Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
marcenc | marcenca
Relatiu o pertanyent al mes de març.
àguila marcenca

Una àguila marcenca menjant-se una serp
© Fototeca.cat
Ornitologia
Àguila amb el cap arrodonit, que recorda el duc.
Té la part inferior blanca i la superior bruna S'alimenta de serps, llangardaixos, granotes, etc Nia a la península Ibèrica i és freqüent a tota l’Europa meridional
ànec cuallarg

Ànec cuallarg
© Asociación Andaluza de Turismo Rural en Casas Cueva
Ornitologia
Avicultura
Ànec de superfície, molt esvelt i amb una llarga cua afuada.
És de color castany, i el mascle té una ratlla blanca al coll, que puja des del pit, també blanc Nia al nord i a l’est europeu als Països Catalans, hi hiverna
Ferenczy
Família d’artistes hongaresa.
Károly Ferenczy Viena 1862 — Budapest 1917, pintor, començà a pintar sota la influència de Bastien-Lepage, i es convertí en figura capdavantera de l’escola de Nagybánya Els seus quadres plein air , pintats amb colors vius i amb taques vigoroses Octubre, Vespre marcenc, Matí assolellat influïren decisivament en l’evolució de la pintura hongaresa del s XX El seu fill Béni Ferenczy Szentendre, Pest 1890 — Budapest 1967 fou escultor Superat un curt període cubista, cap als anys trenta cristallitzà un llenguatge formal propi, basat en l’observació atenta i sensitiva del cos i del…
anseriformes

Oca del Canadà, exemple d’aanseriformes
© Corel
Ornitologia
Ordre de la classe dels ocells, que comprèn la majoria dels ocells que antigament es reunien en el grup dels palmípedes.
Són ocells aquàtics, de tíbia curta Els dits anteriors de les potes són units per una membrana, més o menys totalment, que els ajuda a impulsar-se dins l’aigua El dit posterior és lliure i és implantat més amunt que els altres la seva mida varia segons les espècies El bec és, en els uns anàtids , ample i pla, amb les vores proveïdes pel costat intern de fines làmines còrnies són lamellirostres en els altres anímids és fort i curt, semblant al de les gallines El plomatge és dens i abundant Molts tenen una glàndula sebàcia prop de la cua l’animal recull amb el bec el greix que segrega, i se…
vall de Cardós
Vista de la vall de Cardós
© Fototeca.cat
Vall del Pallars Sobirà, una de les capçaleres de la Noguera Pallaresa, afaiçonada per l’afluent més important del cantó esquerre: la Noguera de Cardós, anomenada, en el seu curs alt i mitjà, riu de Lladorre.
Més estreta i no tan encaixada dins els esquists axials com la vall principal, és limitada al nord per una carena fronterera amb Occitània, clivellada de llacs, i partió hidrogràfica amb les valls altes afluents de la Garona La conca de recepció és dominada, a ponent, pel Mont-roig 2 864 m i a llevant pels cims de Sotllo 3 075 i 3 115 m, prop de la pica d’Estats 3 143 m A l’oest, la serra de Campirme 2 633 m davalla pel coll del mateix nom fins al Montcaubo 2 290 m i la serra d’Aurati 2 024 m i la separa de la Noguera Pallaresa A l’est, les…
vall de Camprodon
La vila de Camprodon a la confluència del Ter i del Ritort
© Fototeca.cat
Alta vall del Ter, al Ripollès, formada per la vall de Setcases, solcada pel Ter, i la de Molló, solcada pel Ritort.
Aquests rius conflueixen a Camprodon escindint el peneplà axial bé que geogràficament en resti marginada, hom estén la denominació a la vall del Ter des que, just després de Camprodon, travessa els Prepirineus reduïts en aquest sector a les serres interiors fins a Sant Pau de Seguries, població encara inclosa dins l’àrea del mercat de Camprodon, centre de la vall Al N limita amb les valls de la Tet Conflent i del Tec Vallespir La conca d’alimentació s’obre, al NW, amb el circ d’Ulldeter o de Morenç 2396 m alt, de modest modelatge glacial, entapissats per dipòsits morènics, dominats per una…