afeccionats Així mateix, cal subratllar que no podem pas parlar amb rigor d’una…