La pujada de la llet

Un dels canvis més notables que tenen lloc en el puerperi és la posada en funcionament de l’activitat de les glàndules mamaries, les estructures de les quals s’han desenvolupat durant l’embaràs amb la finalitat d’elaborar llet per a alimentar l’infant.

Els canvis hormonals que tenen lloc durant el part en desprendre’s la placenta activen la secreció de l’hormona prolactina a la hipòfisi. Aquesta hormona estimula el procés de formació de llet en els àcins i els conductes de les mames, que triga alguns dies a completar-se. Tanmateix, però, des de la fi de l’embaràs, les glàndules mamaries secreten ja el calostre, una substància d’elevat poder nutritiu que conté proteïnes en abundància i una elevada proporció d’anticossos. En ésser transferits a l’infant amb el calostre, aquests anticossos elaborats per l’organisme de la mare li conferiran la capacitat per a defensar-se davant de diverses infeccions, abans que el seu organisme elabori els propis anticossos. El calostre emmagatzemat a l’interior de les glàndules mamaries és evacuat a l’exterior quan l’infant succiona el pit. En produir-se la succió es desencadenen impulsos sensitius en les terminacions nervioses del mugró, que són transmeses al cervell. En rebre aquests estímuls, el cervell, a través de l'hipotàlem, actua sobre la hipòfisi i activa la secreció de l’hormona oxitocina. A través de la circulació sanguínia, l’oxitocina ateny les glàndules mamaries, on provoca la contracció de les petites fibres musculars que envolten els àcins i els conductes. Així, les glàndules mamaries es buiden de contingut, que surt a l’exterior pels conductes galactòfors. Al mateix temps, l’estimulació hormonal fa que l’úter es contregui, de manera que és habitual que en donar mamar es presentin els torçons. Per una via nerviosa semblant, la succió del mugró augmenta també la secreció de prolactina, i per tant estimula la formació de llet. Per aquesta raó és molt important que l’infant comenci a succionar el mugró de seguida per tal d’estimular la producció de llet.

Actualment, el nounat és col·locat al pit immediatament després del part, o bé al cap d’unes dotze hores. És probable que en les primeres mamades l’infant obtingui poques secrecions o fins i tot no n’obtingui. Tanmateix, però, aquestes mamades són molt positives perquè estimulen la producció de llet i mantenen en l’infant el reflex de la succió, que espontàniament presenta ja des d’abans de néixer. A més, en les primeres mamades es restableix l’íntima unió entre mare i fill que ha estat trencada sobtadament pel part, després de nou mesos de vida conjunta. Si per alguna raó s’endarrereixen les primeres mamades, es pot alterar el procés de la producció de llet, i és possible que després l’alletament de la mare no sigui eficaç. A més, si inicialment s’acostuma l’infant a la lactància artificial, és probable que després rebutgi el pit de la mare, ja que l’esforç que ha de fer per obtenir llet del pit és superior al que necessita per a buidar una tetina de goma.

Si el procés natural no s’interromp, al segon o el tercer dia després del part es produeix el fenomen de la pujada de la llet, que consisteix en una tumefacció de les mames deguda al fet que les glàndules mamaries atenyen la màxima activitat i s’inicia la producció de llet. En produir-se aquest fenomen les mames s’engrosseixen, s’endureixen i sovint es troben calentes. La tumefacció de les mames no sol durar més de 24 hores, i en general la dona la suporta bé, però si és molt molesta es pot alleujar administrant algun medicament analgèsic i aplicant escalfor als pits amb una estoreta o una bossa d’aigua. A partir de la pujada de la llet s’inicia la secreció mamaria que es pot mantenir durant mesos.

Durant l’estada en el centre sanitari, la dona pot aprendre bé la tècnica de l’alletament, ja que si es plantegen dubtes o qualsevol problema disposa de l’ajut i el consell del personal sanitari del centre. És important que la dona pugui estar tranquil·la, ja que un estat de nerviosisme pot alterar la producció de la llet a causa de la relació que hi ha entre el sistema nerviós i la secreció hormonal. Per això és preferible que a l’hora de mamar surtin de l’habitació totes les visites que solen acompanyar la dona els dies immediats al part. Les primeres mamades, abans de la pujada de la llet, poden ésser curtes, d’uns cinc minuts a cada pit. Posteriorment, s’allarguen uns 7 a 10 minuts a cada pit. Mentre la dona roman ingressada, és probable que les mamades s’hagin de fer necessàriament amb una regularitat determinada coincidint amb les hores que l’infant és portat a l’habitació de la mare. Tanmateix, però, de seguida que torni a casa és preferible adaptar els horaris als requeriments de l’infant.

La lactància materna pot ésser substituïda per una lactància artificial, amb preparats similars a la llet de la mare, que s’administren amb biberó. En l’actualitat hom disposa de preparats molt perfeccionats, el contingut dels quals en substàncies nutritives és semblant al de la llet de la mare, per bé que no superposable. El principal defecte de la composició d’aquestes preparacions és que no contenen els anticossos que l’infant rep amb la lactància materna, i que el protegeixen de les infeccions. A més, amb la lactància artificial difícilment es pot arribar al mateix grau de comunicació entre mare i fill que s’estableix amb la lactància materna, i que es considera important per al desenvolupament emocional de l’infant. Malgrat tot, la lactància artificial pot ésser molt eficaç per a nodrir adequadament l’infant quan la dona decideix voluntàriament de renunciar a alletar-lo, o si es presenta algun trastorn que impedeix la lactància materna. Així, aquest pot resultar contraindicat si la dona pateix d’alguna malaltia infecciosa que pugui transmetre al seu fill, si pren algun medicament perillós per al nen o si la dona presenta una mala nutrició.

Si es vol, o cal, renunciar a la lactància materna es pot inhibir el procés de pujada de la llet. Així, es poden administrar determinades hormones que alteren el procés hormonal activador de l’alletament, o d’altres medicaments que inhibeixen l’acció de la prolactina. Si la decisió d’interrompre la lactància es pren quan ja s’ha produït la pujada de la llet, a més dels medicaments esmentats cal efectuar d’altres mesures, com aplicar un embenat sobre les mames, escalfor seca —per exemple, amb una estoreta o una bossa d’aigua calenta—, i administrar d’altres medicaments com són antiinflamatoris i diürètics.