Resultats de la cerca

Introducció Mapa de la situació dels milliaris del romà tardà trobats a Catalunya amb relació a la Via Augusta i les mansiones del seu recorregut informació extreta de M Mayer-I Rodà La via Augusta des Pyrénées à l’Èbre , “Documents d’archéologie française”, 61 1997 “Voies romaines du Rhòne à l’Èbre via Domitia et, via Augusta”, figs 71-75 Els milliaris són fites de pedra que porten inscrita la distància en milles romanes 1 490 m entre el punt d’implantació i el punt de partida de la via, a més del nom de l’emperador romà sota el govern del qual es va construir o modificar la via Són…

Els milliaris dels procònsols M Sergi i Q Fabi apareguts prop d’Ausa Vic i Ilerda Lleida són els primers testimonis de les reformes viàries romanes 120 aC-110 aC

La inscripció columnària solia recordar també el nom de l’emperador i del magistrat que havien construït o restaurat la via Un milliari miliarium aureum , erigit al fòrum de Roma per August l’any 20 aC, marcava el centre ideal de totes les carreteres de l’Imperi Als Països Catalans han estat trobats diversos milliaris, sobretot a la part central del Principat i al nord del País Valencià La majoria corresponen a la Via Augusta a Sarrià de Ter, Palau-sacosta, Arenys, Vilassar, Barcelona, Castellet del Penedès, Traiguera, les Coves de Vinromà, Borriol, Xilxes, València també n'hi…

En bona part seguia una ruta ja vella, que havia estat coneguda amb el nom de via Heraclea Travessava els Països Catalans, dels quals era l’eix de comunicació bàsic És coneguda a través de l’itinerari d’Antoní, els vasos de Vicarello i alguns milliaris Passava per Ruscino —Castellrosselló Perpinyà—, la serra de l’Albera, probablement pel Portús, per Gerunda Girona, i arribava a la zona de la Tordera, on es bifurcava Una branca es dirigia, a través del Vallès, cap a Arrahona Sabadell, fins al Llobregat L’altra, pel Maresme, seguint el camí del Mig actual, passava per Iluro Mataró, Baetulo…

Situació L’antiga església de Santa Maria de Romaria, antigament de Romeria, és a la vila de Mieres, al barri de la Cellera, situat al cantó de migjorn de la població Mapa 259M781 Situació 31TDG702642 Hom pot arribar a Mieres per la carretera que surt d’Olot i passa per Santa Pau, camí de Banyoles Història És en un precepte del rei Lluís el Tartamut de l’any 878, concedit a favor del monestir de Sant Esteve de Banyoles, on apareix una de les primeres referències documentals del lloc de Romaria, el qual, segons l’escriptura, restava ja inclòs dins el terme de Mieres “ …in loco qui dicitur…

Els camins Vestigis de la via romana d’època imperial que enllaçava Ausa amb Barcino a través del Vallès Aquest fragment correspon a la costa de Sant Antoni, vora l’actual camp d’esports d’Hostalets de Balenyà G Llop Osona i més en concret la Plana de Vic han estat presentats sovint com un passadís d’enllaç entre el Vallès, i a través d’ell la marina, i les comarques pirinenques La carretera N-152 que enllaça Barcelona amb Puigcerdà, atravessant el cor d’Osona de S a N, recorda un dels camins històrics més antics, la via romana d’època imperial que enllaçava Ausa amb Barcino a través del…

Fragment del bronze d'Àscul, 89 aC MCR El 1908 es localitzà a Roma un document epigràfic sobre una planxa de bronze —entre els romans era el material característic per a plasmar els textos jurídics—, que aviat la investigació del moment va batejar com a bronze d'Àscul o turma salluitana i apareix indistintament amb un nom i l'altre en la bibliografia especialitzada des d'aquell moment El primer nom se li va donar perquè feia referència a un esdeveniment que tingué lloc a l'antiga ciutat italiana d'Ausculum, avui Àscul Ascoli Piceno, l'any 89 aC data del document, i el segon perquè són les…

Situació Fragment de muralla del costat meridional del segon recinte, bastit amb còdols de riu i coronat amb merlets espitllerats ECSA - ARoura Millars és a la riba dreta de la Tet El nucli antic es troba voltat per una ronda de carrers que emmarquen un recinte antigament clos, centrat pels vestigis del seu castell Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 35,4” N - Long 2° 41’ 49,8” E Millars és a 17 km de Perpinyà, seguint la carretera N-116 PP Història El topònim Millars —etimològicament més relacionat amb l’existència de camps de mill que amb la suposada presència de milliaris romans— apareix…

Situació i presentació El terme de Collsuspina, que la demarcació territorial del 1936 assignà a la comarca d’Osona, s’estén al llarg de la serra que tanca per ponent la plana de Vic Limita al N i al NE amb els municipis osonencs de Muntanyola i Tona, respectivament a l’E i al SE amb Balenyà Osona al S amb Castellcir, i a l’W amb Moià Collsuspina és un terme essencialment muntanyós, format geològicament durant el període terciari El port o coll de la Pollosa 920 m és l’únic pas entre el Moianès i Osona El terme sobrepassa els 1000 m en la petita serralada de la part N, que va de la Caseta de…

El fet d’intentar abordar l’estudi del món rural a Catalunya durant els, fins ara, segles foscos de l’antiguitat tardana IV-VII, i únicament a partir de l’arqueologia, pot semblar una tasca arriscada en restar fora del discurs historic dels esdeveniments Però en les ultimes dècades del segle XX s’han produït tot un seguit de novetats pel que fa a les fonts i a la metodologia, que han fet valorar amb altres ulls esdeveniments i conceptes de la historiografia tradicional En primer lloc, la publicació del repertori de les ceràmiques nord-africanes, orientals i narboneses, la qual cosa ha permès…