Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Le Tofane
Massís
Massís de les Dolomites, que domina la conca de Cortina d’Ampezzo.
Els tres cims que li donen el nom són Tofana de Roces 3225 m, Tofana di Mezzo 3243 m i Tofana di Fuori 3237 m
Marietta Alboni
Música
Contralt italiana.
Deixebla entre d’altres de Rossini, que la féu debutar a Parma 1842 amb el seu Stabat Mater i escriví per a ella els papers de mezzo-coloratura de les seves principals òperes
mezzosoprano
Música
Varietat de veu femenina més greu que la de soprano i més aguda que la de contralt, amb una extensió aproximada del la2 al sol4, si bé pot estendre’s per ambdós extrems, particularment en composicions per a solista.
La seva forma abreviada, mezzo, és utilitzada amb molta freqüència Es poden distingir diferents tipus de veu de mezzosoprano la mezzo coloratura , veu lleugera i brillant amb molta facilitat per a les agilitats en tota l’extensió de la veu com per exemple Marcellina en Les noces de Fígaro i Sextus en La clemenza di Tito , de WA Mozart, i la majoria de papers rossinians, com Rosina en El barber de Sevilla i Angelina en La Cenerentola la mezzo dramàtica, veu d’una especial força i resistència i amb un registre agut molt rotund Amneris en Aïda i Èboli en Don Carlos , ambdues de G Verdi, i Die…
falset
Música
Terme emprat per a designar la fonació resultant de la vibració de les membranes extremes de les cordes vocals, durant la qual el múscul tiroaritenoïdal es manté en posició immòbil.
La relació entre la contracció d’aquest múscul i els músculs cricoaritenoides és el que determina la distensió muscular que acompanya la fonació de la veu de falset, tot obtenint com a resultat sonor una veu de timbre més lleuger i de registre més agut respecte a la veu de pit El terme falset trobava el sentit del seu ús a causa de la seva projecció sonora inter fauces i no per una acceptació convencional de veu falsa o fingida Manuel García 1847 fou qui observà que aquest terme provenia del llatí fauces i no de falsus Al llarg de la història, però, ha estat objecte d’ambigües adscripcions…
Angelo Rizzoli
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor i industrial italià.
El 1929 fundà, a Milà, l’editorial homònima i introduí a Itàlia les revistes illustrades, deu en total, amb més de 18 milions d’exemplars, entre les quals hi ha Oggi , L’Europeo , Calcio Illustrato , Annabella , etc Editor de les famoses colleccions “I grandi narratori”, “Biblioteca universale” BUR i “Biblioteca d’Arte”, a partir del 1934 es dedicà a la producció cinematogràfica La dolce vita, Otto e mezzo , etc i a la promoció turística de l’illa d’Ischia Nàpols
piano
Música
Terme de dinàmica que indica que un fragment musical s’ha d’executar de manera uniforme amb un nivell fluix de sonoritat.
S’abreuja ww Altres paraules italianes derivades són mezzo piano , ww, que significa mig suau, i pianissimo ww, que significa molt fluix Alguns compositors del segle XX han utilitzat també ww i ww, per a indicar de forma més precisa les gradacions d’intensitat, que estan condicionades a les característiques sonores de l’instrument amb què s’interpreta Sovint totes aquestes indicacions es combinen amb d’altres com ara sempre , poco , più , subito S’entén que aquestes indicacions tenen validesa fins que no n’apareix una altra que impliqui un nou canvi en la intensitat En les…
Nino Rota
Música
Compositor italià.
Estudià a Milà amb GOrefice, ACasella i IPizzetti i amplià estudis als EUA Es doctorà amb una tesi sobre Zarlino i professà al conservatori de Bari des del 1950 Assolí aviat fama amb música per a films d’autors neorealistes Roma, città aperta , 1945 Napoli millionaria , 1946 i, especialment, de Fellini, la gran majoria de pellícules del qual musicà La strada , 1954 Le notti di Cabiria , 1956 La dolce vita , 1959 Otto e mezzo , 1962 Amarcord , 1973 Il Casanova , 1976 i Prova d’orchestra , 1978, entre d’altres També assolí fama la seva òpera Il cappello di paglia di Firenze 1955…
Salvador Juanpere i Huguet
Pintura
Escultura
Escultor i pintor.
Estudià a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona Si inicialment els seus treballs pictòrics tenien un fort component realista, més tard es decantà pel paisatge geomètric Des del 1980 se centrà en l’escultura, primer en fusta com a material que el posa en contacte amb les formes naturals i, més endavant, amb la pedra L’any 1996 presentà una exposició individual al palau de la Virreina de Barcelona i el 2003 Nel mezzo del cammin 2003 fou l’obra guanyadora del XXXI Premi Julio Antonio d’Escultura, al Museu d’Art Modern de Tarragona L’any 2003 installà l’escultura…
Marcello Mastroianni
Cinematografia
Actor cinematogràfic italià.
Debutà el 1949 i en pocs anys esdevingué un dels actors europeus més populars Actor flexible, representà encertadament personatges de diversos tipus en films dirigits per Antonioni, Visconti, Fellini, De Sica, etc El seu repertori és molt extens I soliti ignoti, La dolce vita 1960, La notte 1961, Divorzio all’italiana 1962, Otto e mezzo 1962, Casanova 70 1965, premi al Festival de Sant Sebastià, Lo straniero 1967, Dramma della gelosia 1970, premi al Festival de Canes, Roma 1973, La grande bouffe 1973, Ciao maschio 1977, Una giornata particolare 1977, La città delle donne 1979, La…
Claudia Cardinale
Cinematografia
Teatre
Actriu cinematogràfica italiana.
Considerada una llegenda del cinema italià, la seva interpretació és de gran ductilitat Debutà el 1958 amb I soliti ignoti 1958, de Mario Monicelli, al costat de Marcello Mastroianni i Vittorio Gassman Entre el quasi centenar de films que interpretà es destaquen Il bell’Antonio 1960 i La Viaccia 1961, de Mauro Bolognini, Rocco e i suoi fratelli 1960, Il gattopardo 1963 i Vaghe Stelle dell’Orsa 1965, de Luchino Visconti, La ragazza con la valigia 1961, de Valerio Zurlini, 8½ Otto e mezzo , 1963, de Federico Fellini, L’udienza 1971 de Marco Ferreri, Fitzcarraldo 1982 i el…
