Resultats de la cerca

Actiu a les corts de Poitiers i d’Elionor d’Aquitània, cap al 1134 es traslladà a la d’Alfons VII de Castella i Lleó, al costat del qual romangué aproximadament fins el 1143 Posteriorment entrà en contacte amb Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i rei d’Aragó, a la cort del qual escriví un dels seus poemes més celebrats, el Vers del Lavador , "cançó de crozada" que més aviat es coneix pel seu primer vers, Pax in Nomine Domini La composició, una de les poques referides a un tema peninsular que es conserva amb música, acostuma a datar-se entre el 27 de juny i el 24 d’octubre de 1149, dia en…

D’estament baix, la seva producció —quaranta-dues poesies— el fa el més antic dels trobadors després de Guilhem de Peitieu La seva carrera, molt professional, començà a les corts de Poitiers i d’Elionor d’Aquitània, sobretot, i vers el 1134 es traslladà a les de la península Ibèrica, on freqüentà principalment la d’Alfons VII de Castella i Lleó a la darreria de la seva vida es relacionà amb Ramon Berenguer IV de Barcelona, possiblement a Lleida, tot just reconquerida Sovint adoptà una actitud moralista agra i malhumorada, expressada amb un llenguatge contundent, cru i sarcàstic Ataca alguns…

Fill d’un burgès, fou canonge, però trencà amb l’Església per fer-se joglar El seu mestre fou Marcabrú i, com ell, fou moralitzador Hom en coneix 19 composicions, entre elles una tençó amb Bernat de Ventadorn

Probablement d’origen joglaresc, la seva obra, produïda entre el 1135 i el 1152, consta de poesies amoroses, a la manera de Guilhem de Peitieu, i de composicions didacticomorals que, per l’ús de l’antítesi, anticipen l’estil i l’actitud del seu deixeble Marcabrú

Les seves nou composicions conservades, pertanyents al trobar clus, segueixen la temàtica moralitzadora i satírica de Marcabrú, marcades pel mateix ressentiment social La poesia amorosa, per contra, és d’una frescor i d’una originalitat notables Cal destacar el sirventès contra Pere d’Alvèrnia, en el qual l’acusa de vanitós i de poeta fictici

El gènere presenta diversitat de matisos quant a la forma, l’estil, la intenció i els elements constitutius Aquests darrers, amb llurs múltiples diversificacions, han tingut i tenen encara vigència i tractament folklòrics i en aquest sentit el gènere es pot considerar, àdhuc quant als seus precedents llatins medievals, com a arrelat en la tradició popular des dels orígens A partir de Marcabrú almenys, la poesia occitana conferí al gènere l’estructura i la forma que li esdevingeren clàssiques dins l’àmbit refinat i aristocràtic propi d’aquella El gènere, però, no ha estat mai…

Predominant-hi el contingut i essent molt necessària la seva ràpida composició i difusió, el sirventès sol prendre l’estrofisme, les rimes i la melodia d’una cançó amorosa preexistent que frueixi d’una certa popularitat Hi ha quatre tipus de sirventès el sirventès moral, que té una finalitat ètica i religiosa, i els seus principals conreadors són Marcabrú i Pèire Cardenal els sirventesos personals, que es basen en l’atac a una persona determinada, com els de Guillem de Berguedà el sirventès polític, que constitueix un valuós testimoni històric i pot referir-se a les guerres…

De família noble, sembla que abandonà el clergat i fou conseller de Raimon VI de Tolosa, i també serví a Raimon VII, però, quan Tolosa passà als francesos, trobà refugi a Montpeller Tota la seva obra conservada és satírica i fou escrita entre el 1216 i el 1271, en els moments de la croada contra els albigesos i de la invasió francesa d’Occitània Els seus sirventesos són de tema polític, social i moral Profundament religiós, atacà els abusos i la corrupció del clergat, que anomenava “messatge d’Anticrist”, dels rics i dels invasors francesos, amb una violència i una acritud que el…

El 1928 obtingué el doctorat en filosofia i lletres a la Universitat de Lieja, on fou una de les primeres dones que hi estudià Posteriorment amplià estudis a l’École Pratique des Hautes Études de la Sorbona, on fou alumna d' Alfred Jeanroy i Mario Roques i per la qual es diplomà en 1935, el 1939 començà a impartir classes a la Universitat de Lieja sobre literatures romàniques especialment la valona, la provençal, la francesa medievals i el felibritge , matèria de la qual el 1954 fou nomenada Professora Ordinària Editora i autora d’un gran nombre de textos i estudis, hom pot esmentar La…

En sentit estricte, aquesta denominació és aplicada als poetes cultes i de nom conegut que escriviren en una forma supradialectal dels parlars de les terres d’oc als segles XII i XIII, bé que, als segles XIV i XV, fou aplicada també als poetes d’aquestes mateixes terres i de Catalunya i s’estengué als francesos trouvères , als italians trovatori i als gallegoportuguesos i castellans trovadores Poeta i músic ensems, les seves composicions no són pas concebudes per a ésser llegides, sinó escoltades Hom pot establir que el nombre de trobadors que escriviren en provençal en el sentit ampli…