Resultats de la cerca
Es mostren 528 resultats
signes de puntuació
Gramàtica
Diversos signes ortogràfics que marquen pauses, entonacions o incisos d’una frase.
Són la coma, el punt i coma, els dos punts, el punt, els punts suspensius, l'interrogant, el signe d’admiració, el guió, el parèntesi, el claudàtor, les cometes
A Barcelona, aparició de "Pèl & Ploma" i "Quatre Gats"
Apareixen a Barcelona les revistes "Pèl & Ploma" i "Quatre Gats", que marquen el moment culminant del Modernisme a Catalunya
presbiteri
Arquitectura
Cristianisme
Part de l’església, anomenada també santuari, situada al fons de la nau central, on hi ha l’altar major, i és reservada als clergues.
A les esglésies derivades de la basílica, hom hi troba els setials del bisbe i dels preveres Ulteriors modificacions n'afectaren l’alçada i la separació de l’absis pel deambulatori Reixes, baranes, balustrades, graons, cortines o l’iconòstasi marquen la separació de la resta de la nau
distinció cultural
Sociologia
Diferenciació per sobre del comú d’una persona o un grup de persones pel fet de seguir amb gran dignitat les formes i els models de conducta arquetípics vigents dins el seu grup social.
Històricament, la classe burgesa ha pretès distingir-se culturalment mitjançant uns models de comportament cultural d’origen aristocràtic Pierre Bourdieu 1979 considera que els gustos habitus i les formes de comportament extern, que marquen un determinat estil de vida, són o poden ser un bon indicador per a situar les persones en el grup social de procedència
herbicida
Química
Agronomia
Dit de les substàncies químiques emprades per a eliminar les males herbes.
Cap al 1934 començà l’explotació de les propietats herbicides de certs colorants nitrats L’aparició de les fitohormones de síntesi 2,4D i 2,4-MCPA durant la Segona Guerra Mundial i, més tard, l’aparició dels derivats de la urea, de l’uracil i les triazines, marquen l’inici del desenvolupament del consum dels herbicides
Jean Souverbie
Pintura
Pintor cubista francès.
El 1908 MDenis i PSérusier marquen els seus primers quadres Cap al 1922 la influència de GBraque li féu plantejar-se un cubisme mesurat A partir del 1930 realitzà decoracions murals La música 1937, Palais de Chaillot Fou professor de l’Escola de Belles Arts 1945, on creà un taller de pintura monumental tres anys més tard
base buida
Lingüística i sociolingüística
Terme sintàctic asemàntic
destinat a servir de suport d’una construcció que, altrament, fóra equívoca o inviable.
Així, a passi-ho bé , el pronom no es refereix a res d’identificable, però distingeix la frase de passi bé i a penso en això, que no hagi vingut , el demostratiu no fa sinó evitar la seqüència impossible en que La gramàtica generativotransformacional fa un ús freqüent de bases buides abstractes o “elements morts” dummy elements que, en la descripció estructural d’una frase matriu, marquen les possibilitats d’inserció d’altres frases transformades
L’ANC rebutja donar suport a llistes conjuntes
En l’assemblea general celebrada a Manresa els socis de l’Assemblea Nacional Catalana ANC aproven el nou full de ruta, en el qual es rebutja donar suport a una candidatura única dels independentistes en les eleccions espanyoles L’estret marge 971 contra 913 vots posa de manifest les fortes diferències a l’interior de l’organització També es rebutja l’esmena que reclamava escollir directament el president, perquè no arriba al 65% dels vots que marquen els estatuts
empresa xarxa
Sociologia
Nova forma d’organització de les empreses que comporta el pas de la burocràcia vertical i centralitzada a un nou tipus de burocràcia horitzontal incentivada pels canvis econòmics i tecnològics.
Segons Manuel Castells, l’empresa canvia el model organitzatiu tradicional per adaptar-se a les condicions d’imprevisibilitat que marquen el ràpid canvi econòmic i tecnològic L’organització del treball dins l’empresa xarxa gira al voltant del procés de treball hi ha una jerarquia plana la gestió es fa en equip els resultats es mesuren en funció de la satisfacció dels clients els incentius es basen en els resultats de l’equip L’empresa xarxa materialitza la cultura de l’economia informacional El canvi en el model organitzatiu es dóna parallelament al canvi tecnològic
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina