Resultats de la cerca
Es mostren 202 resultats
Màntua
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Llombardia, Itàlia.
Situada a la riba dreta del Mincio, a pocs quilòmetres de la desembocadura del Po, es presenta com una petita península entre els llacs Superiore, Mezzo i Inferiore, fet que li dóna un aspecte pintoresc Fins recentment no s’ha desenvolupat una certa activitat industrial, dins la qual es destaquen les indústries químiques, mecàniques i de la confecció Fundada pels etruscs cap als s VI i V aC, fou ocupada successivament pels gàllics s IV aC, per Roma ~200 aC, els visigots 401 i els llombards 601 Al s XI fou sotmesa a Toscana, i des del s XII féu costat als güelfs enfront dels gibellins L’any…
Màntua
Divisió administrativa
Província de la Llombardia, Itàlia.
La capital és Màntua
música de Màntua
Música
Música desenvolupada a Màntua (Itàlia).
Les primeres notícies d’una activitat musical provenen del segle XIII, quan a la ciutat visqué el cantant i trobador Sordello da Goito Amb la família Gonzaga al poder 1328, Màntua començà a consolidar-se com a important centre cultural i hi arribaren músics de tot Itàlia atrets pels favors que en rebien Entre aquests hi havia Bartolomeo Tromboncino i Marchetto Cara, els representants més destacats de la frottola , forma de polifonia italiana del final del segle XV En aquesta mateixa època, a les capelles de les esglésies de Sant Pere i Sant Francesc s’hi afegí la de la basílica de Santa…
Jacquet de Màntua
Música
Compositor d’origen bretó actiu a Itàlia.
Vida El 1519 es desplaçà a la península Itàlica, on desenvolupà tota la seva trajectòria musical Durant alguns períodes treballà a Roma i Ferrara Establert a Màntua el 1526, el 1539 arribà a ocupar el càrrec de mestre de capella de la catedral de Sant Pere i Sant Pau Alguns anys abans s’havia responsabilitzat de la capella del bisbe de Màntua, el cardenal Ercole Gonzaga, el seu protector a la ciutat llombarda Fou un dels compositors més influents de la generació posterior a la de Josquin Des Prés pel que fa a la polifonia religiosa, àmbit en el qual se centrà la major part de la seva…
Gastó A. Màntua
Teatre
Escriptor i actor teatral, de nom real era Gastó Alonso i Manaut.
Com a actor collaborà en l’Agrupació Avenir, fundada per Felip Cortiella en ple modernisme Escriví peces de caràcter popular, jocós o melodramàtic, que assoliren grans èxits Cultivà la comèdia — Com més serem més riurem estr 1931— i el sainet — Un milionari del Putxet estr 1927, La Mary Pickford del carrer de l’hospital estr 1929, La veïna del terrat estr 1930, El paradís artificial 1930, La més bonica del barri estr 1933, entre d’altres També és autor de sarsueles, com Parisette 1927 música de Cassià Casademont, i d’operetes Deauville, port de París 1932 música de Josep M Torrents Amb Josep…
,
Cecília A. Màntua
Literatura catalana
Escriptora i periodista.
Filla de l’actriu Juana Bozzo i del dramaturg Gastó Alonso i Manaut La seva producció teatral, propera al costumisme sainetesc del Vuit-cents, s’inscriu en una línia sentimental i folklòrica que alterna els tons melodramàtics amb la comicitat fàcil Les seves obres foren molt populars, sobretot La Pepa maca estr el 1954 i editada el 1959, l’èxit de la qual feu que n’escrivís la novella 1960 També estrenà —i publicà—, entre d’altres, Ha passat una oreneta 1936 La cinglera de la mort 1958 Princesa de Barcelona 1959 La cançó de la florista 1959 Maria Coral, la pessebrista 1961 i Història d’un…
, ,
Vicenç I de Màntua
Història
Duc gonzaguià de Màntua i de Montferrat (1587-1612).
Fill i successor del duc Guillem I i d’Elionor d’Àustria El 1581 es casà amb Margarida Farnese de Parma, la qual repudià per causa d’esterilitat, i després 1584 amb Elionor de Mèdici de Toscana Comandà tres expedicions a Hongria contra els turcs 1595, 1597 i 1601 Féu de la seva cort un brillant centre teatral, i fou un gran mecenes
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina