Resultats de la cerca
Es mostren 272 resultats
la Raval de la Llet
Barri
Barri de Tortosa (Baix Ebre), al S de la ciutat, a l’antic camí d’Aldea, contigu al de Sant Llàtzer, format al voltant de la capella de la Mare de Déu de la Llet.
Mare de Déu de Mogrony

El santuari de Santa Maria de Mogrony, amb la famosa escala lligada a la llegenda del Comte Arnau
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi de Gombrèn (Ripollès), un dels principals centres de devoció mariana del Ripollès i fins de les comarques veïnes.
L’edifici fou edificat vers el 1400 aprofitant la roca, al mig de l’escala que ateny el pla de Sant Pere i l’església de Sant Pere de Mogrony El santuari, reconstruït en 1650-52, conté una imatge romànica bruna, que fou refeta en una bona part després d’un incendi casual de la capella el 1892 Sota el santuari hi ha una font, dita de la Mare de Déu de la Llet , amb una petita capella s XVII on hi ha gravada la llegenda del trobament de la Mare de Déu que hi havia al santuari en època de Carlemany la pietat popular convertí la imatge de la font en patrona de les dones lactants…
La pujada de la llet
Un dels canvis més notables que tenen lloc en el puerperi és la posada en funcionament de l’activitat de les glàndules mamaries, les estructures de les quals s’han desenvolupat durant l’embaràs amb la finalitat d’elaborar llet per a alimentar l’infant Els canvis hormonals que tenen lloc durant el part en desprendre’s la placenta activen la secreció de l’hormona prolactina a la hipòfisi Aquesta hormona estimula el procés de formació dellet en els àcins i els conductes de les…
Freqüència de les preses de llet materna
L’interval entre cada presa dellet s’ha d’ajustar a les necessitats individuals La mare aprendrà de seguida a saber quan el seu fill té gana i vol mamar En general, si l’infant plora i el plor no es detura quan se l’agafa i d’altra banda no està brut, és que té gana Durant els primers dies, la demanda de l’infant es pot produir de manera molt irregular, però al cap de poc temps tots els nens solen adoptar un horari A més, al cap de dues o quatre setmanes també es pot adaptar l’hora …
Mare de Déu de Rigatell (Areny de Noguera)
Art romànic
Situació Capella o santuari situada al nord de Betesa, en plena serra del Cis, ben conservada i amb culte ECSA - MÀ Font Aquesta capella de Betesa s’aixeca al N de la població, en plena serra del Cis, a la capçalera del barranc homònim Mapa 32-10 213 Situació 31TCG099925 S’arriba a l’ermita de Rigatell des d’un camí de ferradura que surt del mateix poble de Betesa en direcció nord Aquest itinerari, en alguns llocs emboscat, va travessant formacions de conglomerats Cal remuntar el camí fins passat el barranc de Rigatell i d’allí anar a buscar la borda de casa Francino, que es troba a pocs…
Mare de Déu del Villar (Bigues i Riells)
Art romànic
Situació Edifici romànic molt modificat i vinculat tradicionalment a Sant Feliu de Codines M Anglada L’ermita de la Mare de Déu del Villar es troba situada al límit del terme municipal de Bigues Actualment, pertany a la parròquia de Sant Feliu de Codines i al bisbat de Vic Mapa L37-14364 Situació 31TDG327161 Per anar-hi cal agafar la carretera que surt de Sant Feliu de Codines en direcció a l’Ametlla Poc després de sortir de la població, al punt quilomètric 18,4, a mà esquerra i gairebé al costat de la carretera, entre els arbres, es troba la capella Aquests darrers metres s’han de fer a peu…
Palau de Cerdanya
Palau de Cerdanya
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a la Baga, al límit amb la Baixa Cerdanya, estès des del pla de Salines (2 205 m alt), el coll de la Bassa i el coll de la Creu de Maians, a la serralada que separa la Cerdanya de la vall de Ribes (Ripollès), fins a la vall de la Llavanera.
El terme és drenat a més pels torrents de n'Aragó i de Vilallobent aquest darrer, tot al llarg del seu curs, constitueix la frontera estatal francoespanyola Els sectors més alts del terme per sota els 2 000 m alt són boscats bosc de Palau Hi ha 300 ha conreades, 263 de les quals són de prats i farratge El bestiar boví és important 280 caps Altres conreus són els cereals 57 ha i les hortalisses 2 ha Part important de la població activa treballa a Osseja El poble 1 246 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és al sector més pla del terme, a la dreta de la Llavanera, 1 km a l’W d’…
Mestre de Canapost
Mestre de Canapost Retaule de la Mare de Déu de la llet
© Fototeca.cat
Pintura
Nom amb què és conegut el pintor anònim autor del retaule de la Mare de Déu de la llet
, de l’església de Canapost (Baix Empordà), conservat al Museu Diocesà de Girona.
Influït pel goticisme francoflamenc, especialment per l’estil concret i simple de Fouquet, el seu art, d’accentuat refinament, assenyala el pròxim canvi vers el Renaixement Hom li atribueix el Retaule de la Llotja de Perpinyà, del 1489, i les Mitges figures de Jesús i de la Marede Déu d’un medalló reliquiari de la catedral de Girona donat el 1496 Darrerament s’han assenyalat les estretes relacions que hi ha entre la seva obra i la del Mestre de la Seu d’Urgell
Mestre de Joan Sivera

Mestre Joan de Sivera Mare de Déu de la llet (primer quart del s. XV)
Pintura
Nom amb què era conegut fins ara l’autor del retaule de la Mare de Déu de la Llet (Museu de Belles Arts de València).
Deixeble o bé la mateixa persona que el Mestre de l'Olleria , ha estat identificat amb Antoni Peris per mitjà de la taula de Sant Bernat d’Alzira i les seves germanes Museu de la Seu de València Tanmateix, el retaule de la Marede Déu de la Llet surt de les característiques comunes a l’obra atribuïda a Antoni Peris
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina