Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
melanesi
Lingüística i sociolingüística
Família lingüística que comprèn diverses llengües, les més importants de les quals són l’andieu, el nengone, l’iai, el lonwolwol, el mota el vatouranga, parlades per un milió d’individus, aproximadament, a la Melanèsia, la Micronèsia i la costa oriental de Nova Guinea.
Cap d’aquestes llengües no té texts escrits, però n'existeixen transcripcions fetes per missioners Cadascuna de les llengües té un sistema fonològic diferent del de les altres la majoria dels mots són bisíllabs, i els monosíllabs solen ésser verbs, usats com a arrels de termes d’acció o d’estat
melanesi | melanèsia
llengües oceàniques
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües de la família austronèsica parlades a les illes d’Oceania des de Nova Guinea a Hawaii.
Hom el subdivideix en tres subgrups melanesi, polinesi i micronesi
micronesi | micronèsia
Etnologia
Habitant dels arxipèlags i les illes que constitueixen la gran regió d’Oceania dita Micronèsia.
De la mateixa raça que els polinesis, els micronesis, pel fet que es troben molt barrejats amb altres grups racials, especialment mongols i melanesis, són d’alçada més petita, de pell més fosca i de braquicefàlia menys forta tenen els cabells llisos o bé ondats i, molt sovint, el plec palpebral propi dels mongols La població micronèsia uns 200 000 individus al s XIX baixà notablement en entrar en contacte amb els colonitzadors blancs, per les malalties que aquests introduïren a les illes al començament del s XX els micronesis no eren més de 80 000 llur població actual ultrapassa els 100 000 h…
art oceànic
Art
Art desenvolupat a Oceania.
De fet, hom no pot parlar d’art oceànic pròpiament dit, perquè cada grup racial o ètnic és una cultura, i cada cultura genera un art papú, Austràlia, illa de Pasqua, etc Hi ha, però, uns trets comuns és un art marcadament antinaturalista hi predomina la tendència a modificar, a causa d’una simplificació o una fantasia, la textura de tots els temes figuratius, que adquireixen d’aquesta manera valors més emotius i més intensos Els artistes no pretenen de copiar la figura humana ni la dels animals, sinó de representar només forces sobrenaturals, realitzar encarnacions palpables de la força…
Vanuatu 2013
Estat
Enmig de grans tensions polítiques, el primer ministre Sato Kilman va dimitir al març, dies abans d’afrontar la sisena moció de censura des del 2010 El seu lloc el va ocupar Moana Carcasses, líder de la Confederació dels Verds, originari de la Polinèsia Francesa i el primer ciutadà naturalitzat que ocupa el càrrec Una de les primeres decisions del nou primer ministre va ser canviar la diplomàcia del país que podria afectar 70 dels 99 representants diplomàtics a causa dels nomenaments irregulars que van ser destapats arran de l’escàndol Phocea –el nom del veler més gran del món, propietat del…
Fiji 2012
Estat
L'any es va iniciar amb l'anunci que va fer el Govern de la imminent retirada de la legislació pública d'emergència PER, que va ser decretada el 2009, com a mesura de control, per l'actual president i militar colpista, Frank Bainimarama, que el 2006 va deposar l'executiu del pro melanesi Laisenia Qarase La retirada de la llei era un pas llargament reclamat pels actors internacionals favorables al retorn de les Fiji a la via democràtica Al mes de març, el primer ministre va abolir el Gran Consell de Caps GCC, un organisme de poder tradicional de primer ordre per la comunitat…
canac | canaca
Etnologia
Individu d’un poble melanesi que viu a Nova Caledònia i a les illes Loyauté, on constitueix prop del 50% del total de la població.
Els canacs uns 82 000 individus viuen de l’agricultura i la pesca La colonització francesa ha menat a l’aparició d’un sentiment d’unitat cultural i social, malgrat la diversitat lingüística, ja que parlen una trentena de llengües o dialectes de la família austronèsica
Nova Guinea
Illa
Illa de la Melanèsia, al Pacífic, al N d’Austràlia, de la qual la separa l’estret de Torres.
Per la seva extensió 771900 km 2 és la segona illa del món És repartida entre Indonèsia província de l’Irian Jaya i Papua Nova Guinea, estat independent des del 1975 Travessada per un eix muntanyós format per la gran serralada central, de 2000 km de longitud, amb unes grans altituds Jaya, 5040 m Trikora, 4750 m i uns sèrie de volcans actius, al SE la serralada forma una estreta península, on l’Owen Stanley Range supera els 4000 m Al N de la serralada s’obre una ampla depressió, que comprèn la plana dels llacs i les valls del Sepik, el Ramu i el Markham Parallela a la costa s’estén la…
Fiji
© Fototeca.cat-Corel
Estat
Arxipèlag
Estat insular d’Oceania, situat al Pacífic meridional, al nord de Nova Zelanda; la capital és Suva, a l’illa de Viti Levu.
La geografia Consta d’unes 320 illes i atols, 100 dels quals són deshabitats Les quatre illes principals són Viti Levu on viu el 70% de la població del país, Vanua Levu, Tavenui i Kadavu Formades les illes pel vulcanisme terciari, hi alterna el material volcànic, als sectors muntanyosos, amb el sedimentari detrític i corallí, als sectors més baixos L’illa de Viti Levu és molt muntanyosa i la solquen nombrosos rius Hi abunden els esculls barrera El clima hi és tropical humit La selva pluvial és rica i esponerosa, però els vessants orientats al NW tendeixen a ésser més secs i sovint han estat…