Resultats de la cerca

Format a l’escola d’arts i oficis de Manresa i a Llotja Barcelona, freqüentà el Cercle Artístic de Sant Lluc Artista polifacètic i inquiet, a setze anys es traslladà a París, i sojornà successivament a Suïssa, Itàlia, la Costa d’Or, Olot i Barcelona Exposà a la Galeria d’Art Modern i al saló d’humoristes de París i al Saló del Nu de Barcelona 1933, i hi obtingué premis Excellí també com a caricaturista i dibuixant festiu —signava Sutram —, com a illustrador i en treballs de joieria Té obres en museus i colleccions de Manresa, Barcelona, París, Londres, els EUA i el Japó

Fundà, a Manresa, els periòdics El Cordoner 1876, La Montaña 1880, Revista Catalana 1881-82 i Diario de Manresa 1885 Publicà llibres de poesies, com Brots primerencs 1880 i Faules alemanes en vers català 1881, obres teatrals de caràcter còmic, com A les fosques 1899, i estudis, com Memoria sobre la organización y aspiración de las federaciones de trabajadores en España 1886, d’un to socialista

Deixà els estudis de filosofia per dedicar-se al comerç i després al periodisme, i fundà, a Manresa, els periòdics “El Cardoner” 1876, “La Montaña” 1880, “Revista Catalana” 1881-82 i “Diario de Manresa” 1885 Publicà llibres de poesies en castellà Visiones y realidades , 1871 i en català Brots primerencs , 1880 Faules alemanes en vers català , 1881, comèdies de costums La festa major , 1895, monòlegs còmics En Peguera , 1897 L’eclipse o l’home de la ullera , 1900, un “dramet” allegòric Manresa i Puigcercós , 1896 i alguns estudis, com ara Memoria sobre la organización y aspiración de las…

Primera publicació íntegrament en català de Manresa, fou dirigida per Josep Martrus i incloïa treballs literaris i històrics sobre Manresa i la seva comarca Deixà de publicar-se el 15 de novembre de 1882

Manuel Valentí i Forteza Mallorca 1804 — s’establí a Barcelona cap al 1825 El seu fill, Josep Valentí i Pomar Barcelona 1854 — , continuà la casa Fill seu fou Joan Valentí i Gallard Barcelona 1886 — 1957, joier típicament modernista vers el 1916 s’installà al passeig de Gràcia en un establiment que decoraren Marià Andreu i Jaume Martrús fou el primer que s’atreví a aquesta nova localització, que seguiren després la majoria de joiers barcelonins celebrà una exposició al Faianç Català el 1926, en la qual obtingué un èxit insospitat realitzà peces importants per encàrrec de la casa reial d’…

Aparegué el 4 de juliol de 1880 En el segon número canvià la capçalera, i adoptà el títol de Revista Catalana de literatura, ciències i arts i interessos locals Durà fins el 15 de novembre de 1882 Publicava poesies i articles literaris i de divulgació històrica

Abad, L 1982  La pintura romana en España , Sevilla Abadal i de Vinyals, Ramon d’ 1949 La batalla del adopcionismo en la desintegración de la iglesia visigoda , discurs llegit en la seva entrada a la Reial Acadèmia de Bones Lletres, el 18 de desembre de 1949, Barcelona Abadal i de Vinyals, Ramon d’ 1969 Dels visigots als catalans , vol I Edicions 62, Barcelona Abásolo, JA, Cortés, J i Pérez, F 1996 Sobre algunas guarniciones de cinturón tardorromanas de presumible carácter militar , dins “Spania Estudis d’antiguitat tardana oferts en homenatge al professor Pere de Palol i Salellas”,…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El paso de Septimania del dominio godo al franco a través de la invasión sarracena , “Cuadernos de Historia de España” Madrid 1953, XIX, pàgs 5-54 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Un gran comte de Barcelona pretèrit Guifred Borrell, 897-911 , “Cuadernos de arqueología e historia de la ciudad” Barcelona 1964, V, pàgs 83-130 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives “Biografies catalanes…