Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Felip Tugas Masachs

Felip Tugas Masachs
Federació Catalana d'Atletisme
Atletisme
Atleta.
Fou tres vegades campió d’Espanya de llançament de martell 1928, 1930, 1936 i sis de Catalunya 1927, 1930, 1931, 1933, 1934, 1936 Baté sis vegades el rècord català, el darrer dels quals 1931 perdurà vint anys, fins el 1951 Fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola Era germà de Anna Maria i Josep Tugas Masachs
Elisabet Llargués Masachs

Elisabet Llargués Masachs
Arxiu E. Llargués / Alfred Farré
Vela
Regatista de vela lleugera.
Membre del Club Nàutic El Masnou, s’inicià en optimist per passar després a altres classes com estel, europa i laser radial En el seu palmarès hi ha diferents Campionats de Catalunya, dos Campionats d’Espanya en la classe europa 2008, 2010 i llocs destacats en proves com la Copa d’Espanya, la Christmas Race i la Setmana Catalana de la Vela En l’àmbit internacional, assolí una medalla de bronze al Campionat d’Europa celebrat a l’Escala l’any 2007, i es proclamà campiona del món, en la classe europa 2010
Josep Tugas Masachs
Atletisme
Atleta.
Destacà en llançament de pes, prova en la qual fou dues vegades campió d’Espanya 1929, 1930 i tres de Catalunya 1930, 1931, 1933, i també en les curses en pista fou campió d’Espanya 1932, 1934 i de Catalunya 1932 de 400 m tanques i campió de Catalunya de 800 m 1927 i de 1500 m 1927, 1928 Tingué els rècords de Catalunya de 400 m tanques 1932 i de relleus 4 × 100 m amb la selecció catalana 1927 Fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola Era germà de Anna Maria i Felip Tugas Masachs
Josep Masachs Gelma
Handbol
Jugador d’handbol.
Extrem dret format al planter del BM Granollers, amb el qual debutà a la màxima categoria 2000-06 Passà al CB Ciudad de Logroño 2006-08, però al gener del 2008 s’incorporà al BM Ciudad Real i guanyà la Copa d’Europa, la Lliga i la Copa del Rei Després jugà al Portland San Antonio 2008-09, l’Octavio Pilotes Posada 2009-11 i el Balonmano Aragón 2011-12 El 2012 fitxà per l’Atlético de Madrid, amb el qual assolí la Copa del Rei 2013, però la desaparició de l’equip a l’estiu del 2013 provocà el seu retorn al club de la Rioja La temporada 2010 fou el màxim golejador de la Lliga Asobal amb 183 gols…
Anna Maria Tugas Masachs

Anna Maria Tugas Masachs
Federació Catalana d'Atletisme / Bert
Atletisme
Atleta.
Fou una de les pioneres de l’atletisme femení abans de la Guerra Civil En obrir-se els campionats a les dones, guanyà els sis primers títols catalans de llançament de pes 1931-36 i un de javelina 1936 Fou també campiona d’Espanya d’aquestes dues disciplines tres vegades de pes 1931, 1933, 1935 i una de javelina 1935 Establí un rècord d’Espanya de pes i el de Catalunya de javelina 1933 Després de la guerra patí la prohibició a les dones de participar en els Campionats de Catalunya, fins l’any 1947 Rebé la medalla Joana d’Arc de la Federació Francesa d’Atletisme per la seva actuació el 1933 amb…
Valentí Masachs i Alavedra
Geologia
Geòleg.
Catedràtic de l’institut de Manresa Treballà sobre la geologia de la Depressió Central catalana, i s’especialitzà en hidrologia Doctorat amb la tesi El régimen de los ríos peninsulares 1948, collaborà en la part hidrogràfica i climatològica de la Geografía de España y Portugal , dirigida per Terán 1954 i de la Geografia de Catalunya, dirigida per Solé i Sabarís 1958 Treballà en el mapa geològic d’Espanya a escala 150 000
arxius comarcals de Catalunya
Historiografia catalana
Institucions integrades en l’organització arxivística de la Generalitat, juntament amb els arxius centrals administratius i l’ANC.
Amb el restabliment de l’autonomia 1979 i l’assumpció de competències plenes en matèria de cultura, el govern català projectà el desplegament d’un model d’arxius diferent a l’estatal, articulat per províncies i regions La llei 6/1985 d’arxius creà la Xarxa d’Arxius Històrics de la Generalitat, tot i que la construcció d’infraestructures s’inicià l’any 1982 mitjançant convenis amb els ajuntaments respectius Orgànicament, depenen del Servei d’Arxius, creat el 1980 dins el Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Es regula pel decret 110/1988 i, pel 208/1989, se’n delega la…
paleontologia
Paleontologia
Ciència que estudia els fòssils, és a dir, les restes d’animals i vegetals que han pervingut del passat, enterrats en les capes geològiques.
La paleontologia ha donat una perspectiva històrica al fenomen vital, de tal manera que ha fet entrar en el marc de les coordenades terrestres una quarta dimensió, la del temps La paleontologia pot ésser vista a través de dos prismes i presenta dos vessants la paleontologia estratigràfica, que estudia objectivament els fòssils i amb ells determina l’edat relativa de les capes geològiques, i la paleontologia biològica, o paleobiologia, que observa i determina els fòssils com a restes d’uns éssers que visqueren en un passat més o menys remot És des d’aquesta darrera visió que la paleontologia…
geologia

Taula dels temps geològics
© Fototeca.cat
Geologia
Ciència que té per objecte l’estudi de la Terra (composició, estructura, història).
L’observació directa té, en geologia, una gran importància el geòleg ha de destriar les causes i les modalitats dels canvis successius, estimar-ne les conseqüències i, particularment, reconstituir la història de la Terra El mètode de recerca, essencialment, no és experimental, sinó més aviat històric Al laboratori són estudiats alguns fenòmens geològics però cal situar-ne els resultats en la perspectiva geològica tenint en compte una multiplicitat d’interaccions i la llarga història de la Terra Una de les dificultats principals de l’experimentació geològica és la impossibilitat de simular el…
geografia
geografia Mapa del Principat de Catalunya i dels comtats de Rosselló i la Cerdanya, dibuixat a la ploma sobre una peça manuscrita de paper i dirigit per Ambrosio Borsano (1676-1687)
© Fototeca.cat
Geografia
Ciència que mira d’analitzar i d’explicar la localització i la distribució en l’espai dels diferents elements de la superfície terrestre i de preveure l’acció que cal dur a terme.
La complexitat de la geografia és deguda a la complexitat mateixa dels fets que estudia El seu objecte és l’anàlisi del resultat de les relacions entre dues estructures diverses la física i la humana, ambdues objecte de l’estudi de moltes altres ciències que n'analitzen aspectes parcials geologia, biologia, sociologia o economia, per exemple Però, per la importància que ha anat tenint l’acció de l’home sobre l’estructura física la qual li ha restat sotmesa progressivament i, amb el desenvolupament tècnic que ha comportat l’evolució històrica, ha estat, directament o indirectament,…