Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
mercenari | mercenària
Història
Militar
Soldat d’una tropa que serveix un govern estranger per una certa paga.
L’ús de tropes mercenàries fou molt difós a l’antiguitat entre els fenicis, els perses i, en menor grau, entre els grecs El primer estat que se serví a gran escala dels mercenaris fou Cartago També Roma contractà mercenaris sobretot a partir de Mari, que posà els fonaments d’un exèrcit professional romà Durant el Baix Imperi la major part de les fronteres eren defensades per mercenaris A l’edat mitjana, sobretot a partir de la guerra dels Cent Anys, la importància dels mercenaris augmentà considerablement i nasqueren les grans companyies, el paper de les quals fou preponderant en les guerres…
mercenari | mercenària
Manuel Segalà i Estalella
Metge.
Estudià a Barcelona, i es doctorà el 1892 Fou metge de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona, i secretari general de l’Acadèmia d’Higiene de Barcelona Fou collaborador de La Renaixença i d’un gran nombre de revistes mèdiques, i publicà obres com Ránula sublingual, hidrotomía y extirpación 1894, tesi doctoral, Notes sobre l’anestèsia 1898, Lactancia mercenaria en Barcelona 1898, Tuberculosis inflamatoria aguda de Poncet 1901, etc Era germà de Lluís Segalà i Estalella
terç
Història
Militar
En l’exèrcit de la casa d’Àustria espanyola, unitat militar fundada el 1534 per tal d’agrupar les companyies d’una manera més poderosa.
Comandat per un mestre de camp i integrat per uns 3 000 homes, el terç, nodrit per infanteria mercenària, era format pel reclutament de voluntaris allà on eren trobats i, per això, reunia persones de les més diferents procedències, que feien de la guerra llur mitjà de vida, la qual cosa les feia molt perilloses quan mancava el pagament Els terços foren les millors tropes d’Europa entre el s XV iel XVII, que començaren a decaure desaparegueren al començament del s XVIII amb la reorganització borbònica de la milícia
Diego de Larrat
Història
Comte de Caserta i de Montorio, gran camarlenc del regne de Nàpols des del 1311.
Establert des del 1297 a la cort angevina de Nàpols, prop de Violant d’Aragó, muller del rei Robert I, hi féu una ràpida carrera d’honors, bé que no deixà de servir també el seu rei natural, Jaume II, especialment en missions diplomàtiques davant dels comuns toscans El 1305 fou enviat a Florència al capdavant d’una companyia mercenària de cavallers catalans i aragonesos i d’almogàvers, en auxili de la lliga güelfa toscana, contra els gibellins Sostingué els priors de Florència contra la subversió interna i desbaratà la conspiració de Corso Donati, el 1308 El mateix any fou elegit capità…
Gonzalo Fernández de Córdoba y de Herrera
Història
Militar
Militar andalús.
Fill de Pedro, cinquè senyor d’Aguilar, i de Priego Lluità a favor d’Isabel la Catòlica contra Joana la Beltraneja Participà en la guerra contra Granada, i li fou confiat el comandament de la fortalesa d’Illora El 1495 passà a Itàlia, on lluità a favor de Ferran II de Catalunya-Aragó contra els francesos, que havien envaït el regne de Nàpols Hi introduí una nova concepció militar, basada en l’ús d’una infanteria mercenària nombrosa, en lloc de la formació medieval, basada en la cavalleria Tot i una derrota inicial a Seminara, rebutjà les forces franceses a Calàbria i assetjà…
tàctica
Militar
Conjunt de principis i regles que orienten la conducció de les operacions militars al camp de batalla, amb exclusió de tot el que sigui propi de l’estratègia o la logística.
Els combats dels pobles primitius es basaven en l’aprofitament del terreny i el combat individualitzat n'és el tractat més antic conegut l’intitulat Regles de l’art militar , de Su Tse L’antiguitat clàssica emprà procediments com la falange, l’ordre oblic o la legió La guerra medieval s’organitzà entorn dels combats individuals dels cavallers cuirassats, fins que, al Renaixement, les armes de foc, les grans masses d’infanteria mercenària i els estudis inspirats per les institucions grecoromanes transformaren radicalment la manera de combatre La utilització de la tecnologia, així…
saccomanno
Història
Militar
Cadascun del aventurers italians que constituïen una tropa mercenària al servei d’Alfons IV de Catalunya a mitjan segle XV.
Foren enviats el 1452 a Mallorca, sota el comandament del virrei de Sardenya, Francesc d’Erill, per reprimir la revolta dels Forans contra els ciutadans propietaris de les terres
guerra
Història
Militar
Lluita armada entre dos o més pobles, entre els exèrcits de dos o més estats.
Bé que la lluita entre grups humans és tan antiga com les mateixes societats organitzades, la guerra pròpiament dita —amb la participació d’exèrcits i amb objectius diferents del saqueig que motiva una incursió— començà en els primers imperis orientals assiris i perses basats en la superioritat que els donava llur poderosa cavalleria Els grecs crearen una infanteria pesant i una formació —la falange— que els permeté de fer cara a la cavalleria asiàtica i que serví de model a la legió romana Hom considerà sovint, a l’edat antiga, la guerra com una llei divina els déus Ares a Grècia i Mart a…
turcople
Història
Militar
Membre de la soldadesca mercenària, generalment d’origen turc (el nom prové del grec medieval τουρκόπουλος, ‘fill de turc’), i, potser, de pare turc i mare grega.
Els turcoples formaven un cos de cavalleria lleugera i estaven al servei sobretot dels diversos ordes militars establerts a Xipre, Jerusalem, Rodes, etc Segons les Cròniques, els comandava el turcopler