Resultats de la cerca

En l’enorme rang de dimensions dels fenòmens atmosfèrics, la mesoescala representa una escala intermèdia entre la microescala que abraça fenòmens de reduïdes dimensions, com un petit remolí de vent, l’intercanvi de calor en la capa d’aire propera a terra, la dispersió d’un contaminant a l’atmosfera, etc i la macroescala a la qual pertanyen els sistemes i les pertorbacions de molt gran abast, com els anticiclons, les depressions o algunes ones atmosfèriques que impliquen longituds de milers de quilòmetres Fenòmens típics de la mesoescala són, per exemple, les tempestes, els fronts o les brises…

La collocació en òrbita d’un satèllit, o satellització , és assolida en diverses fases La primera, anomenada llançament , consisteix a portar el giny fins a una certa altitud, generalment fora de l’atmosfera terrestre, tot conferint-li una determinada velocitat Aquest llançament és aconseguit gràcies a un sistema llançador que pot ésser un coet llançador o bé una llançadora espacial Un cop situat fora de l’acció del fregament atmosfèric, hom pot considerar que, tret d’algunes pertorbacions que caldria tenir en compte posteriorment, el satèllit és sotmès únicament a l’atracció gravitacional…

És diferent, per tant, del clima, que és el conjunt de circumstàncies atmosfèriques mitjanes, deduïdes de períodes llargs d’observació El temps meteorològic és descrit indicant els valors d’una sèrie de paràmetres, anomenats elements meteorològics , que són temperatura de l’aire, pressió atmosfèrica, vent i humitat atmosfèrica humitat relativa, nuvolositat, precipitació La mesura d’aquests elements meteorològics és duta a terme a les estacions meteorològiques mitjançant instruments adequats A més d’aquestes observacions a nivell del sòl, hom sol fer sondatges atmosfèrics per tal de conèixer l…

El seu objectiu és doble d’una banda, a cobrir les necessitats específiques de la comunitat meteorològica europea i, de l’altra, contribuir en dos programes instituïts per l’Organització Meteorològica Mundial OMM, el programa permanent de vigilància mundial del temps WWW i el d’investigació atmosfèrica global GARP juntament amb dos satèllits dels EUA, un de l’URSS i un del Japó, en una xarxa de cinc satèllits geoestacionaris Els resultats del Meteosat se centren en l’anàlisi dels núvols, la termometria, la higrometria, la radiometria, l’anemometria i altres mesuraments El sistema Meteosat és…

Per la seva gran resistència i impermeabilitat, hom l’utilitza també per a fer globus meteorològics

Fins al 1920 la predicció del temps era basada, fonamentalment, en l’experiència Després d’aquesta data els coneixements teòrics de la dinàmica atmosfèrica permeteren una millor anàlisi de les situacions meteorològiques i possibilitaren la predicció física del temps Finalment, a partir del 1950, amb la utilització dels grans ordinadors, és possible tractar d’una manera estadística la nombrosa informació meteorològica, fornida per balons sonda, satèllits meteorològics, etc, en la moderna predicció numèrica del temps Els avenços tecnològics permeten millorar el tractament estadístic de la…

És format per diversos programes de la NASA i altres agències i les dades són proporcionades per satèllits de teledetecció i meteorològics, els vols dels transbordadors i mesures a estacions terrestres

Les estacions de la xarxa poden ésser principals o termopluviomètriques Mentre que les primeres enregistren dades de gairebé tots els elements meteorològics, les segones, que són les més nombroses, es limiten només a recollir dades de pluges i temperatures

La xarxa mundial d’espectrofotòmetres Dobson installats en diverses estacions de superfície ha fet possible la confecció de mapes globals de la distribució d’ozó estratosfèric durant les últimes dècades, per bé que actualment es fan servir mesures provinents de satèllits meteorològics especialitzats

Estudià els problemes climàtics i meteorològics, i definí la regió natural Escriví The Distribution of Rainfall over the Land ‘La distribució de les precipitacions sobre la terra’, 1901, The Great Atlas of Meteorology 1899, An Introduction to Human Geography 1899, The Major Natural Regions 1905