Resultats de la cerca

A divuit anys entrà a l’escena musical anglosaxona amb la cançó As Tears Go By , escrita per Mick Jagger i Keith Richards, dels Rolling Stones Es convertí en la cantant de rock per excellència dels anys seixanta, tot i que la seva popularitat es devia al seu físic, a la relació sentimental amb Mick Jagger i als problemes generats per les drogues, més que no pas a la seva veu aguda i a les melodies pop que l’acompanyaven Tot i això, fou corresponsable de l’èxit dels Stones Sister Morphine Al final de la dècada deixà Jagger i, després d’una època de lluita contra l’addicció als estupefaents,…

Estudià al Bryn Mawr College, i entre el 1925 i el 1929 fou editora de la influent revista literària The Dial La seva obra, escassa i que sotmeté a una constant revisió, és considerada una de les més rellevants de la lírica experimental nord-americana del s XX En els seus poemes, de gran concisió i propers a la prosa poètica, duu a terme algunes innovacions formals, especialment pel que fa a la mètrica Publicà, entre d’altres, els reculls Poems 1921, Observations 1924, The Pangolins and Other Verse 1936, What are Years 1941 i Tell Me, Tell Me 1966

Escriví novelles tractant la història d’Àustria durant el segle XX El 1978 rebé el premi de literatura Robert-Walser-Preis per la seva primera novella Die Schwerkraft der Verhältnisse ‘La gravetat de la situació’ El 1985 publicà la novella Dessen Sprache du nicht verstehst  ‘De qui no entens la llengua’, un llibre de tres mil pàgines que narra la història de la família proletària Null ‘Zero’ des del 1914 fins a la Primera República d’Àustria Destaca l’ús extraordinari de la llengua per l’autora, que sovint prefereix la melodia a la correcció gramatical, cosa que fa la lectura difícil Aquesta…

Es formà a Dinamarca i debutà a 18 anys El 1947 passà al Ballet Russe de Monte-Carlo i després al Ballet Cullberg d’Estocolm on es destacà en Miss Julie 1950 i Medea 1951, ja en els papers principals L'any 1960 fundà amb el seu marit Allan Fridericia el Scandinavian Ballet amb el qual actuà per tot Europa Obrí una escola a Copenhaguen i dirigí el Ballet de Göteborg 1970-76 i el de Malmö 1980-97 Posteriorment es dedicà principalment a la coreografia

Excellí en les narracions de costums Fran Skåne ‘Pàgines d’Escània’, 1884, Folkliv ‘Vida popular’, 1897, però també escriví novelles Fru Marianne ‘La senyora Marianne’, 1887, etc, en les quals algun cop combaté el feminisme

És autor d’un extens cicle novellístic de crítica social feta a través de l’anàlisi psicològica dels personatges Verden Venter ‘El món espera’, 1934, Uroligt forraar ‘Primavera inquieta’, 1938-39, Marianne 1956, etc Ha escrit també poesia social

Anà a París 1921, on treballà amb Köchlin Destacà especialment en l’àmbit del ballet, amb Les Forains 1945, La dame aux camélias 1956, etc També escriví una Symphonie expiatoire 1945, concerts per a piano, dos quartets per a corda i l’òpera Les caprices de Marianne per al Festival d’Ais de Provença del 1954

Servidor d’Enric de Borbó, després d’una sèrie d’aventures ho fou del duc d’Orleans i del duc de Guisa Sobresortí en poesia, amb obres com ara Plaintes d’Acante 1633, Les amours de Tristan 1638, Les vers heroïques 1648, etc, i sobretot en teatre, com les tragèdies Marianne 1636, La mort de Sénèque, la mort de Crispe 1645, la comèdia Le parasite 1653, etc En prosa deixà una novella autobiogràfica, Le page disgracié 1642

Estudià a Hamburg, Heidelberg i Munic gràcies a alguns protectors Un subsidi de Cristià VIII de Dinamarca li permeté de viatjar per França i Itàlia 1844-45 Es casà amb l’actriu Christine Enghaus Conreà un teatre pessimista, influït per Hegel i Schopenhauer Judith 1839, Genoveva 1841, Maria Magdalene 1843, Herodes und Marianne 1847-49, Gyges und sein Ring ‘Gyges i el seu anell’, 1854 i Nibelungentrilogie ‘Trilogia dels Nibelungs’, 1861-62 Presentà en les seves obres el conflicte violent entre la voluntat personal de l’home i la general de l’Univers