Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
microgram
Física
Unitat de massa que val 10-6 g.
Hom l’ha representat també pel símbol γ, i l’ha anomenat gamma
vitamina A
Bioquímica
Vitamina liposoluble constituïda per un conjunt de vitamines i provitamines amb un paper essencial en el funcionament metabòlic de la retina, en el creixement i la diferenciació dels teixits epitelials i dels ossos, en la reproducció, en la resposta immunitària i com a agent antioxidant.
En els aliments d origen animal, la major part de la vitamina A es troba en forma de retinil palmitat, el qual es convertirà en retinol a l’intestí prim, encara que també es pot trobar en forma de retinal o àcid retinoic En els aliments d’origen vegetal, els carotens constitueixen una família de precursors de la vitamina A o provitamina A, que posteriorment seran transformats en vitamina A activa Els carotens, per tant, tenen una equivalència d’activitat de retinol, que és la següent per a obtenir l’activitat d’1 microgram de retinol s’han doingerir 2 micrograms de betacarotè…
microanàlisi
Química
Conjunt dels mètodes i les tècniques de l’anàlisi química adequats per a mostres de substància de l’ordre del mil·ligram.
Els mètodes aptes per a mostres menors constitueixen l' ultramicroanàlisi , i els aptes per a mostres de l’ordre del decigram o del centigram, la semimicroanàlisi La microanàlisi © fou desenvolupada principalment per Friedrich Emich i Fritz Pregl, ja al començament del s XX, però no es generalitzà fins a la comercialització de les microbalances, o balances microanalítiques, sensibles al microgram Atès que les quantitats de substància emprades són encara molt llunyanes de les dimensions moleculars, el comportament químic és el mateix que quan hom treballa amb quantitats grans,…
ultramicroanàlisi
Química
Branca de l’anàlisi química en la qual les determinacions analítiques són dutes a terme amb una mostra de l’ordre del microgram (10-6 g).
antibiòtic
Esquema d’una instal·lació per a la producció de penicil·lina
© fototeca.cat
Biologia
Farmàcia
Substància química produïda per microorganismes com a resultant d’una biosíntesi específica, capaç, a baixes concentracions, d’inhibir el creixement d’altres microorganismes o d’eliminar-los.
En un sentit més ampli, hom considera que també ho són les substàncies químiques obtingudes sintèticament en modificar l’estructura d’un antibiòtic, i que posseeixen igualment efectes antimicrobians Els antibiòtics solen ésser sintetitzats, i alliberats al medi com a forma d'antibiosi, per fongs floridures i per diversos organismes més o menys adaptats també a viure al sòl actinomicets i bacils esporuladors, bé que molts altres organismes també en produeixen La seva estructura química, molt sovint cíclica, és en cada cas diferent i específica, i molt sovint té caràcter glucídic o proteic…
anàlisi química
Camps d’utilitat dels mètodes principals d’anàlisi química quantitativa
© Fototeca.cat
Química
Branca de la química que inclou les tècniques i els mètodes necessaris per a obtenir coneixement de la composició, identitat, puresa i constitució de la matèria, en funció de la classe (anàlisi qualitativa), de la quantitat (anàlisi quantitativa) i de la forma d’agrupament d’àtoms i molècules.
Hom tendeix a reservar el nom d’ anàlisi química a l’art de realitzar pràcticament els mètodes i les tècniques, mentre que el nom de química analítica és donat a la branca de la ciència que estudia llurs fonaments teòrics Si els components a reconèixer i a determinar són els elements químics constitutius de la mostra de matèria en estudi, l’anàlisi és anomenada elemental si són les funcions químiques, funcional si són les substàncies químiques, immediata Segons les dimensions de la mostra analitzada hom classifica els mètodes en els de macroanàlisi , de semimicroanàlisi , de microanàlisi ,…
Els ecosistemes pelàgics
Els vegetals i la producció primària En contrast amb la costa, les aigües d’enfora, especialment les més blaves, semblen particularment desproveïdes de vida El contrast entre masses d’aigua de diferent aspecte més blaves i més verdoses, per exemple, i especialment quan aquest caràcter s’associa amb la presència o, amb l’alternació de les poblacions de peixos com quan les «aigües blaves» amb les tonyines s’apropen a la costa per sant Josep, o bé hi ha anys bons o dolents, amb relació a la sardina, el seitó, o altres peixos, o si hi ha més o menys meduses en certs anys i indrets, etc són coses…