Resultats de la cerca
Es mostren 148 resultats
incentiu
Economia
Qualsevol de les retribucions afegides al salari amb l’objectiu de motivar una persona, que normalment tenen relació amb els resultats de l’empresa, ja sigui els seus beneficis, la seva qualitat o la seva productivitat, sobre la base d’un acord col·lectiu.
Els incentius es classifiquen en directes, directament lligats a l’eficiència, i indirectes, lligats a aspectes més globals de l’acompliment, per exemple, la qualitat, la responsabilitat, la destinació a l’estranger expatriats, els viatges freqüents, etc Ambdós poden ser monetaris i no monetaris Els monetaris poden ser de grup, basats en els resultats d’un grup i no en els resultats individuals d’organització, que retribueixen tots els treballadors de l’organització segons els seus resultats, i de producció d’unitats, consistents en una compensació…
medalla moneda
Numismàtica i sigil·lografia
Peça metàl·lica encunyada que reuneix alhora les característiques de les monedes i les de les medalles.
Així, les medalles de proclamació, encunyades des de Felip I de Castella amb motiu de la proclamació d’un nou sobirà tendiren des del temps de Carles IV d’Espanya a anivellar-se al valor d’alguns dels tipus monetaris en curs L’any 1900 la Unió Catalanista emeté una sèrie de sis medalles moneda sense gravar-hi el valor, però adaptades en pes i en contingut respectiu d’or, d’argent i d’aram als tipus monetaris llavors en curs, i les féu circular en l’àmbit dels seus simpatitzants També es dóna aquest nom a les grans peces d’ostentació, múltiples de la unitat d’or, que…
nivell de vida
Economia
Quantitat de béns i serveis que hom pot adquirir amb la renda mitjana d’un grup o una classe social determinats.
No existeixen criteris únics per a determinar el nivell de vida d’un grup d’individus, la qual cosa li dóna un significat relatiu molt poc comparable La seva consistència és encara més petita quan es refereix a àmbits més amplis i heterogenis, com pot ésser el nivell de vida d’un estat Els elements que més sovint hom posa en relació per definir-lo són, d’una banda, els monetaris, és a dir, els ingressos i els preus dels béns i serveis vigents en un mercat determinat, així com llur evolució temporal, i, de l’altra, elements no monetaris per evitar d’alguna manera la…
cost d’oportunitat
Economia
Valor de les despeses alternatives que no han estat triades a favor d’una mercaderia o d’un servei determinats.
A la pràctica, els preus monetaris no reflecteixen sempre els costs d’oportunitat, a causa de la imperfecció de coneixements, dels costs socials, etc Aquest concepte fou definit per l’escola austríaca
talla
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Nombre de monedes a fer amb un pes determinat de metall.
Pel que fa a la moneda catalana, en un primer període, aquesta unitat ponderal fou la lliura i, a partir del sXII, el marc En els documents monetaris, hom parla de la talla per definir el pes de les monedes i la llei i la talla en defineixen el valor intrínsec
immobilització de capital
Economia
Conversió de recursos monetaris líquids en béns de difícil realització.
sequí
Numismàtica i sigil·lografia
Nom que, vers la meitat del segle XVI, prengué el ducat d’or de Venècia (en italià zecchino), en augmentar el preu del ducat nou de seca (1543) per la preferència donada a les peces acabades d’encunyar.
Pel fet d’eliminar equívocs monetaris, aquesta denominació fou acollida favorablement i així, el sequí, constantment imitat en diversos països foren anomenades sequins les monedes d’or semblants a les venecianes i superiors a l’escut d’or, fou fraccionat en meitats, quarts i múltiples de 2, 3, 10, 12 i 100 sequins En moltes ciutats italianes foren encunyats ininterrompudament del 1572 fins a la fi del s XIX
Prodi presenta la composició de la nova Comissió Europea
El president electe de la Comissió Europea, Romano Prodi, dóna a conèixer la composició del seu equip, que entrarà en funcionament a partir del mes de setembre Dels 19 comissaris, destaca la forta presència de polítics dels països del sud i de forces d’esquerra Entre els comissaris hi ha els espanyols Loyola de Palacio, responsable de Relacions amb el Parlament i de Transports i Energia, i Pedro Solbes, d’Afers Econòmics i Monetaris
Charles Rist
Economia
Economista francès.
Professor a Montpeller i París 1913-1933, sotsgovernador del Banc de França 1926-1929 i director de l’Institut Scientifique de Recherches Économiques et Sociales ISRES Dedicat a l’estudi de la història del pensament econòmic i de problemes monetaris, es manifestà partidari de la teoria quantitativa Publicà Histoire des doctrines économiques, depuis les physiocrates jusqu'à nos jours 1909, amb ChGide, La déflation en pratique 1924 i Défense de l’or 1955
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina