Resultats de la cerca
Es mostren 355 resultats
Johannes Martini
Música
Compositor francoflamenc.
Desenvolupà la major part de la seva trajectòria professional a Itàlia Des de l’any 1473 fins al moment de la seva mort fou membre de la capella ducal de Ferrara, amb una breu estada a Milà l’any 1474, al servei de Galeazzo Maria Sforza A Milà coincidí amb Josquin Des Prés i L Compère Amb molta probabilitat, Isabella d’Este fou la seva deixebla abans del seu casament amb Francesco Gonzaga i del seu consegüent trasllat a Màntua Mantingué contactes amb l’organista Paul Hofhaimer La major part de la seva música s’ha conservat manuscrita, sobretot en fons italians Un grup de composicions sacres,…
Simone Martini
Pintura
Pintor italià, principal representant de l’escola senesa del tres-cents.
El 1315 pintà el cèlebre fresc de la Majestat, per al Palazzo Pubblico de Siena, la seva primera obra coneguda, on, influït per Duccio di Buoninsegna, desenvolupa el tema, però en un estil aristocràtic i elegant, inspirat en el gòtic francès El 1317 fou cridat a Nàpols, on pintà Robert d’Anjou coronat per sant Lluís de Tolosa Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols Anà a Pisa 1319, on féu el Políptic de santa Caterina Museo Nazionale di San Matteo, Pisa, i a Orvieto 1320, i el 1324 tornà a Siena Al Palazzo Pubblico féu un altre fresc, Guidoriccio da Fogliano, capità victoriós senès…
Arturo Martini
Escultura
Escultor italià.
Adoptà el futurisme, i després de la Primera Guerra Mundial participà en el moviment Valori Plastici a Roma Executà, sempre dins el figurativisme, terracotes com La set Galleria d’Arte Moderna, Milà i La convalescent Galleria d’Arte Moderna, Gènova De les seves obres monumentals cal destacar La Justícia Corporativa 1937 palau de justícia, Milà i Palinuro 1946 Universitat de Pàdua Exposà les seves teories sobre l’escultura a Scultura, lingua morta 1946
Johann Paul Ägidius Martini
Música
Compositor i organista francès d’origen alemany.
Començà a estudiar música a Friburg, però aviat viatjà a Nancy i adoptà el sobrenom de Martini il Tedesco Amb aquesta identitat es traslladà a París, on assolí certa reputació com a compositor per a banda militar Després d’una estada a Lió durant la Revolució aconseguí, gràcies a l’èxit de la seva òpera Sappho 1794, el càrrec d’inspector i professor de composició del Conservatori de París 1795-1802 El 1814, Lluís XVIII el nomenà director de l’orquestra de la cort Acabà essent conegut com a compositor d' opéras-comiques , entre les quals L’amoureux de quinze ans 1771 i Annette et…
Copa Martini & Rossi
Futbol
Competició de futbol organitzada pel Futbol Club Barcelona durant els anys quaranta i cinquanta en la qual l’equip amfitrió disputava un partit amistós amb un altre equip europeu.
Se’n celebraren sis edicions entre el 1948 i el 1953 i hi participaren equips com el Porto o el Torino La Copa era oferta per l’empresa italiana Martini Rossi Es disputà per homenatjar algun jugador, com a partit de fi de temporada o com a partit de les festes de Nadal Cal no confondre aquesta competició amb el Trofeu Martini & Rossi
Giovanni Battista Martini
Música
Teòric musical, compositor i pedagog italià.
Vida Després de dur a terme estudis de cant, violí, clavicèmbal i composició, el 1725 fou nomenat mestre de capella de l’església de Sant Francesc, a Bolonya, on fou ordenat de capellà quatre anys més tard El 1753 assistí, a Roma, a l’èxit obtingut per la seva música, arran del qual li oferiren el càrrec de mestre de capella de Sant Pere, que rebutjà Martini fou el teòric musical més notable de l’Europa de la segona meitat del segle XVIII, encara que això limità la seva importància com a músic i documentalista tenia una biblioteca amb més de 17 000 volums La seva Storia della…
Giovanni Battista Martini
Historiografia
Música
Compositor, teòric i historiador de la música.
Vida El 1722 ingressà en l’orde franciscà i, després de dur a terme estudis de cant, violí, clavicèmbal i composició, el 1725 fou nomenat mestre de capella de l’església de Sant Francesc, a Bolonya, on fou ordenat capellà quatre anys més tard El 1753 assistí, a Roma, a l’èxit obtingut per la seva música, arran del qual li oferiren el càrrec de mestre de capella de Sant Pere, que rebutjà Fou el teòric musical més notable de l’Europa de la segona meitat del segle XVIII, encara que això limità la seva importància com a músic i documentalista tenia una biblioteca amb més de 17000 volums La seva…
Carlo Maria Martini
Cristianisme
Cardenal italià.
Ingressà a la Companyia de Jesús l’any 1944 i estudià filosofia a Gallarate Milà i teologia a la facultat de teologia de Chieri Torí, on fou ordenat sacerdot el 1952 Es doctorà el 1958 a la Universitat Gregoriana Pontifícia amb la tesi Il problema storico della Risurrezione negli studi recenti Després d’exercir la docència a la facultat de Chieri, tornà a Roma i es doctorà en Escriptures a l’Institut Bíblic Pontifici, de la facultat d’Escriptures del qual fou degà Posteriorment fou rector de l’Institut Bíblic 1969-78 i, més endavant, rector de la Pontifícia Universitat Gregoriana, de Roma…
Francesco di Giorgio Martini
Arquitectura
Escultura
Pintura
Pintor, escultor i arquitecte italià.
Com a pintor, preocupat per la perspectiva, uní el linearisme florentí amb el refinament senès Naixement 1475 Pinacoteca Nazionale, Siena Com a escultor féu el relleu del Davallament per a l’església del Carmine de Venècia i els putti de bronze de la catedral de Siena 1497-99 Com a arquitecte participà en la construcció del Palazzo Ducale, a Urbino, i de les cases de les ciutats d’Ancona i Iesi El 1485 dirigí les obres de l’església de Madonna Calcinaio, a Cortona És autor d’un Trattato di architettura
Johann Paul Ägidius Schwarzendorf
Música
Compositor.
El seu cognom real era Martin per això sovint fou dit Martini il Tedesco , per distingir-lo de Vicent Martín i Soler Serví Estanislau Lesczyński i treballà després a París, on estrenà òperes com Le rendez-vous nocturne 1774 Avui és recordat per la romança Plaisir d’amour
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina