Resultats de la cerca
Es mostren 196 resultats
catifa
Dones fent catifes a Jaipur, Índia
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Teixit gruixut de superfície generalment vellutada, amb diversitat de dibuixos i colors, fet amb fils de llana o amb mescla d’aquesta i de fibres sintètiques, que té per base un teixit fort de cànem, jute, cotó, etc, i que és emprat, recobrint el soler d’habitacions, de graonades, etc, per a resguardar del fred i com a ornamentació.
L’art de fabricar catifes prové de l’Orient, on és conegut des de la més remota antiguitat Segons llur origen, tenien dibuixos geomètrics les catifes atribuïdes a les tribus nòmades de l’Àsia central, dibuixos de figures d’influència xinesa i motius florals d’origen persa Les catifes poden ésser fabricades manualment o mecànicament Les primeres són teixides en bastidors o telers, horitzontals o verticals es caracteritzen per la forma dels nusos són anomenades de nus turc, de nus persa , etc i són definides pel nombre de fileres de nusos per metre de teixit, nombre que sol…
palmàs
Indústria tèxtil
Estri manual que consisteix en una pala de fusta proveïda d’un rengle de cardons i que fou emprat per a fer aparèixer pèl en els teixits.
Actualment aquesta operació és feta mecànicament mitjançant les perxes
balancí
Tecnologia
Palanca amb un braç horitzontal, emprada per a perforacions per percussió.
L’ún dels extrems del braç és accionat mecànicament, i en l’altre extrem hi ha la barrina
filera
A, filera per a barres massisses; B, filera per a tubs; 1, portafilera; 2, filera; 3, bloc per a extursió; 4, agulla; 5, guia; 6, punxó; 7, empenyidor
© fototeca.cat
Tecnologia
Eina per a roscar cargols i barres metàl·liques que consisteix en una caixa cilíndrica, interiorment buida i proveïda d’unes dents que, en introduir-hi la tija o barra, hi afaiçonen el filet de la rosca.
La filera pot ésser d’accionament manual muntada sobre un porta-fileres o bé pot ésser accionada mecànicament roscadora
nuador
Indústria tèxtil
Bastidor de fusta on, en el tissatge, és efectuada l’operació de nuar, quan és feta fora del mateix teler.
Actualment, hi ha petites màquines transportables nuadora d’ordits que fan mecànicament l’operació de nuar, en el mateix teler o en un bastidor a part
cúter
Alimentació
Equip específic per a l’elaboració de derivats càrnics (embotits, pâtés, etc).
Mecànicament realitza una acció combinada de cisallament de la fibra muscular i de barreja, de tal manera que hom pot aconseguir l’homogeneïtzació del greix en la massa
eixugaparabrises
Eixugaparabrises
Transports
Aparell que serveix per a apartar l’aigua de la pluja o la neu que cau sobre el parabrisa o el vidre del darrere del vehicle i dificulta la visibilitat.
Té un moviment oscillant alternatiu, i duu una peça de goma que refrega el parabrisa Generalment hi van dos eixugaparabrises, acoblats mecànicament, que funcionen mitjançant un motor elèctric
planxament
Tecnologia
Operació d’acabament a la qual són sotmeses les pells o els cuirs, per tal de conferir-los llisor i brillantor.
El planxament pot ésser efectuat treballant la pell amb la pinta o bé premsant-la manualment entre una placa i un corró o entre dos corrons o mecànicament amb premses hidràuliques
granulació
Farmàcia
Operació d’obtenció d’un granulat.
Hom l’anomena granulació seca quan la massa del medicament és esmicolada mecànicament i passada pel sedàs, i granulació humida quan aquesta massa de consistència semisòlida és feta passar pel sedàs i deixada assecar després
organicisme
Filosofia
Doctrina filosòfica oposada al vitalisme i a l’animisme, segons la qual la vida és el resultat de l’organització.
Així, d’una banda, la vida resulta mecànicament de la configuració dels òrgans, i, de l’altra, cada òrgan disposa, ultra de les propietats vitals que li són pròpies, de la capacitat d’organitzar-se