Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Maximilien Luce
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador francès.
Amic de Pissarro i dels neoimpressionistes, adoptà el divisionisme Hom l’identifica, versemblantment, amb el “pintor puntillista” que Santiago Rusiñol i Ramon Casas tractaren a París al principi dels anys noranta D’ideologia anarquista —fou empresonat diverses vegades—, en un viatge a Bèlgica l’influí la temàtica obrera 1897 Estilísticament s’acostà, més tard, a l’impressionisme El 1935 assolí la presidència de la Société des Artistes Indépendants
Maximilien Sorre
Geografia
Geògraf francès.
Professor a les universitats de Clarmont d’Alvèrnia, Ais-Marsella, Montpeller i a la Sorbona París A la Géographie Universelle de Vidal de la Blache escriví sobre la Mediterrània i les penínsules mediterrànies en collaboració amb JSion i YChataigneau, on fa prova, especialment quan tracta de la península Ibèrica, d’una visió sovint encertada dels fets geogràfics Entre altres obres hom pot esmentar la seva tesi Les Pyrénées méditerranéennes 1913, Les Migrations des peuples 1955 i la seva obra capital, Les fondements de la géographie humaine 1943-52
Maximilien Sébastien Foy
Història
Militar
General i polític francès.
Participà en la invasió d’Espanya i de Portugal, cosa que li valgué el grau de general de divisió 1812 Intervingué en la batalla de Waterloo, i durant la restauració borbònica abandonà tota mena d’activitat militar Diputat, esdevingué un dels principals oradors del partit liberal i gaudí d’una gran popularitat Hom n'ha publicat els Discours 1826
Maximilien de Robespierre
Història
Política
Polític i revolucionari francès.
Exercí d’advocat a Arras 1781, on fou elegit diputat del tercer estat als Estats Generals 1789 Transformats aquests en Assemblea Nacional Constituent, formà part de l’oposició democràtica i, influït per les idees de Rousseau, reclamà el sufragi universal i defensà la plena democràcia política i social, d’acord amb els interessos de la petita burgesia La seva honestedat i vida senzilla li valgueren el sobrenom de l' Incorruptible Fou president del club dels Jacobins 1790, l’evolució democràtica del qual impulsà decididament S'oposà a la política bellicista dels girondins , que creia perillosa…
Maximilien de Béthune
Història
Baró de Rosny i duc de Sully.
Estadista francès De religió protestant, serví sempre Enric de Navarra i participà en la batalla d’Ivry Quan Enric es convertí en rei de França Enric IV, fou nomenat superintendent de finances 1598 Deixà unes Mémoires des sages et royales économies d’État, domestiques, politiques et militaires de Henry le Grand 1638
Caiguda de Maximilien de Robespierre
Cop d’estat del 9 termidor caiguda de Maximilien de Robespierre
Creació de la devesa de Girona
Maximilien Lamarque crea la devesa de Girona
Jean Nicolas Billaud-Varenne
Política
Polític francès.
Diputat per París a la Convenció, fou un dels organitzadors del Terror 1793 Després s’oposà a Maximilien Robespierre i participà en la reacció del 9 Termidor
la Devesa
© Fototeca.cat
Parc de la ciutat de Girona, entre els rius Ter, Onyar i Güell, al NW del nucli urbà; té unes 40 ha d’extensió i fou declarat el 1943 parc artístic nacional.
Disposa d’installacions esportives piscina, camps esportius i hípics, del palau de fires, concentrades a la zona anomenada el Camp de Mart antic lloc d’exercicis militars, amb jardins i amb 9 ha de passeigs ombrejats per grans plàtans El darrer terç del s XVIII foren plantats arbres a la terrassa alluvial del Ter, extramurs, i el sector de davant la porta de Figuerola aviat fou utilitzat com a passeig Per necessitats tàctiques, els arbres foren talats el 1808 durant la dominació napoleònica, el general Maximilien Lamarque féu 1813 la urbanització, que encara persisteix, d’acord…
neoimpressionisme
© Corel Professional Photos
Art
Escola pictòrica francesa del darrer quart del segle XIX.
És conegut també amb els noms de divisionisme i de puntillisme Constitueix la radicalització de l’impressionisme, en una pruïja d’emprar únicament colors purs, aplicats metòdicament en petites pinzellades, de manera que es barregin i es complementin no pas sobre la tela, sinó a la retina de l’espectador Tot i que s’autosituava en la línia Delacroix-impressionisme, retreia a aquell l’ús de colors terrosos, i als impressionistes, que barregessin els colors a la paleta i que fossin massa intuïtius Els principals representants d’aquesta escola foren Georges Seurat —que ja presentà Un bany a…