Resultats de la cerca

Els artròpodes tenen, per sota del labre, unes mandíbules quitinoses, dures i tallants, que poden modificar en formes molt variades Alguns invertebrats no artròpodes, com certs cucs, poden presentar també mandíbules quitinoses Els vertebrats més primitius ciclòstoms no tenen cap mena de mandíbula aquestes comencen a desenvolupar-se a partir dels peixos cartilaginosos, que presenten la mandíbula superior formada per l’arc palatoquadrat, i la inferior pel cartílag de Meckel A partir dels peixos ossis aquestes estructures són recobertes per ossos de membrana l’os…

És el primer i un dels escassos vestigis d’aquest home als Països Catalans Fou recollida el 1887 per Pere Alsius entre els bancs de tova calcària travertins de la Formiga, constituïts pels dipòsits sedimentaris de l’antic llac, molt més gran que l’actual És conservada a la Collecció Prehistòrica Alsius de Banyoles

És format per un cos de dues cares, dos cantells i dues extremitats o branques S'articula amb els dos temporals i fa contacte amb el maxillar superior És anomenat també mandíbula inferior o simplement mandíbula

Els tres tipus més importants de suspensió mandibular , la qual evoluciona considerablement en l’escala filogenètica, són la hiostílica, l’amfistílica i l’autostílica En la suspensió hiostílica , pròpia dels peixos osteïctis i de la major part dels condrictis, s’intercala, com a suspensor, entre la mandíbula i el neurocrani, l’hiomandibular segment dorsal de l’arc hioide, i la connexió és reforçada mitjançant lligaments En la suspensió amfistílica , pròpia d’alguns condrictis, com la bocadolça, actua com a suspensor, ultra l’hiomandibular, l’extrem caudal del quadrat En la…

Fou descrita per OSchötensack, que la datà de la fi del període villafranquià La mandíbula és grossa i té un aspecte simiesc, amb l’escotadura sigmoide poc profunda i sense barra Les molars i les premolars, la zona de l’arc dental i l’ullal no sortint recorden la dentició humana actual Hom l’emparenta amb una raça preneandertaliana, i alguns antropòlegs consideren que devia ésser el representant d’un tipus arcaic que devia conduir, per successives mutacions orientades en un mateix sentit, a l’home de Neandertal

L’extrem anterior de la mandíbula os dentari és més independent que el posterior Aquesta família és integrada per una sola espècie, Xenopeltis unicolor , la serp de fang asiàtica, de fins a 1 m de llargada i de color fosc iridescent És una serp crepuscular i nocturna que es nodreix d’insectes i petits mamífers Són molt irritables, i passen la major part del temps colgades al fang

És situat entre 54,9 i 38 milions d’anys L' Eocè inferior comprèn els estatges Ilerdià i Cuisià, l' Eocè mitjà el Lutecià i Bartonià i l' Eocè superior correspon al Priabonià El clima de l’Eocè fou càlid la zona tropical s’estenia des de la conca de París fins a Àfrica del Sud i des del Japó fins a Nova Zelanda A les mars càlides es desenvoluparen els foraminífers, en especial els miliòlids, alveolines, nummulits i orbitòlits, els quals arribaren a tenir unes dimensions gegantines i a formar enormes masses rocalloses Entre els molluscs prosperaren els gèneres apareguts durant el Cretaci…