Resultats de la cerca

Hi ha agricultura i indústries derivades

Aler-pivot format a l’Industrias García, primer nom del Futbol Sala Marfil Santa Coloma, des del seu debut al primer equip ha jugat sempre a divisió d’honor Formà part del club tres temporades 1998-2000 i, posteriorment, jugà al Futbol Sala Martorell 2001-05, al Castellón Futbol Sala 2006-08, al Benicarló Futbol Sala 2009, al Marfil Santa Coloma 2010 i al Murcia Futbol Sala 2011-12, i retornà a l’equip colomenc la temporada 2012-13 Fou subcampió de Lliga 1999, 2002, 2012 i de la Copa del Rei 2015 Guanyà tres Copes Catalunya en l’etapa al Martorell 2002-04 i una amb el Futbol Sala Marfil Santa…

Residí al Principat des de l’edat de cinc anys A Barcelona participà en la Revolució del 1868 Sota la Restauració s’adherí al partit republicà progressista de Ruiz Zorrilla, i fou el principal organitzador a Catalunya de la conspiració frustrada de 1884-86 A partir del 1904 s’uní a Lerroux, fou regidor i tingué una destacada activitat organitzativa fundà i presidí la Fraternidad Republicana del districte cinquè i el Centre Radical del sisè

Havia estat batlliu de l’Hospital a Mallorca i senescal de l’orde a Malta Renovà, amb criteris del temps, la legislació de l’illa, i embellí l’església de Sant Joan

Cavaller, era rebesnet de Martín Díez de Aux, resident a Daroca i a Albarrasí És autor d’una Crónica General de España , de Justa ocupación del Reino de Navarra por los Reyes Católicos , d’històries de Terol, Albarrasí, Mosquerola i dels Corporals de Daroca i d’estudis genealògics de famílies aragoneses és conegut, sobretot, per les Memorias y reparos als Anales de la Corona de Aragón de Zurita, enviats a aquest el 1561

Conegut per Martí Garcés Fill d’una família aristocràtica barcelonina, estudià dret Introduït per Josep Maria Xiró al Cercle Artístic, començà a pintar els voltants més populars de Barcelona 1899 Aviat fou alumne de Vicent Borràs i Abella Anà a París 1907, on fou alumne de René Prinet Concorregué a salons de Barcelona, Saragossa i Madrid Especialitzat en interiors —tot i que conreà també el retrat i la natura morta—, reflectí, amb un deix nostàlgic i un personal tractament de la llum, l’àmbit on residia l’aristocràcia catalana És autor del mural Poblet de la Sala de Sant Jordi del palau de…

D’origen noble, el 1958 s’ordenà de prevere i l’any següent fou nomenat custos de la seu El 1974 rebé el títol de canonge honorífic Com a investigador, publicà diversos articles en el BSAL , Estudios Lulianos i Hidalguías Ordenà i catalogà l’arxiu de Son Vida Formà part de la junta directiva de la Societat Arqueològica Lulliana Entre les seves obres destaquen, Fiestas con que la ciudad de Palma celebró la exaltación de Ramón Despuig Martínez de Marcilla, al magisterio de Malta, el año 1737 1952, “Fiesta caballeresca en el Borne”, BSAL 1972 i “La baronía de Vallmoll”, BSAL 1979

A mitjan s XV era senyor Miquel Dies de Calataiud, casat amb Caterina Lladró de Vilanova, la filla dels quals, Joana Dies, es casà amb Joan Ferrandis d’Herèdia Heretà la baronia llur fill, el poeta Joan Ferrandis d’Herèdia, el qual, mort el 1549 sense fills legítims, la deixà al seu germà Miquel Ferrandis d’Herèdia, el qual, mort igualment sense fills, la deixà a Llorenç, fill illegítim del seu germà Joan Aquesta successió fou impugnada per la filla de Marquesa Ferrandis d’Herèdia germana de Joan i de Miquel i de Joan Giron de Rebolledo, dita Anna Giron de Rebolledo, vídua de l’escriptor…

Al segle XIII detenia la senyoria de Paüls Una línia s’establí a Xàtiva i posseí la senyoria d’Alcàntera Ribera Alta, i una altra passà a Mallorca arran de la conquesta La Els Despuig de Mallorca línia de Mallorca fou iniciada per Guillem Despuig , que passà a l’illa amb Jaume I 1229 i a qui tocà en el repartiment l’alqueria de Ben Aiet, a Artà A Bernat Despuig , possiblement germà seu, li tocà el rafal de Flacanitx després dit de Fonolleta , a Pollença Galceran Despuig , fill de Guillem, morí en la conquesta de Menorca 1287, i el seu nebot, Berenguer Despuig, fou 1351 procurador de l’infant…

El motiu de la fundació fou el creixent allunyament entre les abadies dels diferents països, que dificultava l’obligada assistència anual al Capítol Principal, celebrat a Cîteaux que, a la distància, afegia l’inconvenient d’estar situat en territori sota sobirania del rei de França, en guerra permanent amb el d’Espanya Els monestirs de Poblet i Santes Creus s’oposaren a la fundació perquè s’hi instaurava l’abadiat temporal, se suprimia el sistema de filiació i es creaven nous càrrecs La regla fou establerta al Capítol provincial de Rueda del 1626 Per una butlla del 1634, Urbà VII uní a la…