Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
maníac | maníaca
Que pateix de mania.
haloperidol
Farmàcia
Química
Substància cristal·lina que es fon a 149°C.
És un antipsicòtic que pertany a la família de les butirofenones, d’acció similar a la clorpromazina, si bé, d’un efecte més perllongat És emprat en medicina en el tractament de l’esquizofrènia i en la fase maníaca de la psicosi maniacodepressiva
eufòria
Biologia
Psicologia
Estat de benestar psíquic i físic caracteritzat per una sensació general de potència física, capacitat d’ideació i receptivitat i per una tendència a la interpretació optimista dels fets.
Tot i que de vegades pot coincidir amb unes condicions de salut real, com a fenomen patològic és relacionada amb estats d’intoxicació alcohol, estupefaents, etc o amb malalties dels sistema nerviós psicosi maníaca, paràlisi progressiva, etc L’eufòria pot ésser contínua o intermitent
Josafat
Literatura catalana
Novel·la de Prudenci Bertrana publicada el 1906.
Desenvolupament enciclopèdic Narra la vida del campaner de l’església de Santa Maria de Girona, fanàtic de la moral i de la religió, per bé que insociable, esclau dels propis instints i incapaç de créixer intellectualment En la línia de la narrativa modernista, encetada poc abans per Raimon Casellas o Víctor Català, Josafat presenta un personatge incapaç d’individuar-se i de dominar el seu destí, atrapat en una xarxa de condicionants provinents del món que l’envolta Reclòs en la torre de l’església nun espai que esdevé simbòlic—, resta immergit en l’enterboliment mental dins d’aquest àmbit de…
bulímia
Psicologia
Sensació de fam intensa, imperiosa i difícilment saciable que es presenta en algunes neurosis, en estats d’excitació maníaca i en demències.
També ha estat observada com a aura en crisis epilèptiques
El Barcelonès de l’any 800 al 1000
Art romànic
L’Església de l’any 800 al 1000 Plànol basat en la informació documental i arqueològica de com devia ésser el pla de Barcelona entorn de l’any 1000 Ph Banks Poca cosa es coneix dels bisbes i de l’església de Barcelona durant els segles que seguiren la conquesta dels francs, tret del nom del bisbe Ataülf, que apareix actuant al costat del vescomte Sunifred l’any 858, quan un grup de monjos francs s’aturaren a la ciutat en el seu trajecte cap a Còrdova És possible que el succeís el franc Frodoí, el qual, com els comtes francs, es trobà enfrontat amb l’oposició dels gots residents a la ciutat…