Resultats de la cerca

Cristallitza en el sistema cúbic Té una duresa de 8 i un pes específic de 4,3 D’un color verd fosc, gris, blau i negre, és un mineral metamòrfic, sovint barrejat amb pirita, esfalerita i galena, també en els gneis, amb granats i cordierita

Sovint hom en troba a les pegmatites granítiques i a les roques que contenen manganès i que han tingut un procés metamòrfic Els cations característics són l’alumini i el manganès Hom pot trobar espessartita a les comarques gironines, especialment a l’àrea metamòrfica del cap de Creus

En sentit ampli s’estén des del coll de Teodulo 3322 m, a l’W, fins al pas de Monte Moro 2862 m a l’E Constitueix un potent massís cristallí i metamòrfic Al vessant septentrional es troba la glacera del Gorner, de 14 km de longitud, la segona dels Alps

El metamorfisme dels terrenys prealpins dels Països Catalans és hercinià Si bé és admesa la presència de roques precambrianes en alguns massissos nordpirinencs i també probablement a l’Albera, l’existència de roques amb evidències d’haver sofert un episodi corresponent al metamorfisme precambrià resulta més problemàtica La presència, en alguns gneis dels massissos nordpirinencs, de minerals relictes d’origen metamòrfic que no es corresponen amb les associacions minerals pròpies del metamorfisme hercinià, ha estat interpretada com un argument favorable a l’existència de roques…

Format a la Universitat de Leiden Holanda, on posteriorment fou professor 1948-68, treballà com a geòleg per a la Royal Dutch Shell a Borneo, Java i Veneçuela El 1956 publicà Structural Geology Entre la dècada del 1940 i el 1964 féu treballs de cartografia geològica als massissos paleozoics del Pirineu Central amb estudiants de la Universitat de Leiden Se centrà en l’estructura dels sediments paleozoics de baix grau metamòrfic, i aplicà els conceptes de supraestructura i infraestructura a l’Hercinià dels Pirineus

Els materials són d’origen metamòrfic gneis i esquists i de plegament alpí, relacionats amb les Antilles És dividida en dos sectors parallels a la costa un, l’occidental, és constituït per dues seccions separades pel llac de Valencia i la conca del Tuy, on la meridional no supera els 2 000 m, però hi neixen nombrosos rius al septentrional, d’alçada mitjana de 2 000 m, hi ha els cims més alts Naiguatà, 2 765 m, i Pico Coniza, 2 410 m El sector oriental és constituït per la Serra Cumaná, el cim més destacat de la qual és el Turimiquire 2 596 m

El forma un sòcol granític i metamòrfic recobert en certs indrets per materials del Secundari, calcàries i gresos en particular La Selva Negra i els Vosges formaven en realitat un mateix massís, que fou profundament transformat pel contracop de l’orogènia alpina Terciari que l’enfonsà en la seva part mitjana plana d’Alsàcia El massís de la Selva Negra fou basculat pel mateix motiu del SW cap al NE Forma un veritable horst , bloc enlairat, que domina en forma abrupta la plana del Rin, amb una successió de falles verticals esglaons, i descendeix suaument cap al Württemberg, és a dir, cap a l’E…

Mapa geològic del cap de Creus La intensitat del metamorfisme regional augmenta progressivament de sud a nord i va des d’un grau baix o molt baix a la zona perianatèctica i, fins i tot, assoleix, en una àrea molt reduïda, la zona migmatítica Des del punt de vista estructural, destaquen les zones de cisalla, amb espectaculars bandes milonítiques Ricardo Génova, original de Jordi Carreras A la península del cap de Creus hi ha dues unitats litològiques ben delimitades una sèrie de roques metasedimentàries que inclou algunes intercalacions d’origen igni, també metamorfitzades, i uns granitoides…