Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
malaguenya
Indústria tèxtil
Teixit originari de Màlaga, semblant al semis però més prim, amb lligat de tafetà.
Hom l’empra en cru o bé blanquejat
malaguenya
Música
Música de dansa antiga (s XVII), també vinculada a la zona de Màlaga.
malaguenya
Música
Cançó típica andalusa; originària de la zona de Màlaga, de forma imprecisa, vinculada al cante hondo
.
N'hi ha dues varietats la rasgueada i la puntejada, segons l’acompanyament de guitarra que tingui
malaguenya
Música
Dansa popular espanyola en compàs ternari i mode menor, generalment cantada, considerada una variant regional del fandango.
Es caracteritza melòdicament per la improvisació vocal, estructurada en estrofes de quatre o cinc versos octosíllabs sobre un senzill esquema harmònic Es pot catalogar dintre del flamenc com a pertanyent al cante chico , tot i que hi ha autors que la situen dins d’un gènere intermedi entre aquest i el cante hondo Es troben malaguenyes estilitzades en les obres d’I Albéniz Iberia , M Ravel Rhapsodie espagnole i E Chabrier España
malagueny | malaguenya
rondeña
Música
Dansa cantada pròpia de Ronda (Màlaga), considerada una variant regional del fandango.
Fou incorporada pel flamenc dins l’anomenat gènere chico Com la granaína , la malaguenya, la cartagenera o d’altres, es tracta d’un tipus dins el flamenc que utilitza la base harmònica del fandango folklòric andalús Com tots ells, pertany al grup de fandangos que en aflamencar-se es realitzen amb ritme lliure, enfront dels que desenvolupen un acompanyament amb un ritme fix els fandangos de Huelva, d’Almeria, granadinos , verdiales , etc
Julián de la Orden
Música
Orguener castellà.
Fill de l’orguener Pedro de la Orden, destacà sobretot en la construcció dels dos instruments de les catedrals de Conca 1768-70 i els dos de la de Màlaga 1778-1882 Tant en l’una com en l’altra treballà amb l’arquitecte José Martín de Aldehuela, que li dissenyà les caixes dels orgues Sobresortí dins l’escola orguenera de Conca segles XVII-XVIII tant per la monumentalitat com per l’encert i la qualitat de les seves obres Qualitat que culminà en els orgues de Màlaga amb quatre cadiretes, on executà la doble façana més gran i més ben resolta de tot el segle XVIII No li passà desapercebuda l’obra…
fandango

Exemple de fandango
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Dansa popular espanyola, cantada o no, de compàs ternari i tempo moderadament ràpid, ballada per una parella amb acompanyament de guitarra i castanyoles o altres instruments.
Citat per primer cop en l’entremès anònim del principi del segle XVIII titulat El novio de la aldeana , el fandango formà part de moltes de les tonadillas , sarsueles i ballets d’aquesta mateixa època Són molt coneguts els exemples per a teclat d’A Soler i D Scarlatti CW Gluck utilitzà fragments melòdics del fandango de D Scarlatti en el seu ballet Don Juan , que després WA Mozart incorporà amb modificacions a Les noces de Fígaro D’una forma estilitzada, es troben exemples de fandango en el Caprici espanyol de N Rimskij-Korsakov, en Iberia d’I Albéniz, en la peça número 3 de Goyescas d’E…
Damm
Economia
Alimentació
Primera empresa fabricant de cervesa catalana.
Fundada pels alsacians August Kuentzmann Damm i el seu cosí Joseph Damm, inicià l’activitat el 1876 Després de la mort de Kuentzmann 1977, Joseph Damm adquirí la companyia 1897 El 1905 s’inaugurà l’antiga fàbrica de cerveses La Bohemia, al carrer del Rosselló de Barcelona reconvertida en espai expositiu el 2006 i seu del grup, i el 1910 es constituí en societat anònima L’any 1954 creà el Club de Futbol Damm Té fàbriques al Prat de Llobregat ampliació 1993-2010, València, Múrcia, Granada, Ceuta i Palma Entre els seus productes destaquen les cerveses Bock Damm 1888, Estrella Dorada 1921, que…
fandango
Música
Dansa cantada hispànica de parella que té diverses modalitats: malaguenya, granadina, murciana, asturiana, valenciana, etc, segons els llocs d’origen.
És d’un moviment força viu, en compàs de 3/4 o de 6/8, amb acompanyament de guitarra, castanyoles, pandero, cornamusa, etc Hom en troba exemples en la producció de Gluck, Mozart, Boccherini, Rimskij-Korsakov, Albéniz i d’altres Durant molt de temps hom l’ha ballat al Principat, al País Valencià i a les Balears A Mallorca hom el ballava encara a la fi del s XIX, i a València i a Menorca encara és viu