Resultats de la cerca

Fou descobert l’any 1976 per un equip de l’Institut de Paleontologia de Sabadell integrat per Jordi Agustí, Josep Gibert i Narciso Sánchez Excavat sistemàticament els anys vuitanta sota el patrocini conjunt de la Junta de Andalucía i la Diputació de Barcelona, la seva llista faunística ultrapassa les trenta espècies, la qual cosa permet fer-se una idea de la fauna de mamífers que poblava el S d’Europa fa més d’un milió d’anys Aquesta llista inclou elefants, rinoceronts, cavalls, hipopòtams, cérvols i diferents bòvids pertanyents al grup de l’actual bou mesquer Praeovibos, Soergelia El…

Neix al vessant septentrional de la serra de Benicadell, sota el port de Salem passa pel Ràfol de Salem, rep per l’esquerra el riu de Beniatjar i el barranc d’Otos i per la dreta el barranc de Rafalgani o de Castelló poc abans de desguassar al límit dels termes de Sant Pere d’Albaida i d’Otos

La meitat meridional del municipi és coberta de matollar i de bosc el sector conreat, pràcticament tot de secà, n'ocupa la resta, i és destinat sobretot a vinya 420 ha i a cereals El regadiu es limita a 17 ha d’hortalisses Un 26% de la població activa es dedica al sector industrial La població ha passat per un procés d’emigració durant el s XX El poble 526 h agl 2006, otosins 326 m alt és a la dreta del barranc de la Mata De la seva església parroquial depenien les de Carrícola, Torralba i Micena Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs 85 focs el 1609 de la fillola de…

L’agricultura ocupa la major part del terme, al sector pla hi predominen els conreus de secà oliveres, garrofers, presseguers, vinya i ametllers El regadiu es limita a 45 ha, que aprofiten l’aigua de fonts i són dedicades a hortalisses i arbres fruiters Hi ha fàbriques de rajoles La població ha mantingut al llarg dels s XIX i XX una estabilitat permanent El poble 381 h agl 2006, rafolins 295 m alt és a l’esquerra del riu de Micena L’església parroquial la Mare de Déu dels Àngels tingué fins el 1535 com a annexa la de Salem Lloc de moriscs 53 focs el 1609 de la fillola de…

Situat a la conca de Guadix-Baza, hom hi troba una zona de jaciments paleolítics remarcable per l’extensió, per l’abundància d’indústries lítiques i, sobretot, perquè conté les restes més antigues de la presència d’homínids a l'Europa occidental Aquesta riquesa excepcional cal atribuir-la a la gran llacuna d’uns quaranta quilòmetres de diàmetre que durant el Plistocè ocupà la conca, actualment semidesèrtica, i que la convertia en una zona fèrtil, apta per a suportar una població variada i abundant de grans mamífers, la qual, al seu torn afavoria assentaments humans comparativament nombrosos…

La fauna trobada és representada per l’elefant meridional, l’hipopòtam, cérvols megacerins i el cavall Aquests organismes eren depredats per la hiena de musell curt Pachycocruta i per Homotherium latidents , felí de dents de sabre característic del Pliocè Aquestes mateixes faunes foren trobades a Venta Micena Granada, Cueva Victoria Múrcia i Cal Guardiola Terrassa

Doctor en ciències geològiques 1973, des del 1983 fou director de l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell, amb l’equip del qual trobà al jaciment de Venta Micena Orce, Granada una resta cranial atribuïda a Homo sp Defensà que es tractava de la resta humana més antiga d’Euràsia, tesi que donà lloc a una considerable polèmica El 2005 rebé el premi al mèrit científic Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya

Tricolomatàcies més destacades Armillariella mellea alzinoi , cama-sec, flota de roure, gírgola d’àlber Clitocybe conglobata flota de bruc Clitocybe infundibuliformis orella de conill , pollerenca, tassa de bruc Clitocybe geotropa candela de bruc , moixernó de tardor, pampa Clitocybe inversa mixarnó, moixarnó de tardor   Clitocybe maxima   bolet de xop   Clitocybe tabescens  flota d'alzina  Clitopilus prunulus moixernó blanc  Collybia fusipes   flota de roure , flota d’alzina  Laccaria laccata   pimpinella rosada  Leucopaxillus giganteus   candela geganta  Lyophyllum aggregatum   moixernó d'…

Neix dins el terme municipal d’Albaida, al vessant septentrional de l’alineació muntanyosa de Benicadell i la serra d’Agullent, sota el port d’Albaida, de la conjunció de l’aigua de sis fonts, la més important de les quals és la font del Port dins el mateix terme municipal rep els barrancs de Iunda, de Graner i d’Agullent Dins la mateixa Vall d’Albaida, a Montaverner, rep, per l’esquerra, les aigües del riu d’Ontinyent o Clariano, el més important de la comarca i, aigua avall, per la dreta, els barrancs de Micena i de Torrella seguint cap al N, abandona aquesta vall, després de…