Resultats de la cerca

Una milonita ha experimentat un procés de reducció de mida de gra respecte de la roca original o protòlit, procés que ha tingut lloc per recristallització dinàmica, i no pas per fracturació La deformació interna en les milonites ha estat acomodada fonamentalment per mecanismes de plasticitat cristallina, lligats al moviment de dislocacions dins dels cristalls Tot i que les milonites són de gra fi, poden contenir cristalls aïllats de dimensions majors, anomenats porfiroclasts porfiroclast Comunament, les milonites es troben en bandes planars corresponents…

Els porfiroclasts corresponen generalment a cristalls de mida gran envoltats per una matriu més fina Són comuns a les milonites, i sovint pertanyen a espècies minerals més resistents a la deformació que l’espècie dominant a la roca per exemple, porfiroclasts de feldespat en milonites quarsítiques

Les roques deformades presenten molt sovint zones amb una estructura de gra molt fi En són un exemple les milonites, l’estructura de les quals prové de la trituració i el moviment dels grans minerals, sense una recristallització important ni creixement de nous grans Aquesta classe de metamorfisme és molt local i d’extensió limitada

Aquestes estructures es produeixen en profunditat, per sota d’uns 15 km dins l’escorça terrestre, i representen àrees de desplaçament dúctil anàlogues a falles, però sense plans de fractura Hi ha una gradació entre una zona de falla i una zona de cisalla, amb estadis intermedis en què aquestes apareixen fracturades La variació d’esforç a les zones de cisalla pot ésser estudiada examinant la textura de roques prèviament indeformades, especialment de roques plutòniques Els elements estructurals de les roques formen inicialment 45° amb l’orientació de la franja i es corben fins a ésser…

Mapa geològic del cap de Creus La intensitat del metamorfisme regional augmenta progressivament de sud a nord i va des d’un grau baix o molt baix a la zona perianatèctica i, fins i tot, assoleix, en una àrea molt reduïda, la zona migmatítica Des del punt de vista estructural, destaquen les zones de cisalla, amb espectaculars bandes milonítiques Ricardo Génova, original de Jordi Carreras A la península del cap de Creus hi ha dues unitats litològiques ben delimitades una sèrie de roques metasedimentàries que inclou algunes intercalacions d’origen igni, també metamorfitzades, i uns granitoides…

El massís del Canigó és un dels millors exemples, tant per les seves dimensions com per les condicions d’aflorament, dels massissos de gneis que d’una manera esglaonada es troben a la zona axial dels Pirineus centrals i orientals És en aquest massís on l’erosió assoleix els nivells estructuralment més profunds de tots els Pirineus Mapa geològic i secció del massís del Canigó, un dels millors exemples dels doms de gneis que es troben a la zona axial pirinenca La cartografia i la secció reflecteixen l’estructura de dom suau que dibuixen els gneis del Canigó i el seu caràcter laminar entre els…

Tot i que en conjunt els materials del cicle hercinià ocupen una extensió força considerable de la superfície dels Països Catalans, la reconstrucció detallada de l’estructura que presenten, és a dir, de les relacions geomètriques entre les diverses unitats litològiques, és una qüestió que planteja força problemes Això és una conseqüència del fet que la major part dels Països Catalans, a diferència de la resta de l’anomenat Massís Ibèric, pertany a un sector de l’escorça directament implicat en l’orogènia alpina El conjunt de materials hercinians afloren avui en una sèrie de massissos…