Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
harpia
Religions de Grècia i Roma
Geni malèfic alat, filla de Taumant i d’Electra oceànide.
Hom coneix el nom de tres harpies, Aelló, Ocipite i Celené Segons la llegenda, raptaven els infants i les ànimes dels difunts, i Hermes les salvà de la persecució dels argonautes Són representades com a dones alades es confonen a vegades amb les sirenes o, també, com a ocells monstruosos Heràldicament, és representada en forma d’una àguila amb cap —posat de cara— i bust de dona
Howard Phillips Lovecraft
Literatura
Escriptor nord-americà.
A les seves obres construeix un món imaginari i distort, poblat per éssers monstruosos És considerat un dels clàssics de la literatura de terror i un dels principals precursors del gènere de ciència-ficció Per bé que algunes de les seves narracions aparegueren a la revista “Weird Tales”, gran part de la seva producció, de la qual cal esmentar At the Mountains of Madness 1931, The Dunwich Horror 1945 i The Case of Charles Dexter Ward 1952, és de publicació pòstuma
Thor
Mitologia
Divinitat dels pobles germànics, anomenada també Donnar (‘tro’).
Fill primogènit d’ Odin i de Jord, era el defensor dels déus i dels homes contra adversaris monstruosos i era simbolitzat pel seu martell Mjölnir El seu culte fou molt difós, tal com ho testifiquen nombrosos topònims teòfors Thorvi, Thorsholf, Thorslunda, etc, i era, sobretot, venerat pels vikings, que es consideraven el poble de Thor Equival a l’Indra vèdica o a l’Hèracles hellènic els romans l’identificaren amb Júpiter d’on els noms Thursday i Donnerstag en comptes del llatí dies Jovis conservat en les llengües romàniques Fou el déu que resistí més la influència del cristianisme
Ness

Vista del castell d’Urquhart situat en una de les ribes del llac Ness (Escòcia)
© Vicenç Barbero
Llac
Llac del nord d’Escòcia, a la regió dels Highlands.
D’origen glacial, té 32 km de llargada, que contrasten amb l’estretor de la seva amplària una mitjana de 2 km Assoleix una profunditat màxima de 238 m i desguassa, per mitjà d’un riu emissari, a l’Inverness Firth Entorn d’aquest llac hom ha especulat sobre l’existència d’un o de diversos animals monstruosos d’època prehistòrica La llegenda és antiga i sembla que sant Columbà hi veié ja un monstre l’any 585 A partir del 1950 hom ha estudiat la qüestió científicament sense que els resultats avalin la llegenda en cap sentit Prop a la localitat de Drumnadrochit hi ha les restes del…
Étienne Geoffroy Saint-Hilaire
Paleontologia
Zoologia
Zoòleg i paleontòleg francès.
Fou professor al museu d’història natural de París i creà el museu zoològic del Jardin des Plantes Protegit per Napoleó, participà com a científic en les expedicions a Egipte 1798 i a Portugal 1808 Estudià els organismes monstruosos i arribà a formular una teoria completa sobre aquesta nova ciència que ell anomenà teratologia Fou distingit amb una càtedra a la Sorbona, i dedicà la resta de la seva vida a l’ensenyament, a les recerques paleontològiques investigà l’existència de cocodrils del Juràssic a Normandia, de mamífers terciaris a l’Alvèrnia, etc i a la publicació d’…
Amadís de Gaula

Amadís de Gaula Portada d'una edició Sevillana del 1526
Llibre de cavalleries castellà, l’existència del qual consta documentalment des del s XIV, si bé ha pervingut en una refosa, publicada a Saragossa el 1508, feta per Garci Ordóñez de Montalvo.
La labor d’aquest consistí, sembla, a reduir a tres llibres un text perdut, potser el mateix del qual han romàs alguns fragments del primer quart del segle XV a afegir-hi un quart llibre després de canviar el desenllaç heretat a modernitzar la llengua, que, en la refosa, esdevé una clara superposició d’estrats diversos d’evolució, i a introduir en l’obra elements fantàstics, motius literaris i històrics, així com reflexions morals, insòlites en el gènere El resultat de totes aquestes manipulacions fou un dels millors llibres de cavalleries escrits a la península Ibèrica Amb prosa elegant i…
Sant Pelai de l’Oliva (Pinós de Solsonès)
Art romànic
Situació L’església de Sant Pelai, situada a l’ombra del castell de Vallmanya, es troba vora una de les masies de la contrada que li ha donat el nom Mapa 362M781 Situació 31TCG833325 Una de les cares que figuren a l’exterior d’un dels murs de l’església L Prat Una de les cares que figuren a l’exterior d’un dels murs de l’església L Prat Venint de Vallmanya a 1,300 km, i a mà dreta, hi ha un trencant que indica l’Oliva i Bonsfills Abans d’arribar a ca l’Oliva, on guarden la clau , hi ha, a mà dreta i enmig dels camps, l’església de Sant Pelai JCT Història Aquesta església es trobava dins l’…
Enric Larreula i Vidal
Literatura catalana
Escriptor i professor.
Després de treballar en una fàbrica i obtenir un mestratge industrial, es dedicà professionalment al dibuix per a l’Editorial Bruguera Posteriorment, abandonà el dibuix i es dedicà a altres tasques editorials Els anys seixanta feu una breu incursió en el món de la cançó Professor de català durant el franquisme, el 1983 es llicencià en filologia catalana Durant més de vint anys fou professor de didàctica de la llengua a la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, i és coautor d’una seixantena de llibres de text A partir del 1981,…
,
Josep Pla-Narbona
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Pintura
Dibuixant, gravador, pintor i escultor, de nom complet Josep Pla-Narbona i San Antonio.
Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona 1945-48 i amb Ricard Fàbregas Dedicat professionalment al disseny gràfic, treballà a París 1956-58 En tornar, obrí estudi propi a Barcelona i es feu un nom amb els dissenys per a la indústria farmacèutica i realitzacions com la capçalera del diari Tele-exprés Aprengué les tècniques del gravat al Conservatori de les Arts del Llibre i amb Jaume Coscolla i Maria Josepa Colom Fou professor de l’Escola Massana i president de Grafistes Agrupació FAD 1961 i amplià estudis de tipografia a Zuric 1962 Del 1964 al 2009 fou president per a l’Estat espanyol…
Beati Gregorii papae dialogorum libri. Alcuni quaestiones de litteris et libris. Item de rebus sacris. Ordo qualiter divina opera in Ecclesia agantur. Enarrationes et vitis Patrum aliaque opuscula
Art romànic
Un detall del foli 3v, amb una lletra capital “Q”, molt ornamentada, de determinació curvilínia i amb un cap d’animal Museu Episcopal de Vic Dos manuscrits diferents componen segons Josep Gudiol aquest volum en pergamí 111 i 38 folis de 32 x 24 cm Propietat de la catedral de Vic núm 7516 de l’inventari i XXXV de Villanueva, escrit en Carolina, les inicials són més abundants que en el Ms 38 Vic, relatiu també als Diàlegs de Gregori les defineixen amb negre, vermell, blau i groc No hi manquen els ataronjats * Com assenyalàvem ja en les notes sobre el Ms 38, la figura que es publica en Els…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina